(València, 25 octubre 1828 – Barcelona, 7 febrer 1903)
Metge i polític. Estudià medicina a València i s’especialitzà en oftalmologia. El 1893 ingressà en l’Acadèmia de Medicina.
Milità en el republicanisme moderat. Fou col·laborador de “La República Federal” de Madrid des del 1870, diputat i vicepresident de les Corts constituents el 1873.
Fou elegit senador per l’Academia de Medicina de Madrid. L’any 1891 fou un dels fundadors del partit Centro Republicano.
(Tamarit de Llitera, Llitera, 15 setembre 1828 – Saragossa, 1 desembre 1899)
Poetessa i novel·lista. Publicà llibres de poesia Las violetas (1850), la novel·la Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca.
(Perpinyà, 26 maig 1743 – París, França, 24 maig 1828)
Historiador benedictí. Ingressà a la congregació de Sant Maur, a Tolosa de Llenguadoc (1764). El 1771 passà a París.
Fou membre de l’Institut de França, que li encarregà (1796) la prossecució del Recueil des Historiens de Françe. Col·laborà també a la Histoire litéraire de France i a d’altres obres de divulgació cultural.
El 1826 fundà escoles públiques per a infants a Baixàs i a Pià, al Rosselló, amb la condició que hi fos obligatòria la llengua francesa.
(Callosa d’En Sarrià, Marina Baixa, 1761 – 1828)
Poeta en castellà. Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València (1815).
Publicà diversos himnes i poemes -alguns a la premsa-, i escrits de tema religiós.
(València, 28 juny 1828 – 9 gener 1893)
Autor dramàtic. Considerat el fundador de la comèdia valenciana de costums.
Escriví comèdies (Al sa i al pla, 1862; Eixarop de llarga vida, 1862; La capa no sempre tapa, 1876; Hostes vindran…, 1886) i “joquines” en un acte (Misèria i companyia, 1872; Les beceroles de l’amor, 1874; Acertar errant, 1883).
En col·laboració amb E. Escalante estrenà Fugint de les bombes.
(València, 1828 – 1905)
Advocat i polític. Fundador de la revista jurídica “El Foro Valenciano”.
Afiliat al partit conservador, fou president de la Diputació Provincial de València (1880-81) i diputat a corts per València (1891).
Seguidor de Silvela, presidia a València el Cercle Conservador i l’Acadèmia de Sant Carles, a la qual havia ingressat el 1900.
(València, 17 abril 1828 – 20 febrer 1913)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou regidor de València en 1869 i batlle el 1870, arran de la revolució cantonal. Federalista fervent, escriví alguns opuscles polítics.
Publicà treballs d’interès sobre arquitectura i urbanisme.
(Manresa, Bages, 1828 – 1890)
Religiós del Cor de Maria. Destacà com a llatinista.
És autor d’una gramàtica llatina (1866) i d’una de castellana (1867), i d’altres dues obres: Gradus ad Parnasum i Tesoro del humanista.
(Castellgalí, Bages, 1828 – Barcelona, 1881)
Jesuïta. Fou catedràtic a la Universitat Gregoriana de Roma.
Autor de Disquisitiones scholastico-dogmaticae (1888-95).
Dades dels Països Catalans 