Arxiu de la categoria: Publicacions

Estudis Universitaris Catalans -revista-

10 Respostes

(Catalunya, 1907/1936 – 1979/1985)

Revista erudita, de periodicitat anual. Publicada com a portaveu dels Estudis Universitaris Catalans.

Fou la plataforma a través de la qual veieren la llum els primers estudis literaris d’investigadors com Jordi Rubió, Nicolau d’Olwer, Ferran Soldevila, Miquel Coll i Alentorn, etc.

No sortí entre el 1919 i el 1925. Fou represa el 1926 i sobretot es dedicà a la historiografia i a la història literaria. Era publicada sota el mecenatge de la Institució Patxot.

Interrompuda per la guerra civil, aquesta publicació és una de les més cabdals per a la investigació dels erudits del nou-cents.

Amb l’aparició (1979-85) dels quatre volums de la Miscel·lània dedicada a R. Aramon i Serra, s’inicià una segona època de la revista.

Estudis Romànics

2 Respostes

(Barcelona, 1947 – )

Revista aperiòdica. Editada per l’Institut d’Estudis Catalans, s’inicià sota la direcció de Ramon Aramon i Serra.

Dedicada a la romanística, i especialment a la llengua i a la cultura catalanes, hi col·laboraren romanistes de tot el món en la seva llengua original.

Cal remarcar el rigor dels articles i de les recensions i algunes miscel·lànies d’homenatge, com les dedicades a Nicolau d’Olwer (1961-66), a Jordi Rubió i Balaguer (1962-67) i a Pompeu Fabra (1963-68), amb una col·laboració molt variada.

Estudis Franciscans

8 Respostes

(Catalunya, 1907 – )

Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947.

Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya. Ha pres denominacions diverses: “Revista de Estudios Franciscanos” (1907-11), “Estudios Franciscanos” (1912-22), “Estudis Franciscans” (1923-36) i “Estudios Franciscanos” (des del 1947).

Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935).

La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums.

Estudis Escènics

Deixa un comentari

(Barcelona, 1957 – )

Publicació de l’Institut del Teatre, dedicada a la investigació teatral. Aparegué amb el nom d’“Estudios Escénicos” i dirigida per Guillem Díaz-Plaja.

En una primera etapa (1957-69), íntegrament en castellà, n’aparegueren 13 volums. A partir del número 14 (1972) fou dirigida per Xavier Fàbregas; publicà articles en qualsevol llengua romànica i cada número contenia un text sovint inèdit i l’estudi sobre l’autor.

Aquesta etapa es clogué amb el número 21 (1976), en què la revista fou suspesa per raons econòmiques.

Ja amb el títol catalanitzat, fou represa el 1982; els articles són publicats en català, amb un resum en castellà, francès i anglès.

Bé que amb una orientació predominantment històrica, evolucionà vers l’estudi de les formes dramàtiques i de la semiologia de l’espectacle.

Enllaç: Estudis Escènics

Estudis d’Història Medieval

2 Respostes

(Barcelona, 1969 – 1973)

Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.

Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de redacció format per vuit medievalistes.

Publicà articles d’història medieval i n’han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans.

Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.

Estudios de Historia Moderna

2 Respostes

(Barcelona, 1951 – 1959)

Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurica del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.

N’aparegueren en total sis volums; els articles, d’historiadors catalans i estrangers, hi són publicats en castellà, francès o italià.

Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la col·laboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana.

Estevet, L’

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 agost 1921 – setembre 1923)

Setmanari popular nacionalista. Fundat per Manuel Carrasco i Formiguera. Amb un estil satíric i humorístic, féu nombroses campanyes nacionalistes i criticà la política oficial de la Lliga.

A partir del 6 de gener de 1922, sota l’empenta d’Avel·lí Artís, inicià una segona època, en la qual col·laborà l’equip de caricaturistes del “Cu-cut!” i assolí una gran popularitat, la qual fou reforçada, pel juny de 1923, en ésser condemnat i empresonat el director, Carrasco i Formiguera, per una caricatura apareguda al setmanari.

Fou suspès definitivament, per ordre governativa, en produir-se el cop d’estat de Primo de Rivera.

Estado Catalán, El

5 Respostes

(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)

Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.

Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.

El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.

Esport Català, L’

6 Respostes

(Barcelona, 7 abril 1925 – 5 setembre 1927)

Setmanari esportiu. Fundat i codirigit per Vicenç Bernades i Antoni Vila.

Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític. S’hi destacà Antoni Vila (Crítias), amb els comentaris intel·lectualitzats sobre boxa, entre d’altres.

En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la redacció s’incorporà al diari “La Nau” i feren el setmanari “La Nau dels Esports” (1929-30).

Esplai -revista-

1 Resposta

(Barcelona, 1 novembre 1931 – 19 juliol 1936)

Revista. Suplement, primer, del diari “El Matí”, esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe.

Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d’actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d’escriptors i artistes, d’acord amb la línia catòlica de la publicació.