Arxiu d'etiquetes: 1824

Alart, Julià Bernat

Deixa un comentari

(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)

Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.

Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).

És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.

Gibert -varis bio-

2 Respostes

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert  (País Valencià, 1674 – València, 1705)  Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert  (Palma de Mallorca, 1931 – ? )  Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Garreta i Camprubí, Melcior

Deixa un comentari

(Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)

Compositor. És autor d’un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d’inspiració religiosa.

Freixa i Rabassó, Eusebi

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 28 febrer 1824 – Madrid, juny 1894)

Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats.

Forns i Sabater, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 1824 – 1910)

Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.

Ducasi i Ojeda, Ignasi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1775 – 1824)

Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial.

Compongué diferents misses, salms i motets.

Ballester, Dídac Joaquim

Deixa un comentari

(Lleida, 1824 – 1865)

Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.

Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.

Asquerino García, Eduardo

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)

Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.

Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.

Abella i Freixes, Pere

Deixa un comentari

(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)

Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.

Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.

Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.

Girona i Targa, Ignasi

9 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)

Banquer. Primer membre destacat de la família.

Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:

  • Ignasi Girona i Agrafel  (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889)  Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
  • Casimir Girona i Agrafel  (Barcelona, 1834 – 7 març 1909)  Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.