Arxiu d'etiquetes: 1839

Domènech -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Domènech  (Cervera, Segarra, 1785 – Barcelona ?, segle XIX)  Metge. Catedràtic d’agricultura a l’Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842).

Climent Domènech  (Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)  Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades.

Francesc Domènech  (Vic, Osona, segle XVII)  Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calbó.

Ignasi Domènech  (Barcelona, segle XIX)  Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals.

Jeroni Domènech   (València, segle XVI)  Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignasi de Loiola (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València.

Joaquim Domènech  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1839)  Entomòleg. Fou arxiver de l’Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d’insectes.

Joaquim Domènech  (País Valencià, segle XIX – Morella, Ports, segle XIX)  Escultor. Al Palacio Real i a l’Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves.

Corresponsal, El

Deixa un comentari

(Madrid, 1 juny 1839 – 14 maig 1844)

Periòdic de la tarda, en castellà. En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau.

Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero.

Un article contrari a les societats obreres l’enemistà amb les associacions catalanes de treballadors.

Barraquer i Roviralta, Gaietà

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 desembre 1839 – 31 desembre 1922)

Eclesiàstic i historiador. Professor durant molts anys de patrologia i oratòria en el Seminari de Barcelona.

Va escriure els interessants i documentats estudis: Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX (1906) i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX (1915-18).

Argullol i Serra, Josep d’

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1839 – Barcelona, 23 desembre 1886)

Novel·lista i publicista. De jove fundà i dirigí “El Manresano”, periòdic conservador.

Conreà la novel·la històrica: El crit de l’ànima (1869), on criticà la Revolució de Setembre, i Les òrfenes de mare (1873); i la narració: La guerra (1877).

Col·laborà a diversos periòdics i publicà treballs jurídics.

Piquet i Piera, Jaume

(les Corts de Sarrià, Barcelona, 15 abril 1839 – Barcelona, 30 juny 1896)

Autor i empresari teatral. Era paleta d’ofici. Es dedicà intensament al teatre.

Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d’èxit notable, ja que afalagava sense limitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d’aquell convent.

Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s’estengué irònicament el sobrenom de l’Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà.

Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l’antiga vila, avui agregada a Barcelona.

Manual de Novells Ardits

(Barcelona, 12 setembre 1390 – 1839)

(o Dietari del antich consell barceloní)  Dietari del racional de la ciutat. Fou redactat i conservat d’ençà dels darrers anys del segle XIV.

Recull informació quasi quotidiana de la ciutat i de tot el Principat: nomenaments d’oficials, trameses de missatgers i correus, eixides de consellers o de la host i, en general, totes aquelles notícies (ardits) que podien ésser explicació d’una despesa.

Consta de 49 volums en foli, i comprèn anotacions coetànies des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839.

Frederic Schwartz i Francesc Carreras i Candi en començaren la publicació l’any 1892, interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava d’un text català. Fins al 1922 en foren editats disset volums.

Després del 1965 n’ha estat represa l’edició, sota la direcció de Pere Voltes, encara que amb portades i introduccions en castellà.

Manresa, corregiment de

(Catalunya, 1716 – 1839)

Demarcació administrativa, creada pel decret de Nova Planta.

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Manresa i Bages i de les sots-vegueries de Berga, Lluçanès i Moianès.

Tenia un corregidor a Manresa i un lloctinent a Berga.

Maluquer i de Tirrell, Eduard

(Barcelona, 10 agost 1839 – 1915)

Jurista i polític. Germà de Josep. Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Presidí la diputació barcelonina (1888).

És autor de l’estudi Manual de las reformas introducidas en el derecho civil español (1875).

Lagasca Segura, Mariano

Deixa un comentari

(Encinacorba, Aragó, 4 octubre 1776 – Barcelona, 23 juny 1839)

Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s’especialitzava en botànica.

Home d’idees liberals, s’exilià a Anglaterra, on exercí de professor.

A la mort de Ferran VII de Borbó retornà de l’exili i s’instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).

Jover i Marquet, Eusebi

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)

Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.

Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).

S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).