Arxiu d'etiquetes: 1812

Batlló i Barrera -germans-

1 Resposta

Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.

Jacint Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866)  Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.

Joan Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892)  Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.

Feliu Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878)  Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.

Bassols i Soriano, Bonaventura

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, 1812 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1868)

Compositor. Germà de Narcís. Fou guitarrista notable. Residí un temps a Xile. Tornat a Catalunya, s’establí a Tortosa.

Compongué obres per a guitarra i en féu una edició en 1846.

Barcelona, prefectura de

Deixa un comentari

(Catalunya, 17 abril 1810 – 1812)

Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I Bonaparte, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.

Comprenia el territori del Barcelonès, del Vallès, del Maresme, del Garraf, de l’Alt Penedès, d’Anoia, del Bages, del Berguedà, del Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles.

Barcelona, corregiment de -1810/12-

Deixa un comentari

(Catalunya, 6 març 1810 – 1812)

Demarcació administrativa, creada pel decret del governador general Augereau durant l’ocupació francesa.

El seu corregidor era ajudat pels sots-corregidors de Barcelona, de Manresa i de Vic. Comprenia el territori que aproximadament tingué després la província el 1833.

Perdurà fins a l’annexió de Catalunya a l’imperi francès (1812).

Angulo i d’Agustí, Isidor d’

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1812 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 19 setembre 1854)

Economista agrari. Noble terratinent del delta del Llobregat.

Després de viatjar per Anglaterra i els EUA (1833-39), formà part de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona, i fou vicepresident de la Junta de Comerç (1841-43).

President de la Companyia Agrícola Catalana i membre fundador de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851), que li publicà (1852) un recull d’articles, molt difosos, contra la indivisibilitat de la propietat de la terra i a favor de l’emfiteusi enfront de la reforma del Codi Civil.

Dirigí la “Revista de Agricultura Práctica” (1853).

Aner d’Esteve, Felip

6 Respostes

(Aubert, Vall d’Aran, 1781 – Portugal, 9 octubre 1812)

Polític. Vocal secretari de la Junta Superior de Catalunya que s’havia constituït per lluitar contra els francesos, en representació de la Vall d’Aran, fou elegit diputat (1810) a les corts de Cadis pels habitants d’aquesta vall.

Participà intensament en les mateixes i adoptà una posició liberal moderada. Es manifestà decididament per la recuperació dels furs i privilegis anteriors a la guerra de Successió, per la qual cosa es considerat com un dels precursors del desvetllament polític de Catalunya.

Agustí i Mascaró, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1748 – Veracruz, Mèxic, 1812)

Enginyer i militar. Graduat d’alferes d’enginyers a Barcelona (1769), intervingué en la fortificació del castell de Sant Ferran de Figueres, i posteriorment dirigí l’Acadèmia Militar de Matemàtiques d’Orà (1771).

Ja tinent, embarcà cap a Amèrica (1778). Projectà el poblat d’Arizpe (a l’actual Sonora), a Ciutat de Mèxic construí el castell de Chapultepec (1785-87) sobre una antiga fortificació asteca i tolteca.

També treballà a la fortalesa i el port d’Acapulco i projectà l’ampliació urbanística de Veracruz, regió on ocupà diversos càrrecs militars.