(Masquerola, Aragó, 1410 ? – València, 1474)
Eclesiàstic i diplomàtic. Fou canonge del capítol de València.
Regalà a la seu dos antependis, amb escenes de la Crucifixió i la Resurrecció, finament brodats, que es conserven actualment.
(Saragossa, Aragó, segle XIV – vers 1410)
Financer. D’origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l’Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388.
El 1396 fou banquer de l’arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d’Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).
(Xàtiva, Costera, vers 1410 – València, 1482)
Cavaller. Mestre de l’orde de Montesa (1453). Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim a Castella (1443-46) i a diversos estats italians: Milà (1447), Ferrara (1451), els Estats Pontificis (1445) i Venècia. Després serví Ferran I de Nàpols (gestionant el reconeixement papal) i Joan II de Catalunya, a França (1459).
Durant la guerra civil contra Joan II figurà en el bàndol reialista, i va ésser conseller de l’esmentat rei, el qual li encarregà la defensa de Girona (1462) contra l’exèrcit de la Generalitat comandat pel comte de Pallars. Malgrat que aquest ocupà una gran part de la ciutat, Despuig pogué resistir fins que arribaren tropes franceses comandades pel comte de Foix, que feren aixecar el setge.
Dirigí la presa d’Ulldecona (1465) i la de Tortosa (1466). Posteriorment fou nomenat capità general de València.
(Prato, Itàlia, 1335 – 1410)
Mercader. L’any 1393 creà la delegació de la seva companyia a Barcelona, nascuda com a filial de la de Gènova i independitzada des del 1396, amb les filials de València (1393) i de Mallorca (1394).
La filial de València es dedicà a la compra de llana al Maestrat, Aragó i Castella, de grana, arròs, fruita seca, etc, i la de Mallorca, a la compra de llana menorquina, sal d’Eivissa, productes barbarescs dels que arribaven a Mallorca, etc. Barcelona era el centre financer.
(Catalunya, segle XIV – 1410)
Baró de Bellpuig (Hug II d’Anglesola). Fill d’Hug II de Cardona, del qual heretà les baronies de Bellpuig d’Urgell (o d’Anglesola), Linyola i Utxafava i les senyories de Maldà, Maldanell i Golmés, al pla d’Urgell.
Fou conseller i camarlenc del rei Martí I l’Humà (1397) i, el 1398, un dels capitans de l’expedició naval contra Tedelís.
Fou el pare de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós.
(Sicília, Itàlia, vers 1410 – vers 1450)
Senyor de Maldà, Maldanell i Oliana a Catalunya, i comte de Collessano i primer marquès de Padula a Nàpols. Fill gran d’Antoni de Cardona i de Luna, virrei de Sicília.
Serví Alfons IV de Catalunya a Itàlia i compartí amb ell la captivitat després de la desfeta de Ponça (1435). El 1439 heretà del seu pare les baronies catalanes. Les vengué als Albert el 1450.
Fou camarlenc i conseller d’Alfons IV, el qual, el 1444, li donà el comtat de Collessano, la baronia de Caronia i les senyories de Gal·lípoli i Due Petralie -feus confiscats a Antoni de Centelles i de Ventimiglia– i el feu mestre justicier del regne de Sicília. El mateix any havia adquirit ja la baronia de Naso.
Tanmateix, mai no perdé el contacte amb Catalunya, on prengué part activa a les corts del 1440 i del 1446.
El succeí el seu fill Artau de Cardona i de Ventimiglia.
(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)
Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.
Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.
El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.
El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.
(Catalunya, vers 1410 – vers 1474)
Baró de Calonge i de Llagostera. Fill i hereu (vers 1447) de Pere Galceran de Cruïlles. Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera.
Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461).
Però mort el príncep, en esclatar la guerra contra Joan II (1462), es decantà pel rei i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran.
Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà essent un dels primers capitans reialistes de l’Empordà, sempre en contra dels seus parents; es distingí en la defensa del castell d’Empúries (1468).
El 1463 Joan II el Sense Fe el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d’anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.
(Barcelona, 1340 – Saragossa, 1410)
Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea.
Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l’espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l’existència d’un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza.
Autor d’Or Adonai (Ferrara, 1556).
A l’assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d’ell.
Fou astròleg del rei Joan I de Catalunya, i molt estimat per aquest.
(Catalunya, segle XIV – Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1410)
Prohom hebreu. Fundà a Santa Coloma un hospital per a pobres. Fou famosa la seva gran biblioteca.
Dades dels Països Catalans 