Arxiu d'etiquetes: 1832

Giner i Vidal, Salvador

(València, 19 gener 1832 – 3 novembre 1911)

Músic i compositor. Germà de Carles. Va ésser director del conservatori de València (1901).

Autor de sarsueles i òperes (El somniador, El fantasma, 1901, Morel, Sagunt), una Elegia a la memòria de Rossini, obres corals i religioses, tot i que en la seva obra destaquen sobretot els seus poemes simfònics (Nit d’albades, Es xopà hasta la Moma, El festí de Baltasar, L’entrada de la murtra), que amalgamen la música descriptiva amb els elements populars.

També fou germà seu l’escultor Vicent Giner i Vidal  (València, segle XIX – 1897).

Gelabert i Pol, Pere Josep

(Palma de Mallorca, 1832 – 1884)

Impressor i llibreter. Fill de Pere Josep Gelabert i Llabrés, del qual heretà la direcció del periòdic progressista “El Isleño” (1857-98).

Edità diverses publicacions (“Calendario de las Islas Baleares”, “Almanaque Balear”, etc.).

Cursach i Arguimbau, Joan

(Ciutadella, Menorca, 23 novembre 1757 – 14 setembre 1832)

Metge i botànic. Es doctorà a Montpeller. Fou clavari o jurat major de la seva ciutat natal del 1811 al 1823.

Deixà nombrosos escrits biogràfics, filosòfics i de botànica aplicada a la medicina.

Carles i Alonso, Pasqual

(València, 1832 – 1900)

Polític. Formà el Partit Republicà Federal. Participà a la revolució del 1868. Durant la Primera República era diputat a corts (1873).

Prengué part a la revolució cantonal. Abandonà la política en imposar-se la Restauració.

Carandell i Fiol, Ignasi

(Girona, 1832 – 1879)

Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.

Cabo i Arnal, Francesc

(Nàquera, Camp de Túria, 24 maig 1768 – València, 21 novembre 1832)

Organista i compositor. Organista de les catedrals d’Oriola i de València (1816), d’on el 1830 fou nomenat mestre de capella.

Escriví música religiosa, especialment una cinquantena d’obres vocals, algunes de les quals amb acompanyament orquestral. Ressalten la missa a 12 veus i els salms Beatus vir, Miserere i Credidi.

Brel i Giralt, Josep Maria

(València, 1832 – 29 novembre 1894)

Pintor. Deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, és destacà com a retratista. Fou un dels pintors més productius de l’època.

Obres significatives són Sant Vicenç -còpia d’un quadre de Francesc Ribalta– i els retrats del general Prim, d’Amadeu de Savoia i d’Alfons XII de Borbó. A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 exposà L’orfe.

Als darrers anys va pintar escenes taurines, entre les quals destaca En pleno siglo XIX.

Botella i Andrés, Francesc

(Elx, Baix Vinalopó, 3 desembre 1832 – Madrid, 22 desembre 1903)

Escriptor, periodista i polític. Germà de Josep. Ben aviat publicà (1848) un volum de poesia. A partir del 1859 deixà de banda la literatura i es dedicà al periodisme polític a “El Contemporáneo”. Dirigí a Madrid diverses publicacions.

Vinculat a L. González Bravo, va ésser diputat a corts (1863) i governador civil de Sevilla. Amb la Restauració esdevingué director general de duanes i senador per València i, després, per Alacant, i ministre del Tribunal de Comptes.

Publicà les obres polítiques El rey ha muerto, viva el rey, El primer español i La restauración. Per al teatre escriví més de cinquanta drames i comèdies en llengua castellana, alguns de les quals aconseguiren força èxit, com: La paz de Vergara, Los agiotistas, Todo por mi padre, El fuego y la estopa, Para dos perdices dos, Un pie y un zapato, A la luna de Valencia….

Birotteau, Josep

(Perpinyà, 1768 – 3 agost 1832)

Eclesiàstic. Germà de Joan Bonaventura. Professor de teologia a la universitat de Perpinyà i rector del seminari.

Oposat a la constitució civil del clericat, especialment a través dels seus escrits polèmics Observations chrétiennes (1791) i Doctrine des observations chrétiennes (1792), hagué d’exiliar-se.

Després del concordat del 1801 retornà a la seva diòcesi, on fou nomenat vicari general. Participà activament en la reorganització diocesana.

També és autor d’Essai sur les rapports de la religion catholique avec la société civile (1801).

Berge, Francesc

(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)

Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).

Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).

El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.