Arxiu d'etiquetes: 1825

Carreras i Aragó -germans-

2 Respostes

Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.

Gaietà Carreras i Aragó  (Barcelona, 1825 – 1878)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Josep Carreras i Aragó  (Barcelona, 1828 – 1868)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.

Francesc Carreras i Aragó  (Barcelona, 1832 – 1881)  Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948)  Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.

Bassa i Virgili, Josep

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 1754 – Santes Creus, Alt Camp, 1825)

Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.

Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus.

És autor de diversos escrits anti-liberals.

Abad y Queipo, Manuel

Deixa un comentari

(Villapedre, Astúries, 26 agost 1751 – Santa Maria de Sisla, Toledo, 15 setembre 1825)

Eclesiàstic. El 1820 va ser nomenat bisbe de Tortosa, però quatre anys després va ser reclòs al convent de Santa Maria de Sisla, on morí.

Lletget i Cailà, Tomàs

(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)

Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).

Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.

Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.

Labielle i Lorenzi, Carles

Deixa un comentari

(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)

Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.

Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’Eusebi Planas i Tomàs Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.

Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.

Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.

Jorba i Ferran, Antoni Francesc Josep

Deixa un comentari

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)

Descobridor. Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.

La localitat de Yorbalinda li deu el nom.

Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d’

11 Respostes

(Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 22 agost 1825)

Militar i polític absolutista. Baró d’Eroles. Abandonà els estudis de lleis a Cervera i participà en la guerra del Francès.

Defensor de Girona, fou capturat pels francesos i empresonat a Ribesaltes (1809). S’escapà (1810) i dirigí la guerrilla a l’Empordà; ascendit a general de brigada (1811), dirigí la fortificació de Montserrat.

Durant el Trienni Constitucional, i després d’ésser deportat a Mallorca, d’on escapà, constituí, a la Seu d’Urgell, la Regència absolutista amb el marquès de Mataflorida i l’arquebisbe de Tarragona Jaume Creus (15 agost 1822). Com a comandant suprem de les forces reialistes, fou derrotat per Espoz y Mina a la Pobla de Segur.

Refugiat a França, intentà de reorganitzar la Regència i entrà amb el duc d’Angulema i els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Ferran VII de Borbó li concedí com a recompensa la capitania general de Barcelona (1823-24), on practicà una política de reorganització i apaivagament que provocà l’oposició dels sectors extremistes, els quals aconseguiren que fos traslladat a Madrid.

Sembla que morí d’un atac de follia.

Fou el quart marquès de la Cañada-Ibáñez.

Ibáñez e Ibáñez de Ibero, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 abril 1825 – Niça, França, 28 gener 1891)

Matemàtic i militar. El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit i, acabada la carrera, fou agregat a l’exèrcit, on assolí el grau de general de brigada.

Participà en la triangulació geodèsica d’Espanya (1853) i en la confecció del cadastre (1857). Fou fundador de l’Associació Geodèsica Internacional i president de la Comissió Internacional del Metre.

El 1878 fou nomenat director de l’Instituto Geográfico y Estadístico de Madrid, on començà la publicació del mapa topogràfic de l’estat espanyol.

Entre el 1853 i el 1879 publicà una sèrie de notables treballs geodèsics, i el 1889 li fou concedit el títol de marquès de Mulhacén.

Ferau i Alsina, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1825 – 5 agost 1887)

Pintor. Conreà sobretot el paisatge (Inspiracions de Catalunya, Entrada d’un poble, etc).

Durant uns quants anys consecutius, fins al 1878, les seves obres figuraren a les exposicions de Barcelona.

Nombroses de les seves aquarel·les d’aspectes urbans de la ciutat comtal es conserven al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

Escrivà de Romaní i de Dusai, Josep Maria

4 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1825 – 6 març 1890)

Polític. Tenia el títol de marquès de Monistrol d’Anoia i de Sant Dionís, baró de Beniparrell i de Prullans. Fill de Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner. Estudià a Friburg (Suïssa).

Fou regidor i tinent d’alcalde a Barcelona. Anà a residir a Madrid, on fou president de la comissió permanent de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Fou senador (1862) i el 1867 ingressà a l’Academia de San Fernando.

Publicà algunes monografies sobre temes artístics.

Fou el pare de Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba.

Foren germans de Josep Maria:

  • Guillem Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels comtes de Casal.
  • Lluís Escrivà de Romaní i de Dusai  (País Valencià, segle XIX)  Formà la línia secundària dels marquesos d’Argeleta.