Arxiu d'etiquetes: 1824

Alart, Julià Bernat

(Vinçà, Conflent, 1 març 1824 – 3 febrer 1880)

Historiador. Arxiver de l’arxiu departamental de Perpinyà. Fou assessor del govern francès sobre els límits fronterers que divideixen la Cerdanya.

Entre les seves obres d’investigació històrica sobre el Rosselló i la Cerdanya destaca Notices historiques sur les communes du Roussillon (1868), Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et proprietés communales du Roussillon et Cerdagne (1878), Cartulaire Roussillonnais (1880).

És autor també del recull Documents sur la langue catalane (1881) i de diversos articles de lingüística catalana, publicats a la “Revue des Langues Romanes”, també publicà un diccionari de català medieval, inèdit.

Garreta i Camprubí, Melcior

(Prats de Lluçanès, Osona, 1824 – 1907)

Compositor. És autor d’un Missa de Rèquiem, una Missa de Glòria i altres obres d’inspiració religiosa.

Freixa i Rabassó, Eusebi

(Reus, Baix Camp, 28 febrer 1824 – Madrid, juny 1894)

Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats.

Forns i Sabater, Francesc

(Barcelona, 1824 – 1910)

Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.

Ducasi i Ojeda, Ignasi

(Barcelona, 1775 – 1824)

Músic. Establert a Madrid, fou mestre de capella de l’església de La Encarnación i compositor i organista de la capella del palau reial.

Compongué diferents misses, salms i motets.

Ballester, Dídac Joaquim

(Lleida, 1824 – 1865)

Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.

Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.

Asquerino García, Eduardo

(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)

Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.

Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.

Abella i Freixes, Pere

(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)

Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.

Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.

Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.

Gassó i Borrull, Antoni Bonaventura

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 novembre 1752 – Barcelona, 6 maig 1824)

Comerciant i polític. Fou vocal i després secretari de la Junta de Comerç de Barcelona (1792-1817).

Diputat del comerç a l’Assemblea de Notables reunida a Baiona (1808) per Napoleó, no hi pogué arribar a causa de l’inici de la guerra. Negà el jurament a França i fou empresonat, però va ser alliberat gràcies al seu càrrec de cònsol de Rússia.

Sense ésser advocat escriví Defensa ante comisiones militares francesas (1808), també és autor d’España con industria, fuerte y rica (1816).

Fou el pare de Pau Fèlix Gassó.

Falguera i Gatell, Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)

Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.

Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).

Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.