(Catalunya, 14 juliol 1931 – 1932)
Organisme polític.
Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya elaborat a Núria.
(Catalunya, 26 juliol 1874 – agost 1875)
Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII.
Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l’1 de novembre de 1874 i dissolta quan la Seu d’Urgell fou ocupada per l’exèrcit alfonsí.
La presidí Rafael Tristany, cap de l’exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls.
Publicà un “Boletín Oficial del Principado de Cataluña”.
El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans.
(Madrid, 1789)
Nom amb el qual la representació catalana es dirigí a les corts de Madrid per assistir al jurament de l’infant Ferran com a successor de Carles III de Borbó, actitud que indicava un rebuig de la situació creada pel decret de Nova Planta de 1716.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – 1714)
Organisme político-administratiu. Sorgit a la baixa edat mitjana als diferents estats de la corona catalano-aragonesa i de Navarra.
Aquesta institució era originària de Catalunya, on es coneixia també amb el nom de Generalitat, i en un principi (1289) no era sinó una delegació de les Corts per procedir a la recaptació dels impostos.
(Catalunya, 1976 – 1980)
Grup polític de centre-dreta, catòlic i catalanista. Fundat per Antoni Miserachs (el qual l’abandonà el 1977).
Vinculat en principi a la Federación Popular Democrática de Gil Robles, aviat se’n deslligà.
Obtingué migrats resultats electorals els anys 1977 i 1979, i cessà la seva activitat el 1980.
(Barcelona, 1901 – 1914)
Agrupació política. Creada per a la defensa dels interessos catòlics, integrada per la Federació de Centres de Defensa Social.
Dirigida pel Comitè de Defensa Social, es presentà a diferents eleccions, infructuosament, sovint aliada amb la Lliga Regionalista i amb els tradicionalistes. Aplegava elements confessionals pertanyents a diverses tendències polítiques.
La presidí Alexandre Pons i Serra.
(Catalunya, 31 juliol 1936 – maig 1937)
Organisme político-administratiu de la Generalitat de Catalunya.
Creada a causa de les circumstàncies sorgides amb la guerra civil i malgrat l’article 14 de la constitució de la Segona República Espanyola, segons el qual, l’exèrcit, la marina de guerra i la defensa eren d’exclusiva competència de l’estat espanyol.
Funcionà fins a la centralització de poders efectuada pel govern central de la República, després del Fets de Maig de 1937. Foren consellers de defensa el militar Felip Díaz i Sandino i l’anarco-sindicalista Francesc Isgleas.
Creà un secretariat general, que assumí les funcions del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (després de la seva dissolució), l’Exèrcit Popular de Catalunya i l’Escola Popular de Guerra.
Tenia una forta representació a la Comissió d’Indústries de Guerra, dirigia el Consell de Sanitat de Guerra i publicava un butlletí.
(s’Agaró, Baix Empordà, 8 gener 1937 – 12 gener 1937)
Nom donat a 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya.
El pla fou preparat en aquesta localitat per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat (20 novembre 1936), el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament.
El pla, amb els problemes de guerra civil com a punt de referència, intentà de sistematitzar les institucions financeres de Catalunya, de normalitzar la vida administrativa i municipal i d’eixugar el dèficit del sector públic.
Les disposicions regularen la vida municipal, el règim d’apropiacions, el sistema creditici i financer, les finances de la Generalitat (hom creà nous imposts, com el de la xifra d’afers), l’estatge, el comerç exterior, la radiodifusió, la remuneració de funcionaris, etc.
(Catalunya, 28 abril 1931 – 1939)
Organisme de la Generalitat de Catalunya.
Constituït amb el nom de Departament d’Instrucció Pública, que el 19 de desembre de 1932 prengué la denominació de Departament de Cultura. Sota la direcció del conseller de Cultura, era el màxim òrgan rector de la política cultural de la Generalitat.
Com a primera providència, emparant-se en el decret del govern de la República sobre bilingüisme, el 29 d’abril de 1931 es creà el Comitè de la Llengua (decret de la Generalitat del 4 de maig de 1931), que preparà nous textos escolars, organitzà cursets de formació accelerada de professor de català, promocionà càtedres de català a les Escoles Normals de l’estat, etc.
Al cap de poc temps es creà el Consell de Cultura, principal òrgan gestor del Departament. Per un decret del 4 de desembre de 1933 foren traspassats a la Generalitat els serveis de Belles Arts; un altre decret de la Generalitat (2 juny 1936) establí les seccions de Biblioteques, Arxius, Museus i Excavacions, sota la dependència del Departament de Cultura. Durant aquells anys es constituïren, també, el Comitè de la Ràdio i els Serveis de Cinema.
En contacte amb organismes internacionals, participà a la reunió prèvia del Congrés del CIRPAC (Moscou, 1933), al Congrés Internacional de l’Ensenyament Tècnic (Barcelona, 1934), i ajudà materialment i moralment l’obra cultural dels ateneus populars.
Arran dels fets del 19 de juliol de 1936, la Generalitat adquirí més capacitat de decisió, i l’obra escolar prengué gran volada a través, sobretot, del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada).
En el camp de la cultura popular, cal fer esment de l’extensió del servei de Biblioteques, ampliat amb el servei de Cultura al Front, propulsat per la Comissió de les Lletres Catalanes, organismes dependents del Departament, de l’organització de la Setmana de l’Infant, de la Setmana d’Activitats Femenines, etc. Fou creada, a més, la Junta de Relacions Culturals per tal de coordinar les activitats de les institucions científiques i literàries i dirigir contactes interculturals amb altres països.
Per la projecció internacional aconseguida, cal recordar l’Exposició d’Art Medieval, organitzada per la Comissaria General de Museus (París, 1937).
(Manresa, Bages, 2 juny 1808)
Moviment popular, que inicià la guerra del Francès al Principat.
L’ajuntament havia rebut i acomplert l’ordre de substituir, a l’encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat; reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran VII de Borbó, el paper novament segellat.
Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d’aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes.
El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que fou derrotat al primer combat del Bruc.
Dades dels Països Catalans 