Arxiu de la categoria: Publicacions

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, juny 1891 – 1938)

Revista cultural. Portaveu del CEC, publicada des de l’any de la fusió de les dues entitats predecessores.

Des del 1970 té una continuïtat en la revista “Muntanya”, després d’haver publicat en castellà un volum d’Annals (1939-45) i el trimestral “Boletín de la Sección de Montaña y CADE” (1948-51), que s’havia convertit en la revista bimensual “Montaña” (1952-69).

Tenen un gran interès els treballs de caràcter geogràfic, històric, botànic, etc, deguts a socis de l’entitat i apareguts durant les primeres èpoques de la publicació.

Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural

3 Respostes

(Barcelona, gener 1901 – 1936)

Publicació de l’Institució Catalana d’Història Natural.

El 1949 aparegué el volum 37, en commemoració del cinquantenari de l’entitat.

A les seves pàgines han aparegut treballs originals, dedicats a les diverses branques de les ciències naturals.

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, 1901 – )

Publicació de l’institució. Creada per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.

Aparegué inicialment amb el títol de “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” i amb periodicitat trimestral; tanmateix, admetia col·laboracions en català. Del 1931 al 1936 (volums quinzè i setzè) aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des del 1961-62. A partir de 1957-58 la publicació és biennal.

Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’investigació i de texts referents a la història, a la llengua i a la literatures catalanes, alguns d’ells fonamentals.

Butlletí de Dialectologia Catalana

8 Respostes

(Barcelona, 1913 – 1936)

(BDC)  Revista especialitzada en dialectologia, toponímia, etimologia.

Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els col·lectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials. Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època (1913-30).

La segona època (1931-36) fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística”.

Brusi, el

Deixa un comentari

Nom popular del Diario de Barcelona, originat pel cognom de l’antiga família propietària (Brusi).

Brevis historia monasterii Rivipullensis

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1147)

Història del cenobi ripollès. Nom donat per l’arquebisbe Pèire de Marca a aquesta crònica catalana escrita en llatí. És la més antiga avui coneguda entre les produïdes en el territori de l’antiga Marca Hispànica.

La seva narració arrenca de la fundació del monestir de Ripoll per Guifré I el Pilós el 888 i arriba fins al 1147, any de la redacció de la crònica.

El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint amb exactitud la documentació conservada en els arxius del cenobi.

Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum Barcinonensium et Regum Aragonum, que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard.

Borinot, El

4 Respostes

(Barcelona, 29 novembre 1923 – 2 juny 1927)

Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura de Primo de Rivera, és un precedent d’“El Be Negre”.

A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l’actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D’Ivori i Quelus.

Després de 184 números, no pogué sobreviure a la censura.

Bon Pastor, El -revista-

3 Respostes

(Barcelona, 1927 – juliol 1936)

Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans.

Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics.

L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa.

Blandín de Cornualla

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII – segle XIV)

Novel·la anònima versificada en noves rimades. Escrita en un provençal ple de catalanismes, que traeixen l’origen de l’autor.

Narra les aventures dels cavallers Blandín i Guiot Ardit, i es clou amb llur matrimoni amb les donzelles Brianda i Yrlanda. Pel tema és considerada afí a la matèria de Bretanya.

La narració és lineal, sense digressions, i és escrita en un estil senzill i planer amb un cert realisme en les descripcions, amb pocs elements meravellosos, i es decanta sovint cap a l’humor i la ironia.

Biblioteca Verdagueriana

2 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Col·lecció creada per Josep M. de Casacuberta en el marc de l’Editorial Barcino.

Aplega texts, documents i estudis referents a Jacint Verdaguer destinats a recollir la important obra d’investigació científica, en bona part encara inèdita, que representa una renovació dels estudis verdaguerians.

Enllaç web:  Biblioteca Verdagueriana