Arxiu d'etiquetes: 1797

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 agost 1797 – 11 juny 1852)

Comerciant i escriptor. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Joaquim i de Manuel. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea.

Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites.

Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).

Fou el pare de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles.

Blondel de Drouhot i Dàvalos, Lluís de

4 Respostes

(Hainaut, Holanda, 1728 – Palma de Mallorca, 1797)

Militar. Primer marquès de Blondel de l’Estany. Després de participar en diverses campanyes, el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit.

Ascendí a mariscal de camp (1783), el 1786 fou nomenat corregidor de Lleida, on realitzà obres de conducció d’aigües especialment remarcables (1786-94); urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de 1707 i féu construir un mur de pedra al llarg del marge dret del Segre per tal de contenir les riuades, amb prou espai per a fer-hi una carretera, hostals i el mercat del gra, i que és l’origen de l’actual avinguda de Blondel.

L’any 1794 malalt, es retirà.

Bassols i de Maranyosa, Joaquim de

Deixa un comentari

(Barcelona, 13 octubre 1797 – Madrid, 12 febrer 1877)

Militar liberal. Prengué part en totes les lluites civils del segle XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra.

Tingué una actuació destacada en la tercera guerra carlina i arribà a ésser mariscal de camp. Participà en el pronunciament a favor d’Espartero.

Havia estat governador militar de Barcelona i Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i, el 1871, ministre de la Guerra.

Baïls, Benet

Deixa un comentari

(Sant Adrià de Besós, Barcelonès, 1730 – Madrid, 12 juliol 1797)

Matemàtic i erudit il·lustrat. Format a Tolosa de Llenguadoc i París.

Difusor del pensament matemàtic de la Il·lustració amb una obra que exercí notable influència en l’Espanya del segle XVIII: Elementos de matemáticas (10 volums, 1772-83), basada en part en l’obra Cours de Mathématiques, d’Étienne Bézout.

Fou director de la secció de matemàtiques de l’Academia de San Fernando i director de “Mercurio Histórico y Político”.

Altres obres: Lecciones de clave y principios de armonía (Madrid, 1775), Principios de Matemáticas (3 volums, 1776) i Instrucciones de Geometría Práctica (1795).

Pel març de 1792 va tenir una topada amb la Inquisició, que el desterrà a Granada. Però pel mes de novembre del mateix any li fou concedit l’indult.

Pertanyia a l’Academia Española, a l’Academia de la Historia i a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Azara y de Perera, Eustaquio de

2 Respostes

(Barbuñales, Aragó, 19 setembre 1727 – Barcelona, 24 juny 1797)

Eclesiàstic. Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès.

Elegit bisbe d’Eivissa (1788-94), hi fomentà l’estudi amb la creació d’un seminari i de tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica (1794), l’establiment d’una indústria primària i la formació de petits nuclis de població aglomerada al voltant de les parròquies de Santa Eulària des Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear.

El 1794 passà a ocupar la seu de Barcelona (1794-97). Protector de les lletres i de les arts, féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la construcció de l’ala dreta del palau episcopal barceloní, amb les pintures del Vigatà.

Arau i Sanpons, Francesc

1 Resposta

(Barcelona, 31 octubre 1797 – 6 gener 1867)

(o Sampons)  Tècnic i enginyer. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques.

L’any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851).

Escriví, d’entre altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).

Fou el pare de Narcís Arau i Vidal.

Moles i Corones, Pasqual Pere

3 Respostes

(València, 23 octubre 1741 – Barcelona, 26 octubre 1797)

Gravador. Fill del llibreter Salvador Moles (País Valencià, segle XVIII).

S’inicià en dibuix sota el mestratge de Josep Vergara, però aviat seguí les indicacions del gravador valencià Vicent Galcerà. El 1762 es traslladà a Barcelona, on assistí a les classes dels germans Tremulles.

Amb motiu d’haver col·laborat en la il·lustració de Máscara Real (1764), llibre que els col·legis i els gremis de Barcelona oferiren al rei Carles IV de Borbó en la seva arribada a la ciutat, la Junta de Comerç li oferí una pensió per anar vuit anys a París, on estudià amb N.G. Dupuis i C.N. Cochin.

Esdevingué membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València (1769), de la de San Fernando de Madrid (1770) i de l’Acadèmia Francesa (1774). El 1775 tornà definitivament a Barcelona i dirigí les classes de dibuix i de gravat que l’Escola de Nobles Arts hi havia fundat, de la qual fou nomenat director.

Per iniciativa i indicacions seves foren fundades institucions similars a Olot i Girona. Il·lustrà, entre d’altres obres, el llibre d’Antoni de Capmany Memorias Históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de la Antigua Ciudad de Barcelona, obra d’estampació modèlica.

La qualitat dels seus gravats és comparable a la dels millors gravadors del seu temps.