(València, 1765 – Filipines, 1827)
Religiós dominicà. Destacà com a predicador. Alguns dels seus sermons foren publicats.
Morí a les Filipines, on fou bisbe de Cebú des del 1825.
(València, 1765 – Filipines, 1827)
Religiós dominicà. Destacà com a predicador. Alguns dels seus sermons foren publicats.
Morí a les Filipines, on fou bisbe de Cebú des del 1825.
(Palma de Mallorca, 19 febrer 1745 – 28 gener 1827)
Polític i erudit. Germà de Josep. Marquès de Casa Desbrull i cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778) i professor de matemàtiques del col·legi de cadets.
Durant la guerra del Francès, fou nomenat cap polític de les Illes (1812-14).
(Titaigües, Serrans, 27 setembre 1777 – Madrid, 27 febrer 1827)
Botànic i agrònom. Professor d’àrab a Madrid, on tingué per deixeble Domènec Badia (Alí Bei), amb el qual viatjà per França i Anglaterra.
Restà a Andalusia, d’on estudià la flora, Retornà el 1812, després d’haver recollit nombrosos materials i escrit diverses obres de botànica i agricultura.
(Pedralba, Serrans, 12 octubre 1827 – Palma de Mallorca, 14 novembre 1897)
Prelat. Fou professor dels seminaris de València i de Toledo, i ardiaca de Mondoñedo (Galícia) i també de Toledo. Durant un temps residí a Amèrica.
De tornada fou arxipreste a Saragossa, d’on fou nomenat (1881) bisbe auxiliar de la mateixa seu. Més tard fou bisbe de Tenerife.
El 1885 fou nomenat bisbe de Mallorca, dignitat que exercí fins a la seva mort.
(Palma de Mallorca, 17 juliol 1768 – 12 desembre 1827)
Doctora en filosofia. Excel·lí per les seves disposicions artístiques. El 1779 fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles de València.
Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas (1781), i escriví algunes poesies religioses en castellà.
(Vélez-Màlaga, Andalusia, 19 agost 1759 – Valladolid, Castella, 27 abril 1827)
Militar. Participà, a les ordres de Josep Caro, en la campanya dels Pirineus contra la República francesa (1795). Durant la guerra del Francès sofrí la important derrota de Puçol i Sagunt, que lliurà al mariscat Suchet el castell de Sagunt (1811).
Encarregat de la defensa de València, durant el setge de la ciutat (hivern de 1811-12), la seva actuació fou objecte de dures crítiques. Caiguda València fou dut presoner al castell de Vincennes (París) i retornat el 1814.
Durant el Trienni Constitucional fou capità general de València (1821). Publicà diversos estudis de fortificació i tàctica militar.
(València, 1827 – 1830)
Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just Pastor Fuster i Taronger en dos volums. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno.
Inicialment volia ésser un complement d’Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodrigues.
L’aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d’aspectes és encara un text insuperat.
Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part.
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
(València, 1827 – 1893)
Poeta bilingüe. Participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d’exaltació de temes i figures de tradició local (Al Micalet de València, A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d’Aragó, etc).
És també autor, entre d’altres, de l’extens poema èpic en dos cants Sant Vicent (1855), de caire religiós.
(Catalunya, segle XVIII – Tarragona, 1827)
Capitost absolutista. Després d’intervenir en la revolta reialista contra el Trienni Constitucional (1821-23), dirigí una de les partides dels Malcontents a la primavera del 1827, i encara, pel setembre, ocupà Mataró.
Fou afusellat pels governamentals.