(Girona, 1827 – 1874)
Periodista i historiador. Estudià dret a Barcelona.
Col·laborà en diversos diaris de caire tradicionalista, i publicà Gerona histórico-monumental (1853), Fueros de Cataluña (1870), etc.
Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i cronista honorari de Girona.
(Sant Boi de Lluçanès, Osona, segle XVIII – Catalunya, 1827)
Teòleg i eclesiàstic. Era catedràtic a Vic, on ocupà càrrecs a la seu i al seminari.
El 1796 publicà en llatí una obra religiosa.
(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)
Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.
Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.
(Palma de Mallorca, 28 març 1827 – Barcelona, 28 octubre 1898)
Poetessa. Germana de Pere d’Alcàntara. Casada amb el poeta Miquel Victorià Amer (1860), residí a Barcelona.
Conreà des de molt jove la poesia i participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona; obtingué ja un accèssit el 1859 amb Anyorança i fou premiada encara en diverses ocasions. Un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesies (1855), ampliat el 1908, però moltes han estat disperses a publicacions de Barcelona i Palma de Mallorca.
La seva poesia, basada en temes populars, familiars i sobretot religiosos, és influïda sovint per la lírica popular i té en moltes composicions una gran senzillesa, equilibri i un cert encant.
(Reus, Baix Camp, 3 maig 1827 – Madrid, 25 abril 1875)
Polític i empresari. Cosí de Cels Gomis i Mestre.
Fou repetidament diputat a Corts. Col·laborà amb el general Prim.
Impulsà la construcció del ferrocarril de Reus a Lleida.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 octubre 1777 – Barcelona, 1827)
Pintor i gravador. Alumne destacat de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, fou pensionat per aquesta institució per estudiar a Madrid i a Florència.
Posteriorment anà a París i, tot seguit, s’establí durant una llarga temporada a Dijon, on influït pel seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual traduïa retrats i pintura religiosa.
Dedicà una Mater Christi, de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l’Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809.
Els darrers anys fou sots-director de dibuix a l’Escola de Llotja de Barcelona; la secció de gravat del Museu conserva una bona part de la seva producció.
(Besalú, Garrotxa, 1764 – la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1827)
Marí. Publicà una Memòria sobre les fortificacions costaneres catalanes.
Assaltà Toló en la Guerra Gran (1793) i el fort de caputxins de Mataró en la guerra del Francès. Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos.
Fou nomenat cavaller i noble (1819) i comandant militar de marina de Palamós (1824).
(Albacete, Castella, 24 abril 1827 – Barcelona, 3 febrer 1916)
Fotògraf. Conegut pel pseudònim de Napoleón, com la seva dona Anne Tiffon Cassan.
Ambdós representaren a Barcelona el material de la casa Lumière de París i hi donaren a conèixer i explotaren el cinematògraf (1896), al qual adaptaren el so mitjançant un fonògraf.
Fundaren l’Estudi Napoleon i foren els retratistes més prestigiosos de Barcelona i primers fotògrafs de la casa reial.
(Barcelona, 29 juny 1827 – 1881)
Fill i successor de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. Marquès de Palmerola i comte del Fonollar.
Fou un dels fundadors (1851) i president (1862-66) de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Fou germà seu Josep Maria Despujol i Dusay (Barcelona, 1812 – gener 1880) Escriptor i polític. Fou regidor de Barcelona i diputat per Tortosa. És autor de la traducció castellana, en vers, del poema L’Atlàntida, de Jacint Verdaguer.
(Calella, Maresme, 23 maig 1827 – Barcelona, 14 maig 1902)
Entomòleg i botànic.
Membre de l’Associació d’Excursions Catalana, de l’Acadèmia de Ciències i Arts, de la Institució Catalana d’Història Natural, a Barcelona, de la Societat Espanyola d’Història Natural, de la Societat Entomològica de França i de la Societat Aragonesa de Ciències Naturals.
Fundà la Societat Catalana d’Història Natural, i llegà la seva col·lecció d’Insectes de Catalunya, al col·legi dels escolapis de Sarrià i un herbari al dels jesuïtes de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 