(Barcelona, 10 abril 1915 – 22 febrer 1919)
Setmanari. Publicat sota la direcció de Claudi Ametlla, per a fer propaganda de la causa aliada. Encara que la majoria de texts eren en català, en publicà també en castellà, portuguès i francès.
Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Publicà també poemes d’autors estrangers. Foren remarcables les portades d’Apa i els dibuixos dels seus il·lustradors.
(Montpeller, França, 1944 – segle XX)
Revista en català, continuació del diari del mateix nom.
Fou publicada algun temps a Montpeller per militants exiliats d’ERC entre els anys 1944 i 1948, i a Barcelona des del novembre de 1976, en què inicià una tercera època amb periodicitat trimestral, i bimestral el 1979, sempre com a portaveu d’ERC.
Hi figurà com a editor individual Heribert Barrera.
(Barcelona, 9 novembre 1931- 24 gener 1939)
Diari afí a Esquerra Republicana de Catalunya. En fou el fundador Lluís Companys i seguí la línia oficial de la direcció del partit.
S’inicià com a diari de tarda, ja que al matí hi havia el quotidià “L’Opinió”, també òrgan d’ERC però més heterodox. A partir de 1933, però, en escindir-se el grup de L’Opinió i formar-se el Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, va publicar-se al matí, en oberta competència, i esdevingué el portaveu oficial d’ERC.
Diari eminentment informatiu i polític, d’entre els seus col·laboradors destaquen figures estretament lligades al partit i hi sovintejaven les informacions adreçades a la militància.
Arran dels fets del Sis d’Octubre de 1934, fou suspès durant tres mesos i va sortir amb una nova capçalera, “La Ciutat”, que havia estat la d’un diari del 1931 lligat a Acció Catalana.
Diverses vegades es reprengué la seva publicació a l’exili o a l’interior, i, des de 1976, ha sortit durant alguns períodes des de Barcelona, sempre com a portaveu d’ERC.
(Barcelona, 15 novembre 1901 – 1903)
Periòdic d’aparició irregular (desenal i quinzenal), fundat per Francesc Ferrer i Guàrdia i dirigit per Ignasi Clarià.
De caràcter llibertari i sindicalista, defensà la teoria de la vaga general.
Hi col·laborà Ferrer i Guàrdia -amb el pseudònim de Cero-, M. Castellote i Anselmo Lorenzo.
(Catalunya, 7 octubre 1931)
Drama en vers de Josep Maria de Sagarra. Estrenat al Teatre Català Romea per la companyia Maria Vila-Pius Daví.
L’obra, guardonada amb el premi Ignasi Iglésias el 1932, retrata un món de passions rurals i és, amb Marçal Prior, La filla del Carmesí, una de les obres més representatives de l’època més brillant del Segarra dramaturg.
Posteriorment va ésser traduïda al castellà pel mateix autor i representada per tot Espanya.
(Barcelona, 12 desembre 1936 – 24 juliol 1937)
Setmanari en castellà. Òrgan de la Federació Catalana del Partit Sindicalista.
En fou fundador i director Ángel Pestaña, i hi col·laboraren Ricard Fornells, Josep Robusté, Marí Civera, etc.
L’agost de 1937 passà a ésser diari, amb la denominació de “Mañana”.
(Barcelona, 10 desembre 1930 – maig 1937)
Setmanari en català. Aparegut com a portaveu oficiós de la Federació Comunista Catalano-Balear, que dirigia Joaquim Maurín. Fou una revista política, cultural i d’orientació comunista.
En una primera etapa, que arribà fins al novembre de 1931, fou dirigida per Daniel Domingo Montserrat. Tingué una segona etapa, de l’abril al setembre de 1934, reaparegué el 19 de gener de 1935, fins al 10 de juliol de 1936 i, finalment, com a òrgan del Partit Obrer d’Unificació Marxista, inicià una tercera etapa, del gener al maig de 1937.
(Organyà, Alt Urgell, segle XII)
Recull de sis sermons, en que s’explica i es comenta l’Evangeli i l’Epístola de les domíniques de la quinquagèsima i la sexagèsima.
Trobats a la rectoria d’Organyà i publicats el 1904 per l’arxiver i erudit Joaquim Miret i Sans. La col·lecció és considerada entre els primers textos en prosa escrits íntegrament en català.
Redactats entre final del segle XII i començament del segle XIII, en un estil planer i directe, que fan pensar en un sermó destinat a una audiència popular.
Es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
(Catalunya, 1958 – 1962)
Conjunt de retrats literaris de Josep Pla. Publicats en nou volums per l’editorial Selecta i reeditats per Destino.
Els retrats, seixanta en total, de to viu i anecdòtic, són dedicats a diferents personatges de la societat catalana del segle XX, des de poetes i escriptors fins a polítics, passant per artistes i intel·lectuals de diverses disciplines, metges, industrials i fins i tot figures de projecció més local.
(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)
Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.
A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.
Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).
Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.
Dades dels Països Catalans 