Arxiu d'etiquetes: 1667

Reial Català

1 Resposta

(Rosselló, 1661 – 1667)

(fr: Royal Catalan)  Nom del regiment Català Mazarí, després de la reforma que aquest sofrí el 1661.

Més tard fou rebatejat amb el nom Reial Rosselló (1667).

Rajas, Pau Albinià de

Deixa un comentari

(València, 1583 – 1667)

(o Rojas)  Jesuïta, erudit i arquitecte. Ingressà a la Companyia de Jesús (1600) i anà a Flandes com a confessor de Francesc II de Montcada, marquès d’Aitona. De retorn a Espanya, fou professor de teologia i d’escriptura als col·legis de la companyia a Saragossa i a València.

A més d’escriptor (Commentarius litteralis in Canticum Salomonis, Discurso de las medallas (1645), Descripción del Reyno de Aragón, Crítica de la reflexió, Consultatio Theologica) i arquitecte (planta de l’església de Llíria), fou també gravador (Exèquies de Saragossaa Felip III).

Gavilà i Mulet, Felip Antoni

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751)

Militar i escriptor. Partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Fou governador de Dénia, ciutat que lliurà (1705) a Carles III i la defensà contra els setges filipistes.

Després de la guerra, passà al servei del rei de Portugal, on esdevingué coronel d’enginyers.

Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura.

Funes de Pavia, Joan B.

Deixa un comentari

(València, 1667 – 1707)

Navegant. És autor de diversos escrits professionals.

Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint

14 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667)

Pintor. Deixeble del seu pare Rodríguez d’Espinosa, i més tard de Francesc Ribalta, de qui va aprendre l’estil, la brillantor del color i la tècnica del clarobscur. Destacat exponent de l’escola manierista valenciana, amb influències de Zurbarán i Caravaggio.

D’entre les seves obres destaquen el Retrat del P. Jeroni de Mas, El martiri de Sant Pere, La conversió de la Magdalena, Sant Lluís, bisbe, La Puríssima Concepció, Sant Pasqual Bailón, Sant Joan Baptista.

Fou el pare de Miquel Jeroni Espinosa i Castro  (València, 1625 – 1701)  Pintor. Col·laborà amb el seu pare.

Escrivà de Romaní i Mateu -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Jaume Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, segle XVI – València, 1630)  Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

Onofre Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII)  Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.

Pere Escrivà de Romaní i Mateu  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:

Despuig i de Rocabertí, Ramon

4 Respostes

(Illes Balears, 1633 – 1681)

Fill de Ramon Despuig i de Santmartí i d’Anna de Rocabertí i de Boixadors. Fou cavaller de Calatrava, creat comte de Montenegro (1658) per haver armat, a les seves expenses, diverses companyies i una esquadra per a la conquesta de Messina.

Es casà (1654) amb l’aragonesa Melchora Martínez de Marcilla y Ram de Montoro, tercera comtessa de Montoro, filla i néta de lloctinents de Mallorca, i procrearen, entre d’altres, tres fills: Ramon, Joan Despuig i Martínez de Marcilla, i:

Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla  (Illes Balears, 1667 – 1712)  Fou el fundador de la branca del Rellotge. Fou el pare de Llorenç Despuig i Fortuny, i de:

Ramon Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1703 – 1774)  Es casà amb la seva cosina germana Magdalena Despuig i Cotoner (Illes Balears, segle XVIII). Un cop vidu, fou canonge de Mallorca. Llur nét fou:

Josep Despuig i Fortuny  (Illes Balears, 1767 – 1835)  Es casà amb la seva cosina Maria Lluïsa Despuig i Safortesa, i llurs descendents recolliren, per aquest enllaç, l’herència de tota la línia mallorquina dels Despuig, amb el comtats de Montenegro i Montoro.

Canamunt, els

4 Respostes

(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, 1667)

Facció mallorquina, rival de la dels Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat.

Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del segle XVII.

La mort d’Arnau de Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645).

Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667).

Angelets, revolta dels -1667/75-

5 Respostes

(Rosselló, 1667 – 1675)

Aixecament de grups de pagesos, els quals oposaren resistència armada a les tropes franceses establertes en el país arran de la confiscació, per part de l’administració francesa, de l’impost (gabella) sobre la renda de la sal.

Alòs i Orraca, Marc Antoni

Deixa un comentari

(València, 3 setembre 1597 – 23 març 1667)

Teòleg i predicador. Trinitari calçat, fou professor de teologia als convents de l’orde de Xàtiva i de València. El 1615 passà al convent de Peníscola per a viure-hi amb total austeritat la regla primitiva.

La seva preocupació per l’estudi el portà a crear una de les millors biblioteques del País Valencià de l’època.

És autor de diversos tractats teològics publicats el 1642 i el 1663 i deixà escrits més de dos mil sermons.