Arxiu d'etiquetes: 1680

Fontanella i Garraver, Josep

4 Respostes

(Barcelona, segle XVII – Perpinyà, 1680)

Jurisconsult i polític. Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc.

Fou advocat fiscal de la Generalitat. Membre del Consell de Cent, prengué part molt activa en la guerra dels Segadors i en els esdeveniments que separaren Catalunya de la monarquia espanyola.

Diputat per Catalunya a la conferència de Münster (1643). L’any 1648 anà a París per tal d’informar de la situació de Catalunya, i el 1652 marxà a l’exili.

Nomenat vescomte de Canet i comte de Peralada, s’instal·là al Rosselló, on, després del Tractat dels Pirineus, presidí l’anomenat Consell Sobirà del Rosselló, a Perpinyà.

Cererols i Fornells, Joan

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 9 setembre 1618 – Montserrat, Bages, 27 agost 1680)

Compositor. Monjo de Montserrat (1636), fou mestre de música de l’escolania i mestre de capella.

Escriví música polifònica religiosa i és el representant més destacat de l’escola de Montserrat.

Casal i Julián, Gaspar

Deixa un comentari

(Girona, 31 desembre 1680 – Madrid, 10 agost 1759)

Metge. Fill d’un militar llombard, natural de Pavia.

Exercí a diferents pobles de La Alcarria, a Madrid (1713-17) i a Oviedo (1717-51), on mantingué relació amb Feijoo i participà en el revifament de la vida intel·lectual. El 1751 passà a la cort, on fou nomenat metge de cambra i protometge de Castella (1752).

És autor d’Historia natural y médica del Principado de Asturias (1762, 1900, 1959), memòria de la seva experiència mèdica, en la qual féu la primera descripció científica de la pel·lagra, aleshores anomenada mal de la rosa. Ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina i és un document important per al coneixement de les formes de vida, en particular de la rural.

Bernic, Francesc

5 Respostes

(Collbató, Baix Llobregat, vers 1680 – Barcelona, 1719 ?)

Coronel. Capitost dels miquelets del Rosselló.

El 1718 es posà al costat dels francesos en la guerra contra Felip V de Borbó; organitzà i comandà al Rosselló uns 10.000 homes, i amb uns 5.000 (anomenats miquelets de França o dragons) envaí la Garrotxa i el Bages.

En les seves incursions va apoderar-se també de Sant Boi de Llobregat i de Vilafranca del Penedès.

Va ésser fet presoner pels borbònics prop de la Llacuna (Anoia) i empresonat i confinat a la ciutadella de Barcelona, mentre que el seu lloctinent Bartomeu Pollina es reunia amb el Carrasclet.