Arxiu d'etiquetes: 1797

Borràs -varis bio-

Deixa un comentari

Bernat Borràs  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d’Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

Crispí Borràs  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l’arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d’Espanya. També és autor de pintures d’inspiració religiosa.

Francesc Borràs  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d’anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

Josep Borràs  (Tivissa, Ribera d’Ebre, 1797 – Itàlia ?, segle XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

Lluís Borràs  (Lleida, 1874 – segle XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

Pere Borràs  (Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l’escorbut.

Monmany i Albornà, Antoni

(Barcelona, 1797 – 1861)

Advocat i escriptor. És autor de diversos escrits de caràcter científic, entre ells els titulats Memoria sobre la verdadera causa de los fenómenos magnéticos (1820) i Memoria dirigida a establecer la verdadera equivalencia entre les monedas efectivas e imaginarias de España (1848).

Junta de Comissionats de l’Ajuntament i Classes de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, abril 1793 – 1797)

Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l’exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV de Borbó.

Formaven la Junta 34 membres, en representació de l’ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26 de maig de 1793 fins al 30 de setembre de 1795.

La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José de Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l’anomenada guerra del Rosselló.

Ferrer i Valls, Jeroni

Deixa un comentari

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 22 gener 1797 – 2 octubre 1854)

Polític proteccionista. Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions (diligències i navegació per l’Ebre) i formà, a Sevilla, el 1833, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i, a Barcelona, el 1845, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres.

Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català. L’any 1841 fou nomenat cònsol d’Espanya a Yucatan (Mèxic).

D’ideologia progressista i partidari radical del proteccionisme, col·laborà a “El Vapor” (1834) i fundà els periòdics “El Nacional” (1834) i “Semanario Catalán” (1851).

Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico-práctico de relaciones comerciales (1833), La España liberal y D. Carlos (1838), Proyecto para regularizar las pesas, medidas y monedas de España (1833) i Cartas históricas filosóficas, estadísticas, agrícolas, industriales y mercantiles (1846).

Coromina i Subirà, Bartomeu-Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1808 – Madrid, 1867)

Gravador. Fou professor de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

S’especialitzà en encunys i ocupà el càrrec de director a la Fábrica Nacional del Sello a Madrid.

El seu germà, Francesc Coromina i Subirà (Barcelona, 1797 – Madrid ?, 1868), també gravador, treballà a la Casa de la Moneda de Sevilla, i més tard a la de Madrid.

Corominas -industrials-

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)

Família d’industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell.

Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 3 juny 1874) Instal·là a Sabadell un taller rudimentari.

El seu fill, Joan Baptista Corominas i Pla (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887), continuà l’activitat del seu pare. Construí el vapor Corominas, també conegut per l’Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881).

El seu fill, Manuel Corominas i Ferret (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931), continuà l’empresa del seu pare, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell.

El seu fill, Manuel Corominas i Sánchez (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943), també fou industrial tèxtil i continuà l’empresa familiar. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.

Cererols, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1733 – Poblet, Conca de Barberà, 1797)

Abat de Poblet. Fou prior de Sant Vicent, a València, on tingué una actuació remarcable.

El 1700 cessà a Poblet el mandat ordinari de l’abat A. Vázquez de Varela, de Valladolid, que havia estat designat de reial ordre a causa del gran desacord electiu de la comunitat. El desacord persistí aleshores, a causa de la profunda divisió política que existia dins el monestir.

Davant d’aquesta situació es produí un nou nomenament de reial ordre, ara a favor de Pere Cererols. Era el XCV abat general de Poblet i el XLI dels quadriennals.

El 1796 sortiren del monestir, per fundar el convent de Casp, els frares de la trapa francesos que hi havien viscut refugiats des de l’expulsió de llur país.

El seu mandat durà excepcionalment fins al 1797. Fou succeït per Josep Sabater.

Casey i Moore, William

Deixa un comentari

(Carraig, Irlanda, 1797 – Barcelona, 1857)

Filòleg. Establert a Barcelona des del 1821, on exercí de professor d’idiomes.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1822. Residí també a Maó.

Publicà una Disertación filosófica, histórica y razonada sobre el origen, la formación y la propagación de las lenguas (1836) i una poesia, en anglès, dedicada a Antoni de Capmany a “La España Católica” (1857).

Carreras i Duran, Francesc d’Assís

4 Respostes

(Barcelona, 1797 – 1862)

Argenter i joier. Fill de Francesc Carreras i Matas.

Adquirí notorietat en el seu ofici: fou argenter i joier d’Isabel II de Borbó (1845) i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París.

A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà, Josep, Francesc i Lluís Carreras i Aragó.

Canivell i de Vila, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 abril 1721 – 4 març 1797)

Metge cirurgià. Fou professor i director del Colegio de Cirugía de Cadis, vicepresident de l’Academia de Cirugía de Cadis, cirurgià honorari reial i cirurgià major de l’Armada (1771).

Esdevingué famós per les seves operacions de litotomia.

Publicà Tratado de vendajes i apósitos (Barcelona, 1763) i Tratado de las heridas de arma de fuego (Cadis, 1789).