(Catalunya, 1783 – 1840)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. La Junta de Comerç el pensionà a Roma, per quatre anys, el 1803.
Conreà sobretot els temes religiosos. Fou molt sol·licitat.
Cabanyes, Miquel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1840
Brangulí i Royo, Francesc
(Barcelona, 1840 – 1910)
Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l’acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les.
Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes.
Fou mestre dels seus fills Josep Brangulí i Emili Brangulí (Barcelona, segle XIX), també destacats gravadors.
Bou, Tomàs
(Solsona, Solsonès, 1785 – vers 1840)
Escriptor i dominicà. Lector de teologia a la universitat de Cervera i a Solsona.
Per la seva intervenció en les lluites ideològiques del Trienni Constitucional s’hagué d’exiliar a Tolosa de Llenguadoc (1821). Després de l’exclaustració s’establí a Solsona.
Fou poeta i orador sagrat, popular pels seus escrits polèmics en català contra el liberalisme: Conversa entre Albert i Pasqual, en dècimes catalanes (1821), Jesucrist crucificat, capità dels servils (1824) i Quatre converses entre dos personatges dits Albert i Pasqual (1830).
Belart i Miquel, Ramon
(Montblanc, Conca de Barberà, 28 juliol 1772 – 1840)
Escultor. Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, que el pensionà a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on féu el baix relleu de Sant Pere guarint un paralític.
Establert a Palma de Mallorca (1810), treballà amb l’escultor Josep Antoni Folch en el panteó del marquès de la Romana.
Retornà a Montblanc el 1814. Treballà per a Montblanc, Poblet, Valls, Reus, etc. Sobresurten els seus crucifixos (com el de Santa Maria de Montblanc).
La seva obra es ressent de les limitacions imposades pels cànons neoclàssics.
Barallat i Falguera, Celestí
(Barcelona, 3 agost 1840 – 2 novembre 1905)
Advocat i escriptor. Dedicat a la crítica literària, molts dels seus escrits es publicaren a la revista “La Renaixença”. Fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1875, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Entre les seves obres, a part el gran nombre d’articles que publicà, cal fer esment de la traducció al català de l’Oda als trobadors catalans (1861), de F. Mistral, i al castellà dels poemes d’Horaci, Mireio (1868) de F. Mistral , i Lohengrin (1882), de Wagner.
Afiliat al partit conservador, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1875-77).
Balmas, Francesc
(Barcelona, segle XIX – 22 juliol 1840)
Advocat. Conegut per les seves idees reaccionàries.
Fou un dels dirigents, el 21 de juliol de 1840, de l’anomenat motí de les levites, en el qual els escassos absolutistes barcelonins es concentraren per manifestar llur adhesió a Isabel II de Borbó i a la reina governadora Maria Cristina. Els manifestants arribaren a xocs violents amb elements liberals.
L’endemà, Balmas fou reconegut pel carrer, apostrofat i empaitat per un grup d’oponents. Balmas, armat, tirà contra un dels qui l’encalçaven i el matà. Mogut gran aldarull, es refugià a casa seva.
El domicili fou assaltat i els seus trets causaren encara tres morts i set ferits. Tocat ell també, la casa fou envaïda. Els assaltants el mataren i llançaren pel balcó el cadàver, que fou arrossegat pels carrers.
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
(Barcelona, març 1840 – 1848)
Agrupació. Muns, Sugranyes i Vicheto foren els seus dirigents principals. Fou a la vegada un instrument de previsió social i de cooperativisme i un òrgan de negociació amb els fabricants.
El 1843 fou dissolta per la seva participació en el moviment contra Espartero i per la militància republicana o progressista de gran part dels seus membres. Si bé continuà existint com a Companyia Fabril de Teixidors, desaparegué totalment el 1848.
Faura i Prat, Frederic
(Artés, Bages, 13 desembre 1840 – Manila, Filipines, 23 gener 1897)
Meteoròleg i eclesiàstic. Estudià al seminari de Vic i ingressà, el 1859, als jesuïtes. El 1866 fou destinat a les Filipines, on s’especialitzà en meteorologia; estudià, sobretot, els ciclons que afecten aquelles illes, i fundà l’Observatori de l’Ateneu Municipal de Manila (1869). Del 1871 al 1878 visquè en diversos països europeus, on completà la seva formació científica.
De retorn a Manila, va prosseguir les investigacions; formulà les lleis reguladores dels ciclons en aquelles latituds (1882) i construí el cèlebre baròmetre aneroide per prevenir-los (1883). Creà una xarxa de 24 estacions meteorològiques distribuïdes per tot l’arxipèlag.
Des de l’any 1886 es dedicà a reorganitzar l’Observatori fundat per ell, el qual proveí dels aparells més moderns de l’època i dividí en quatre estacions: meteorològica, magnètica, sísmica i astronòmica.
Dades dels Països Catalans 