Arxiu d'etiquetes: 1685

Vilar, Miquel

1 Resposta

(València, segle XVII – 1685)

Metge. Des del 1632 era catedràtic d’anatomia a la facultat valenciana, de la qual en seria degà. El 1649 manà una companyia de cavalleria que intervingué a la guerra de Separació, en favor de Felip IV, per reprendre Tortosa.

Durant algun temps fou catedràtic de prima a Nàpols, però tornà a la Universitat de València. Fou metge de cambra de Carles II.

És autor del tractat Statera jatrica Valentina in theriacis viperis pastillis partium podera librans (1664) i d’una altra obra de toxicologia que restà inèdita.

Fill seu era l’eclesiàstic Miquel Joan Vilar.

Salvador, Antoni

Deixa un comentari

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 1685 – València, 1766)

Escultor. Deixeble de Josep Artigues a Xàtiva i de Lleonard Juli Capuç a València. Amplià estudis a Roma i per aquest motiu és conegut també amb el nom de Romà de València.

És autor de diferents imatges del Crist (convent de la Misericòrdia, València; Trinitaris descalços, València).

Fort, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1609 – 1685)

Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.

Femenia i Maura, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 15 juny 1685 – 2 agost 1752)

Pintor. Probable deixeble de Guillem Mesquida (1710). Residí a Roma i a Gènova. En aquesta darrera ciutat pintà el saló de sessions del Senat.

De retorn a Mallorca el 1750, es féu famós pels seus paisatges i quadres religiosos. Diverses col·leccions de l’illa tenen obres seves.

Acadèmia de València

Deixa un comentari

(València, 1685 – 1714)

Institució. Fundada sota la presidència i el mecenatge d’un noble, Onofre Vicent d’Íxar, comte de l’Alcúdia. Fou coneguda també amb el nom d’Acadèmia del Carrer del Bisbe, per l’indret on es reunia.

Regida segons unes constitucions que han restat inèdites, influí en la renovació científica del final del segle XVII. En les seves sessions eren discutits no solament temes humanístics, sinó també d’altres com l’esfera, la perspectiva, els meteors, la filosofia natural i l’arquitectura militar. Tingué membres destacats.

Aquesta acadèmia marcà l’evolució de les acadèmies purament literàries, com l’Acadèmia de l’Alcàsser i l’Acadèmia del Parnàs, a les estrictament científiques del final del segle XVII, cosa que indica la maduració aconseguida pels nuclis pre-il·lustrats valencians.

El comte de l’Alcúdia morí el 1688; el 1690, el seu successor reuní a casa seva una nova Acadèmia de València, sota la presidència de Josep Ortí i Moles, que fou com una ampliació de l’anterior acadèmia del carrer del Bisbe. El 1692 Ortí fou succeït per Josep Bellvís.

Resten unes relacions impreses d’exercicis acadèmics dels anys 1703, 1704 i 1705. En aquestes festes, el cant i la música instrumental hi tenien un paper important.

Sembla que l’Acadèmia de València quedà definitivament dissolta amb motiu de la guerra contra Felip V de Borbó, en la qual els acadèmics militaren al camp filipista.

Fageda, Josep

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Tortosa, Baix Ebre, 1685)

Frare jerònim. Fou bisbe de Girona durant quatre anys.

El 1665 fou nomenat per a la seu de Tortosa, on succeïa a Gregorio Parcero. Inaugurà a la catedral la capella de la Cinta.

A la seva mort, el seu successor a Tortosa fou Sever Tomàs Auter.

Cortada i de Bru, Josep de

2 Respostes

(Barcelona, 1683 – 1761)

Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols.

Felip V de Borbó el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya.

Havia estat membre de l’Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703).

Fou avi de Rafael d’Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell.

El seu germà fou Jaume de Cortada i de Bru  (Barcelona, 1685 – Tarragona, 1762)  Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l’arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits.

Carles III de Catalunya

272 Respostes

(Viena, Àustria, 1 octubre 1685 – 20 octubre 1740)

“Carles d’Àustria”  Rei de Catalunya-Aragó (1705-17 i 1725) i emperador germànic (Carles VI) (1711-40). Fill segon de Leopold I.

A la mort de Carles II, va ésser reconegut rei d’Espanya pels aliats, segons s’havia convingut en el tractat de partició del 1699, enfrontant-se a la candidatura de Felip V de Borbó, sostinguda per França (guerra de Successió).

El 1705 va participar amb l’esquadra anglesa en el setge de Barcelona. La ciutat, favorable a la seva causa, li obrí les portes al cap d’un mes de setge i resistí aleshores l’assalt

Després de celebrar-hi Corts (desembre 1705-març 1706), en les quals garantí els privilegis catalans, Carles marxà a Madrid, on es féu proclamar rei d’Espanya, però el decidit ajut castellà a la causa de Felip V el va obligar a abandonar la capital.

En endavant residí a Barcelona en companyia de la seva esposa Cristina de Brunsvic, sense aconseguir, malgrat el suport català i una esporàdica entrada a Madrid (1710), inclinar la guerra al seu favor.

En morir el seu germà, l’emperador Josep I (1711), heretà la corona imperial, cosa que li rebaixà l’ajut dels aliats, poc interessats en la reconstrucció de l’imperi dels Àustries.

El 1714 hagué de reconèixer (pau de Rastadt) els tractats d’Utrecht, que estipulaven la seva renúncia a la corona d’Espanya a canvi del Milanesat, Nàpols, Toscana, Sardenya (canviada el 1718 per Sicília) i els Països Baixos. Incorporà també a l’Imperi gran part de Valàquia i Sèrbia, conquerides (1718) als turcs.

Per tal de garantir la successió a la seva filla Maria Teresa, el 1713 promulgà de Pragmàtica Sanció.

Canyelles, Magí

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1622 – 1685)

Historiador. Exercí els càrrecs de sotsveguer (1651) i conseller segon de Manresa (1653-62).

És autor de diverses obres sobre història local: Jurisdicció del magnífic mostassaf de la ciutat de Manresa, Llibre major nacional, Tarifa o escandall de les fleques, i entre les quals sobresurt Descripció de la grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa, escrita entre el 1679 i el 1685 i publicada el 1896.