(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
Casajoana, Valentí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1828
Carreras i Aragó -germans-
Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
Cánovas del Castillo, Antonio
(Màlaga, Andalusia, 1828 – balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8 agost 1897)
Polític. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d’Alfons XII de Borbó, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana.
Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell.
Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per la seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).
Gómez Arias, Federico
(Salamanca, Castella, 14 febrer 1828 – Barcelona, 19 febrer 1900)
Catedràtic i director de l’Escola Provincial de Nàutica de Barcelona.
Publicà obres didàctiques i de divulgació sobre invents, com ara Memoria sobre la Propulsión Aéro-Dinámica (1876), on descriu el projecte d’un vehicle volador propulsat amb motor de coet. També proposà l’ús de propulsors altres que la pólvora, fins i tot líquids.
A Seis inventos notables con los detalles para su ejecución (1880) proposà un escafandre espacial destinat a l’ascens a altes regions de l’atmòsfera.
També publicà llibres de poemes (La flor de las auras, etc) i estudis de filosofia i literatura.
Goberna i Massaguer, Antoni
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1828 – Barcelona, 1897)
Religiós jesuïta. Impulsà la fundació del col·legi del Sagrat Cor de Barcelona en 1897.
Excel·lí per les seves múltiples activitats en altres establiments de la Companyia de Jesús.
Girbal i Barceló, Narcís
(Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828)
Missioner franciscà. Professà a Barcelona el 1774, on estigué fins al 1822.
Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio d’Ocopa. El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua.
Explorà les riberes d’Ucayali i del Sarayacu. Deixà escrites relacions i diaris del viatge del 1790 al 1794.
Gelabert i Buxó, Alfons
(Perpinyà, 19 desembre 1828 – Girona, 1897)
Pintor. Es formà a París amb Couture. De jove col·laborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra.
Fou professor de dibuix a Girona, on ocupà càrrecs d’importància, com el de president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts, i hi fundà l’Ateneu Gironí, del qual fou president. Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França (1885-97).
Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia, Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona.
Costa i Fornaguera, Tomàs
(Calella, Maresme, 6 juny 1828 – Tarragona, 10 octubre 1911)
Eclesiàstic. Estudià al seminari de Girona i es doctorà en teologia a València (1862).
Fou bisbe de Lleida (1875-89) i arquebisbe de Tarragona (1889-1911).
Publicà diverses pastorals, entre les quals Carta pastoral sobre la masonería (1898).
Clerch i Margall, Francesc
(Sabadell, Vallès Occidental, 9 octubre 1828 – Barcelona, 2 abril 1900)
Religiós escolapi. El 1858 fou nomenat primer prefecte del nou col·legi de San Antonio de Guanabacoa, que era a l’època un dels centres docents més eficaços de l’illa de Cuba.
La seva dedicació pedagògica havia de ser intensa i eficaç. Hi dirigí el seminari fundat el 1873. Fou rector durant tres períodes del col·legi de Guanabacoa i, també per un temps, del de Puerto Príncipe.
Camps i de Mates, Pelagi de
(Figueres, Alt Empordà, 1828 – Barcelona, 1889)
Hisendat i polític. Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1872-75 i 1882-89).
D’idees regionalistes, milità al partit conservador i fou diputat per Barcelona (1856) i per Girona (1876, 1879), i també senador.
L’any 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps.
Dades dels Països Catalans 