(Malta, 1663 – 1680)
Línia de fortificacions de l’illa.
Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d’Olesa, per tal d’unir La Città Vittoriosa (l’antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.
(Palma de Mallorca, 19 febrer 1608 – Malta, 29 abril 1680)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí, i germà dels altres Cotoner i d’Olesa.
Substituí al seu germà Rafael com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l’orde de l’Hospital.
Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l’entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l’hospital de Malta.
(Perpinyà, 8 desembre 1680 – 11 abril 1737)
Metge. Nebot de Francesc Carrera. Exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat.
Fou el pare de Tomàs Carrera.
Jaume del Bosc * Veure> Jaume del Bosch (poeta valencià del segle XV).
Joan del Bosc (Xàtiva, Costera, segle XV) Poeta. Autor d’una Resposta… en llaor de la Verge Maria mirant a la joia, publicada a Les trobes en llaors de la Verge Maria (València, 1474).
Josep Bosc (Perpinyà, 1680 – 1752) Numismata i notari. És autor de Regles pour connaître la valour des vieilles espèces de monnaie… du Roussillon (1771), obra publicada per Josep Jaume, el qual hi afegí notes i complements.
(País Valencià, segle XVII – Benifassà, Baix Maestrat, després 1680)
Abat quadriennal de Benifassà. Per mort del seu antecessor, fou elegit el 1667. Guanyà la reelecció el 1672 i 1680.
Fou el definidor de l’orde cistercenc a València.
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
(Augusta, Sicília, Itàlia, 20 març 1680 – Madrid, 1757)
Compositor. Cridat a Barcelona a la cort del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, hi representà Dafni i es féu amic de Caldara; junts passaren a Viena al servei de Carles, ara emperador (1711).
Jaume de Copons i de Tamarit (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Lleida, 1680) Prelat. Fou ardiaca d’Urgell. Nomenat President de la Generalitat (1662). El 1665 rebé el nomenament de bisbe de Vic. El 1674 passà a regir la diòcesi de Lleida.
Salvador de Copons i de Tamarit (Catalunya, segle XVII – 1757) Frare benedictí. Es distingí per la seva cultura. Fou abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà. Secretari seu fou el monjo i escriptor Melcior de Bru i Descatllar.
(Canet de Mar, Maresme, 1604 – Barcelona, 1680)
Frare caputxí. Fou mestre de novicis i definidor provincial.
Una biografia seva fou publicada el 1721 pel pare Atanasi de Barcelona.
(Nàpols, Itàlia, vers 1680 – Catalunya, 1744)
Escultor. Actiu a Catalunya.
Obrà el grup que figura Jesús agafat a l’Hort de les Oliveres (1708), per a Sant Feliu de Guíxols; les set figures del misteri de la Porta Creu (1712), per a la seu de Tortosa, i, vers el 1733, el retaule per a una capella particular de Salou.
Dades dels Països Catalans 