Arxiu d'etiquetes: 1840

Carlina, Primera Guerra -1833/40-

131 Respostes

(Estat espanyol, 2 octubre 1833 – 6 juliol 1840)

(o Guerra dels Set Anys)  Guerra civil. Tingué els principals escenaris a les terres de Navarra i del País Basc, al Maestrat i a les zones interiors de Catalunya; la costa i les ciutats catalanes restaren dominades pels liberals.

La guerra fou, essencialment, un enfrontament entre els exèrcits regulars isabelins i les àgils formacions carlines, no tan ben equipades, però afavorides per la coneixença del terreny muntanyenc on solien actuar; la lluita es desenvolupà amb gran ferotgia per part de tots els bàndols, sobretot fins que no fou signat el conveni de lord Eliot (abril 1835), encaminar a assolir un tracte humà per als presoners.

A Catalunya predominaren una sèrie de caps de quadrilles que mai no acceptaren d’unificar les seves tropes sota la direcció d’una sèrie de comandants generals que envià don Carles. Per això la guerra a Catalunya no superà la fase de guerrilles. En canvi, al Maestrat, Ramon Cabrera aconseguí d’imposar-se i dominar des de Morella un extens territori.

Del maig al novembre de 1837 hom assajà una operació audaç; l’expedició Reial, anomenada així perquè hi participava el mateix pretendent, Carles V, partí d’Estella, travessa Aragó i Catalunya (on s’hi afegí Cabrera amb els seus homes) i es dirigí cap a Madrid, on, a les portes de la capital, les forces governamentals obligaren els carlins a retirar-se.

Després de signar-se el conveni de Vergara (agost 1839), Cabrera resistí encara al Maestrat i a Catalunya, però a la fi es va veure obligat a traspassar amb els seus homes la frontera francesa (juliol 1840).

Al cap de poc temps, aparegueren a Catalunya una sèrie de petites partides, formades sobretot per antics combatents carlins, que foren anomenats trabucaires. Aquestes partides, encara que es presentaven com a defensores de don Carles, eren autèntiques quadrilles de bandolers.

El 1845, Carles V abdicà en el seu fill Carles Lluís (Carles VI), que hom intentà de casar-lo amb Isabel II de Borbó, però, en fracassar, començà la Segona Guerra Carlina.

Cabanyes, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, 1783 – 1840)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, el 1803.

Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat.

Brangulí i Royo, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1840 – 1910)

Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l’acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les.

Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes.

Fou mestre dels seus fills Josep Brangulí i Emili Brangulí (Barcelona, segle XIX), també destacats gravadors.

Bou, Tomàs

Deixa un comentari

(Solsona, Solsonès, 1785 – vers 1840)

Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona.

Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l’exclaustració s’establí a Solsona.

Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830).

Belart i Miquel, Ramon

Deixa un comentari

(Montblanc, Conca de Barberà, 28 juliol 1772 – 1840)

Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, que el pensionà a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on féu el baix relleu de Sant Pere guarint un paralític.

Establert a Palma de Mallorca (1810), treballà amb l’escultor Josep Antoni Folch en el panteó del marquès de la Romana.

Retornà a Montblanc el 1814. Treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc. Sobresurten els seus crucifixos (com el de Santa Maria de Montblanc).

La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics.

Barallat i Falguera, Celestí

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 agost 1840 – 2 novembre 1905)

Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista “La Renaixença”. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Entre les seves obres, a part el gran nombre d’articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l’Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d’Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner.

Afiliat al partit conservador, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1875-77).

Balmas, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – 22 juliol 1840)

Advocat. Conegut per les seves idees reaccionàries.

Fou un dels dirigents, el 21 de juliol de 1840, de l’anomenat motí de les levites, en el qual els escassos absolutistes barcelonins es concentraren per manifestar llur adhesió a Isabel II de Borbó i a la reina governadora Maria Cristina. Els manifestants arribaren a xocs violents amb elements liberals.

L’endemà, Balmas fou reconegut pel carrer, apostrofat i empaitat per un grup d’oponents. Balmas, armat, tirà contra un dels qui l’encalçaven i el matà. Mogut gran aldarull, es refugià a casa seva.

El domicili fou assaltat i els seus trets causaren encara tres morts i set ferits. Tocat ell també, la casa fou envaïda. Els assaltants el mataren i llançaren pel balcó el cadàver, que fou arrossegat pels carrers.

Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera

2 Respostes

(Barcelona, març 1840 – 1848)

Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants.

El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.

Faura i Prat, Frederic

Deixa un comentari

(Artés, Bages, 13 desembre 1840 – Manila, Filipines, 23 gener 1897)

Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s’especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l’Observatori de l’Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica.

De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l’arxipèlag.

Des de l’any 1886 es dedicà a reorganitzar l’Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l’època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.