(Lleida, 1824 – 1865)
Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.
Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.
Ballester, Dídac Joaquim
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1824
Asquerino García, Eduardo
(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)
Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.
Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.
Abella i Freixes, Pere
(Riudecanyes, Baix Camp, 16 novembre 1824 – Barcelona, 12 abril 1877)
Pianista, compositor i mestre de cant. Professor de la Societat Filharmònica de Barcelona fins al 1844.
Després es traslladà a Nova York. Es casà amb la cantant d’òpera italiana Elena d’Angri.
Formà alguns cantants de fama, com la soprano anglesa Zaré Thalberg i la cantant italiana Carmelina Poch.
Molins i Lemaur, Emili de
(Maó, Menorca, 3 febrer 1824 – Madrid, 27 març 1889)
Militar i arqueòleg. Lluità a Barcelona contra els revoltats de la Jamància (1842), i en retre’s la Ciutadella hagué de fugir a França. El 1843 en tornà i participà en la repressió de l’alçament.
Fou inspector de la fàbrica de pólvora de Manresa. El 1869 lluità contra els republicans i en 1874-76 contra els carlins.
Passà a Manila, on fundà un “Boletín Militar”, i en 1883-84 fou capità general de les Filipines.
Fou inspector de les obres de restauració de l’aqüeducte de Segòvia i acadèmic de San Fernando (1856).
Mercader i de Belloch, Joaquim de
(Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)
Arqueòleg, germà d’Enric. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular.
Fou membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica).
Publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas… que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).
Fou el pare d’Arnau, Pere i Francesc Xavier de Mercader i de Zufía.
Llaró i Vidal, Joaquim
(Barcelona, 1796 – 1 abril 1824)
Erudit i eclesiàstic. Catedràtic de filosofia (Cervera) i de Sagrada Escriptura (Barcelona), fou membre fundador de la Societat Filosòfica de Barcelona (1815) i membre participant de les acadèmies de Bones Lletres i de Ciències Naturals.
Deixà escrit un Elogio del I.S. D. Juan Antonio Desvalls i de Ardena (1821).
Lacambra i Terradelles, Francesc
(Catalunya, 1760 – 1824)
Industrial. Fundà, al principi del segle XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà.
Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra.
Isaura i Fargas, Francesc de Paula
(Barcelona, 1824 – 1885)
Mestre fonedor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi.
Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats.
Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.
Guiteras, Ramon
(Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)
Industrial. Partidari de la independència cubana i de l’aboliment de l’esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes.
Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.
Girona i Targa, Ignasi
(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)
Banquer. Primer membre destacat de la família.
Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).
Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:
- Ignasi Girona i Agrafel (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889) Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
- Casimir Girona i Agrafel (Barcelona, 1834 – 7 març 1909) Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.
Dades dels Països Catalans 