Arxiu d'etiquetes: 1425

Vic i de Corbera, Lluís (I) de

2 Respostes

(País Valencià, 1425 – Santa Maria de la Murta, Ribera Alta, 1477)

Funcionari reial. Senyor de Gallinera i Ebo. Fill i hereu de Guillem (III) de Vic i dels Arcs. Fou conseller del rei Joan II i mestre racional de València. El rei el féu batlle de Cullera (1475).

Per la seva primera muller Antònia de Romaní (1441), adquirí les baronies de Llaurí, Benioquer i Beniomer.

Fou el pare de Jeroni i de Guillem Ramon de Vic i de Vallterra.

Fou germà seu Guillem Ramon de Vic i de Corbera  (País Valencià, segle XV)  Canonge de València.

Talayero, Martí

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana ?, vers 1385 – Bohèmia, Alemanya, vers 1425)

Teòleg i diplomàtic. Consta que estudià teologia a la Sorbona entorn del 1410 i que s’hi doctorà, i es manifestà favorable a la via concilii per a la solució del Cisma d’Occident, raó per la qual assistí al de Constança (1414-17). Poc després formà part d’una legació a Bohèmia (1420), presidida pel bisbe de Lugo, Fernando de Palacios.

Aviat es destacà per la seva actuació en el problema hussita, i esdevingué cap de diverses ambaixades de l’emperador Segimon al rei de Polònia (1421), al gran mestre de l’orde teutònic i al papa Martí V (1422), davant el qual defensà la política moderada de l’emperador en la lluita contra els hussites.

S’ha conservat i és editada l’Oratio laudatoria pariter excusatoria pro caesare Sigismundo, pronunciada davant el papa el 17 de gener de 1422, que permet de saber que havia escrit un Libellus adversus quatuor articulos hussitarum, fins ara no identificat.

Consta que el 1425 ja havia mort.

Escrivà i de Copons -germans-

2 Respostes

Eren fills de Jaume Guillem Escrivà i de Pròixida i de Blanca de Copons.

Pere Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XIV – 1425)  Fou senyor de l’Alcudiola de Canals, el qual, a la seva mort sense successió, passà al seu germà Jaume Guillem.

Jaume Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XIV – 1429)  Heretà del seu germà Pere Guillem (1425) la senyoria de l’Alcudiola de Canals, per haver mort sense successió. El seu fill i successor fou:

Eduard Guillem Escrivà i de Copons  (País Valencià, segle XV – 1460/66)  Senyor de l’Alcudiola. Fou el pare d’Eduard Guillem Escrivà i de Cervato (País Valencià, segle XV)  Senyor de l’Alcudiola.

Espés, Ramon d’

6 Respostes

(Ribagorça, vers 1425 – vers 1485)

Baró d’Alfajarín, senyor d’Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d’Aragó per dret hereditari. Fill de Guerau d’Espés.

Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya, ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar.

El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel. Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després.

Borrassà, Francesc (I)

2 Respostes

(Girona, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417.

Entre els seus fills hi hagué quatre pintors:

  • Francesc (II) Borrassà  (Girona, segle XV – abans 1433)  Pintor. Heretà el taller del seu pare, per haver mort abans que aquest el germà gran. La seva activitat fou, segons sembla, bastant intensa.
  • Honorat Borrassà  (Girona, 1425 – 1453)  Pintor. Treballà al taller familiar, heretat pel seu pare. Han estat documentats alguns dels seus treballs.
  • Jaume Borrassà  (Girona, 1425 – segle XV)  Pintor.
  • Pere Borrassà  (Girona, segle XV – 1453)  Pintor.

Alfons II de Gandia

11 Respostes

(Gandia, Safor, 1358 – 29 octubre 1425)

Duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia. Fill i successor d’Alfons I de Gandia.

Fou lloctinent general del regne d’Aragó (1402-04) i presentà la seva candidatura en la reunió de Casp. A despit d’ésser derrotat per Ferran I d’Antequera, col·laborà amb ell i, quan Jaume d’Urgell es revoltà, va intervenir decididament en el setge de Balaguer, on fou derrotat Jaume.

Enric IV de Castella

12 Respostes

(Valladolid, Castella, 25 gener 1425 – Madrid, 11 desembre 1474)

“l’Impotent“  Rei de Castella i Lleó (1454-74).

En política exterior reforça les bones relacions amb Catalunya-Aragó durant el regnat d’Alfons IV. En canvi, estigué oposat a Joan II de Catalunya per les intromissions en les lluites castellanes, intervingué en les guerres civils aragoneses (1452-58), on féu costat al príncep Carles de Viana i, més tard, en la guerra contra Joan II.

A la mort del príncep de Viana, la Generalitat de Catalunya li oferí la corona amb l’obligació de respectar els Usatges, les constitucions i els altres drets de Catalunya i d’acceptar la concòrdia de Vilafranca (agost 1462).

Enric s’hi avingué i envià com a lloctinent Juan de Beaumont, però la seva política, especialment en l’aspecte militar, esdevingué ineficaç. Fins que Castella acceptà la sentència arbitral de Baiona, i Enric renuncià a la corona catalano-aragonesa (juny 1463).

Destorrents, Rafael

5 Respostes

(Barcelona, 1375 – 1425)

Pintor i miniaturista. Conegut amb el nom de Rafael Gregori. Fill de Ramon Destorrents. El 1405 fou ordenat sacerdot, i obtingué un benefici al monestir de Pedralbes.

És autor de la il·luminació del missal de Santa Eulàlia, considerada una obra mestra de la miniatura catalana de l’època.

Li han estat atribuïts dibuixos en tinta del rotlle de pergamí amb les figures (en alguns casos, retrats) dels comtes de Barcelona i dels reis de Catalunya fins a Martí I l’Humà, que es conserva al monestir de Poblet.