(Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 maig 1839 – 29 setembre 1916)
Advocat, escriptor i polític liberal, representant de Sagasta a les Illes Balears.
Publicà una biografia del liberal Josep Miquel Trias (1882), diversos articles jurídics i poesies, algunes en català.
Col·laborà als periòdics eivissencs de l’època i dirigí “El Tiempo”, “Ibiza” i el “Diario de Ibiza”.
(València, 3 febrer 1839 – París, França, 27 juny 1917)
Compositor i organista. Estudià a València i, a partir del 1851, a París, on fou conegut amb el nom de Babylas i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia del conservatori.
Compongué l’òpera La copa del rey de Thule, operetes, obres simfòniques, de cambra, etc.
(Manzanillo, Cuba, 1839 – Palma de Mallorca, 1921)
Poetessa. De pares mallorquins. Essent encara de pocs anys passà a Mallorca.
Conreà una poesia sentimental i ingènua.
(València, 19 abril 1839 – 21 febrer 1912)
Arquitecte. És autor de bona part dels edificis públics construïts a València en el darrer quart del segle XIX, com la Casa de Beneficència (1876) i l’església dels jesuïtes (1886), i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià.
(València, 1839 – 1910)
Escriptor i eclesiàstic. Fou capellà de la Misericòrdia i rector de Rafelbunyol. Obtingué bon nombre de premis als Jocs Florals de Lo Rat Penat.
Traduí en vers una part considerable del Predium rusticum, extensa obra escrita en llatí, el 1707, pel jesuïta pare Vanière.
(Girona, 17 maig 1839 – Madrid, 25 octubre 1891)
Militar. Assolí el grau de general. Participà a la guerra d’Àfrica de 1859-60. Militava al partit progressista. Es destacà entre els adversaris d’Isabel II de Borbó.
El 1874 fou nomenat cap de la primera divisió de l’anomenat exèrcit del Nord.
(Ronda, Andalusia, 1839 – Madrid, 1915)
Pedagog i escriptor. Germà d’Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada.
Fou l’ànima de la Institución Libre de Enseñanza.
(Reus, Baix Camp, 1839 – Barcelona, 1901)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d’Urgell.
Escriví algunes obres religioses.
(Girona, 1839 – Madrid, 1910)
Escriptor. Practicà molt el periodisme.
Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.
(Remscheid, Alemanya, 1839 – Colònia, Alemanya, 1908)
Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia.
En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.
Escriví obres en alemany, castellà, català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d’avui, 1890).
Dades dels Països Catalans 