Eren fills de Francesc d’Assís Carreras i Duran, i germans de Lluís.
Gaietà Carreras i Aragó (Barcelona, 1825 – 1878) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Josep Carreras i Aragó (Barcelona, 1828 – 1868) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare.
Francesc Carreras i Aragó (Barcelona, 1832 – 1881) Argenter i joier. Junt amb els seus germans continuà la casa d’argenteria i joies que havia obert el seu pare. Després fou continuada pels seus fills, com Joaquim Carreras i Nolla (Barcelona, 1869 – 1948) Argenter i joier. El 1915 s’associà amb la família Masriera i fou iniciada la casa Masriera i Carreras SA.
(el Vendrell, Baix Penedès, 1754 – Santes Creus, Alt Camp, 1825)
Eclesiàstic i escriptor. Vicari general de la congregació cistercenca d’Aragó i Navarra i definidor de l’orde per Catalunya.
Fou catedràtic a Osca i abat de Santes Creus.
És autor de diversos escrits anti-liberals.
(Villapedre, Astúries, 26 agost 1751 – Santa Maria de Sisla, Toledo, 15 setembre 1825)
Eclesiàstic. El 1820 va ser nomenat bisbe de Tortosa, però quatre anys després va ser reclòs al convent de Santa Maria de Sisla, on morí.
(Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, 1825 – Tortosa, Baix Ebre, 1867)
Militar. Es passà a l’exèrcit carlí, amb el qual lluità molt bé al front basc i navarrès. No s’avingué als convenis de Vergara.
Emigrà a França amb el pretendent Carles V, i hi restà set anys.
Fou el pare de Joaquim Montagut i Vilalta.
(Arras, Artois, França, segle XVIII – Madrid, 12 juny 1825)
Militar i marquès de Coupigny. Lluità contra Napoleó a la Guerra del Francès.
Fou capità general interí de Catalunya (1809), però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació.
En 1812-20 fou capità general de les Balears. Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy (1817), fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional (1820).
(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)
Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.
Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.
(Murato, Itàlia, 1825 – Barcelona, 21 febrer 1878)
Litògraf i gravador. Establert a Barcelona des de jove.
Aviat excel·lí en la reproducció de dibuixos, sobretot els d’Eusebi Planas i Tomàs Padró; també reproduí els del setmanari “Un Tros de Paper”.
Estudià un quant temps a París, on aprengué la nova tècnica del gravat fotomecànic, i després (1864) aplicà el sistema als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet”.
Treballà sovint per a l’editorial Montaner i Simon.
(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, 20 juliol 1743 – Santa Ana, Califòrnia, EUA, 16 gener 1825)
Descobridor. Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia, on ajudà a fundar, juntament amb altres companys, les missions de San Luis Obispo i San Carlos.
La localitat de Yorbalinda li deu el nom.
(Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 22 agost 1825)
Militar i polític absolutista. Baró d’Eroles. Abandonà els estudis de lleis a Cervera i participà en la guerra del Francès.
Defensor de Girona, fou capturat pels francesos i empresonat a Ribesaltes (1809). S’escapà (1810) i dirigí la guerrilla a l’Empordà; ascendit a general de brigada (1811), dirigí la fortificació de Montserrat.
Durant el Trienni Constitucional, i després d’ésser deportat a Mallorca, d’on escapà, constituí, a la Seu d’Urgell, la Regència absolutista amb el marquès de Mataflorida i l’arquebisbe de Tarragona Jaume Creus (15 agost 1822). Com a comandant suprem de les forces reialistes, fou derrotat per Espoz y Mina a la Pobla de Segur.
Refugiat a França, intentà de reorganitzar la Regència i entrà amb el duc d’Angulema i els Cent Mil Fills de Sant Lluís.
Ferran VII de Borbó li concedí com a recompensa la capitania general de Barcelona (1823-24), on practicà una política de reorganització i apaivagament que provocà l’oposició dels sectors extremistes, els quals aconseguiren que fos traslladat a Madrid.
Sembla que morí d’un atac de follia.
Fou el quart marquès de la Cañada-Ibáñez.
Dades dels Països Catalans 