Arxiu de la categoria: Política

Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus

(Catalunya, 1987 – )

(EMSHTR)  Organisme. Encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l’abastiment d’aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona.

Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

El 70% dels residus sòlids que es produeixen és dipositen a l’abocador del Garraf, si bé amb la recollida selectiva s’ha encetat un procés de reciclatge del vidre, el paper i els envasos.

També les principals plantes depuradores d’aigües estan en procés de conversió, i s’estan substituint els tractaments de tipus físico-químics tradicionals per altres de tipus biològic i terciari.

Entitat Metropolitana del Transport

(Catalunya, 1987 – 2011)

(EMT)  Organisme. Creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de coordinar i gestionar el transport públic (autobusos, metro i taxi) en 18 municipis de la conurbació de Barcelona.

L’entitat s’encarrega del desenvolupament de la integració tarifària, la millora de la competitivitat del transport col·lectiu respecte al privat i de pal·liar les necessitats que es deriven de l’augment de la mobilitat a la primera i segona corona metropolitana, cosa que ha requerit l’ampliació de la infraestructura del metro i del ferrocarril i el manteniment i la millora global del servei.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Entitat Autònoma de Jocs i Apostes

(Catalunya, 17 abril 1986 – )

(EAJA)  Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel Parlament de Catalunya.

El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d’aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també amb la finalitat de recaptar els ingressos públics derivats d’aquestes activitats i de fer el pagament dels premis establerts.

El 1991 hom l’adscriví al Departament de Benestar Social.

Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra

(Catalunya, desembre 1985 – 1987)

(ENE)  Partit polític nacionalista català d’esquerra, favorable a l’autodeterminació.

Constituït per Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra Republicana i independents.

Amb el PSUC formà la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, i es presentà a les eleccions generals del 1986.

Entesa dels Catalans

(Catalunya, 1977 – 1979)

Àmplia coalició d’esquerra. Candidatura a les eleccions senatorials del 15 de juny de 1977 per les quatre circumscripcions provincials de Catalunya.

Sorgida dels objectius de l’Assemblea de Catalunya i formada per ERC, Socialistes de Catalunya, PSUC, Estat Català i independents, obtingué la totalitat d’escons per majoria (12, amb Josep Benet com a senador més votat de l’estat espanyol) i formà grup parlamentari al Senat.

Acabada la legislatura constituent (1979), no es pogué reproduir, i dues noves coalicions prengueren el seu nom, amb unes altres característiques: Nova Entesa (ERC i PSC) i Per l’Entesa (PSUC i independents).

Entesa Catalana de Progrés

(Catalunya, març 2000 – 2011)

(ECP)  Candidatura conjunta al Senat del PSC, ERC i IC en les eleccions generals.

L’objectiu era articular una proposta comuna de l’esquerra catalana per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat.

La candidatura obtingué 8 senadors, els quals se sumaren als 3 senadors per representació autonòmica, de manera que es constituí un grup parlamentari propi. El portaveu era Isidre Molas.

La candidatura ha continuat en les eleccions del 2004 i del 2008.

Emprèstit Pau Claris -1925-

(Catalunya, 23 abril 1925)

Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l’acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló).

Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya.

Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions.

Fou repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya.

Economia i Treball, Departament d’

(Catalunya, 1931 – gener 1939)

Organisme. Destinat a aplicar la política econòmica de la Generalitat, constava de quatre departaments (Finances, Proveïments, Agricultura i Serveis Públics).

Creat sota la direcció de Manuel Serra i Moret, el 1932 fou transformat en Departament d’Agricultura i Economia i, posteriorment, reestructurat el 1934 i el 1936.

Amb el desenvolupament de la guerra civil, es convertí en el departament bàsic, i fou el principal instrument de la Generalitat per al control del procés de colectivitzacions.

Fins a l’octubre de 1936 es desenvolupà entorn dels Serveis d’Indústria, els quals es responsabilitzaren de la política industrial, de la investigació, de la seguretat i higiene, etc.

D’ençà de l’octubre de 1936 i fins al juny de 1937 fou confiat a la representació de la CNT, que va orientar la seva política cap a la participació sindical i l’aplicació de l’autarquia econòmica. S’estructurà en dues seccions: Junta de Control Sindical i Serveis Tècnics del Departament.

Arran de la crisi del maig de 1937, passà a ésser controlat pel PSUC (des del juny de 1937 fins al gener de 1939) i va adquirir una organització burocràtica, amb la finalitat d’establir l’intervencionisme i el control de l’economia per part de l’Administració.

Dreta Liberal Republicana de Catalunya

(Barcelona, 26 maig 1930 – 29 octubre 1932)

Secció catalana de la Derecha Liberal Republicana. Constituïda per Felip de Sala i Cañizares.

No assolí una incidència important i, després d’intentar d’un cert centrisme entre l’Esquerra Republicana i la Lliga, acabà ingressant en aquesta.

Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona *

Antic nom del Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona  (organisme sindical, 1869-70).