(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Miquel Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870.
Destacà com a tallista.
Algueró i Piñana, Rafael
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1840
Nin i Tudó, Josep
(el Vendrell, Baix Penedès, 20 agost 1840 – Madrid, 30 març 1908)
Pintor. Format a Llotja i pensionat a Madrid per la diputació provincial de Barcelona.
Fou conegut com el pintor dels morts, perquè pintà molts retrats de personatges difunts. Així mateix, és autor de grans quadres de tema històric, com ara Mort d’Abel, Els herois de la Independència i Independència espanyola, un dels més coneguts.
Féu algunes obres murals per a l’aristocràcia de Madrid i participà en diverses exposicions nacionals, en algunes de les quals fou premiat.
Germà de Joaquim Nin i Tudó (Tarragona, 20 desembre 1843 – Barcelona, juny 1919) Escriptor i militar. Escriví i publicà alguns llibres escolars, com l’antologia Caridad i resignación (1885).
Giménez i Lloberas, Enric
(Barcelona, 3 gener 1868 – 26 maig 1939)
Actor teatral. Fill del també actor Manuel Giménez i Iroz (Barcelona, 1840-1925).
Va debutar en l’escena catalana el 1894 i aconseguí un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d’obres clàssiques i del repertori universal, que va alternant amb el repertori català.
Va exercir també com a director d’escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d’Adrià Gual en el Teatre Íntim.
Gabarró i Torrents, Salvador
(Catalunya, 1840 – 1928)
Mestre serraller. Col·laborà amb Joan Oñós a les obres del Palau Güell d’Antoni Gaudí (1886-90).
Treballà a la Sagrada Família, al parc Güell i a d’altres obres del famós arquitecte.
Ferratges i Mesa, Antoni
(Santiago de Cuba, Cuba, 12 maig 1840 – Barcelona, 21 febrer 1909)
Polític i advocat. Inicialment liberal, s’inscriví en el partit maurista.
Fou diputat per Vic (1869), governador civil a Girona (1871) i Castelló de la Plana, diputat a Corts per Granollers (1881-87 i 1891-95) i senador per Barcelona (des de 1896).
Espasa i Anguera, Josep
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1840 – Barcelona, 4 juliol 1911)
Editor. Amb el seu germà Pau, i mostrant un notable esperit d’empresa que li feia suplir la manca inicial de mitjans, posà les bases de la poderosa editorial del seu nom.
El seu germà fou Pau Espasa i Anguera (la Pobla de Cérvoles, Garrigues, 1835 – Barcelona, 1927) Editor. Col·laborà a les primeres iniciatives del seu germà fins al 1879, any en què es retirà del negoci.
Escorsa i Cruells, Dionís
(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 12 octubre 1840 – Barcelona, 7 juliol 1900)
Industrial. El 1876 establí a Barcelona, juntament amb Josep Plana i Anguera i Sebastià Agustí i Vilardebó, una foneria de ferro que esdevingué la segona foneria d’acer mòlt de l’estat espanyol, i es transformà el 1920 en les importants Foneries Escorsa SA, amb seu a l’Hospitalet de Llobregat.
L’empresa, que ocupà fins 200 obres, fallí i tancà el 1966.
Fou el pare d’Alexandre Escorsa i Sòria.
Coll i Britapaja, Josep
(Arecibo, Puerto Rico, 18 desembre 1840 – Barcelona, 9 gener 1904)
Escriptor i compositor. Doctorat en dret a Barcelona (1865), milità dins el federalisme i col·laborà assíduament en els periòdics.
Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler; escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere lírico-còmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps.
Compongué, entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit (1871), De Sant Pol al Polo Nord (1872), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880) i La Campana de Sarrià (1885).
Castellví i Vilallonga, Lluís de
(Tarragona, 26 octubre 1840 – Barcelona, 24 setembre 1918)
Militar. Participà en la lluita contra els patriotes cubans (1864-74) i, en tornar, contra els carlins al Principat i al País Basc, i ascendí a brigadier.
Governador militar del castell de Montjuïc, resultà ferit en l’atemptat contra Martínez Campos a Barcelona (1893). Destacà en la repressió de la vaga general del març de 1908.
El 1910 fou nomenat capità general de València.
Carreras i Lastortras, Lluís
(Mataró, Maresme, 1840 – Barcelona, 1888)
Periodista i polític. Inicià estudis al seminari de Barcelona.
Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’estat espanyol (febrer 1873). Visqué anys a Madrid i a París.
Havia col·laborat als periòdics “El Café”, “El Principado” i “El Diluvio”, i publicà París a sangre y fuego. Jornadas de la Commune (1871), El rey de los carlistas (1879), Retratos a la pluma (1884), Estudios sobre el arte de escribir bien (1885) i la novel·la Elvira (1885).
Utilitzà el pseudònim de Manuel Manrique de Lara.
Dades dels Països Catalans 