(Maó, Menorca, 4 agost 1847 – Madrid, novembre 1911)
Militar i polític. S’especialitzà en torpedes i electricitat aplicada a la marina de guerra. Fou ajudant del general Serrano a la batalla d’Alcolea (1868). Arribà al càrrec d’almirall.
Fou diputat a corts per Menorca en diverses legislatures.
Fou parent seu Victorí Hédiger i Olivar.
(Llucmajor, Mallorca, 23 desembre 1772 – Palma de Mallorca, 16 març 1847)
Frare franciscà exclaustrat.
L’any 1840 publicà a l’illa un Diccionari mallorquí-castellà i el primer que s’ha donat a llum, que inclou un recull d’adagis mallorquins, i un interessant Diccionaret de vàrios termes mallorquins antiquats o que ja no se usen, compost per N. Per a entendre el cèlebre poeta llemosí Ausiàs March.
(València, 1847 – Madrid, 1909)
Periodista i escriptor. Col·laborà assíduament a “El Mercantil Valenciano”. Fou membre de Lo Rat Penat.
Escriví nombroses peces teatrals (Un francès en Almàssera, Fer les cartes) i alguns poemes en català (1877-88).
(València, 1 juliol 1772 – Madrid, 1 octubre 1847)
Gravador. Fill de Josep Esteve i Bonet, i germà d’Agustí i de Josep. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, fou deixeble de Manuel Monfort.
Pensionat per la cort espanyola, realitzà diversos viatges per Europa. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1796) i gravador de cambra de Carles IV de Borbó (1802) i de Ferran VII de Borbó (1818).
Entre les seves obres excel·leix la reproducció del quadre de Murillo Les aigües de Moisès, que presentà a l’exposició de París del 1839 i que li valgué la medalla d’or. Retratà, entre altres, José Palafox.
(Reus, Baix Camp, 1847 – Barcelona, 1892)
Religiós escolapi. Escriví dos llibres d’aritmètica, disciplina que professà a les Escoles Pies
(Perpinyà, 1847 – 1904)
Jurista. Es llicencià en dret a Tolosa de Llenguadoc. Fou jutge del tribunal superior d’Andorra a Perpinyà i alcalde d’aquesta ciutat (1890-92).
Representà els Pirineus Orientals al senat francès, lloc en el qual succeí Manuel Aragó (1897-1903).
(Madrid, 24 maig 1847 – 18 febrer 1905)
Comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Iniciador de la línia de la Vilanova.
Era l’oncle d’Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon i pare d’:
Enric de Castellví i Hortega de Medina (Burjassot, Horta, 1 juliol 1872 – 17 desembre 1936) Segon comte de la Vilanova i baró de Torres Torres. Rehabilità el marquesat de Làcon amb la grandesa d’Espanya.
(Perpinyà, 1796 – 1847)
Metge i anatomista. Doctor en medicina per la universitat de Montpeller (1821). Exercí a Perpinyà.
Descobrí l’aponeurosi intramuscular del pirineu o intraperineal, coneguda com aponeurosi o lligament de Carcassonne.
(València, 15 novembre 1847 – 12 novembre 1919)
Ginecòleg. El 1892 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i, posteriorment, a la de València, de la qual fou rector el 1902.
Va ésser un dels fundadors de “Crónica Médica” (1874-88) i director d'”El Progreso ginecológico y Pediatra” (1885).
(Cartagena, Múrcia, 8 febrer 1774 – Palma de Mallorca, 14 febrer 1847)
Frare carmelità. Nascut accidentalment a Cartagena. Fou predicador de gran prestigi i ensenyà filosofia i teologia.
A més de sermons, discursos i obres de pietat en castellà i en llatí, és autor d’una sèrie d’obres per a ensenyar de traduir del llatí al castellà.
Dades dels Països Catalans 