(Catalunya, setembre 1937 – 1939)
Butlletí mensual del departament d’economia de la Generalitat de Catalunya publicat substituint el trimestral que sortia des del 1936.
Analitzà els problemes econòmics plantejats per la guerra civil i per la transformació social que el país experimentava.
(Barcelona, 15 maig 1859 – 21 agost 1887)
Periòdic bilingüe. Fundat per Josep Anselm Clavé per ésser regalat als assistents als concerts corals que organitzava als jardins d’Euterpe.
A més del programa i de les lletres de les cançons, publicava articles i poesies.
Continuà sortint després de la seva mort.
(Badalona, Barcelonès, 6 desembre 1868 – 26 setembre 1936)
Setmanari conservador en castellà. Fundat per Francesc Planas i Casals.
Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936.
Acceptà el català en les col·laboracions. Després sortí com a setmanari esportiu.
(Catalunya, 1902 – 1907)
Obres narratives de Caterina Albert “Víctor Català”. Compreses en els volums Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904) i Caires vius (1907).
Amb un estil viu i rigorós i amb una gran minuciositat descriptiva, presenten una visió volgudament parcial de la realitat, l’aspecte més ombrívol de la vida rural, en la qual els personatges són éssers tarats físicament o moralment i on les motivacions constants són el dolor, la misèria i l’egoisme.
Els Drames rurals influïren en gran manera damunt la narrativa del començament del segle XX.
(Barcelona, 1978 – 1983)
Publicació bimensual. Portaveu de la Coordinadora Feminista de Barcelona.
Aparegué entre el 1978 i el 1980 i entre el 1981 i el 1983.
(Catalunya, segle XIV)
Obra anònima (bé que atribuïda a Anselm Turmeda per Marià Aguiló). Consta de 343 octosíl·labs apariats.
Escrita segurament a la segona meitat del segle XIV, relata la discussió del lladre Bernat Desbuc (o des Buc) amb el seu cavall sobre uns determinats aspectes de la vida religiosa del seu temps.
Es tracta d’una obra humorística de diàleg viu i intencionat, sense cap preocupació moralitzadora.
Fou editada, entre d’altres, per Wendelin Förster (1877) i per Lluís Faraudo (1911).
(Tunis, 1417 – 1418)
Obra d’Anselm Turmeda. Escrita en català, segons el model d’un apòleg àrab del segle X.
Amb un to clarament irònic, fins i tot cínic, exposa les raons per les quals l’home és superior als animals, refutades totes per l’ase, llevat de l’encarnació del Fill de Déu.
De gran popularitat en el seu temps, no se’n conserva l’original català, i el text ens ha pervingut per una traducció francesa del 1544.
(Catalunya, 1914 – 1946)
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català.
Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans. Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare.
És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia.
(Barcelona, 10 febrer 1879 – 25 gener 1939)
Diari. Fou el darrer nom adoptat per “El Telégrafo”, diari que aparegué el 1858.
D’orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals.
Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.
(Catalunya-Aragó, 1455 – 1478)
Dietari privat. Un dels més antics i més importants escrits en català. El seu autor, que fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya el 25 d’octubre de 1435, ha estat identificat amb Melcior Miralles.
L’obra és constituïda per set unitats pràcticament independents l’una de l’altra, llevat de la quarta, que es representa com a continuació de la segona. La primera és una compilació de texts més o menys historiogràfics preexistents, que arriba fins al 1474; la segona, que té poc encara de dietari, arriba fins al 1471; les altres arriben, respectivament, fins al 1478, fins al 1461, fins al 1470, fins al 1476 i fins al 1478, data en que sembla que el dietari fou deixat ja per llest.
L’Institut d’Estudis Catalans n’encomanà l’edició, publicada a despeses de la Fundació Rabell i Cibils, a Josep Sanchis i Sivera i Francesc Martorell i Trabal, el darrer dels quals l’anotà abundantment; hom en tirà nombrosos plecs.
Interrompuda, però, la impressió, Josep Sanchis i Sivera edità la totalitat de l’obra el 1932.
Dades dels Països Catalans 