Arxiu de la categoria: Política

Galeusca -1923-

(Barcelona, 11 setembre 1923)

Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana.

El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d’un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc.

La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i a l’exili.

Front Obrer de Catalunya

(Catalunya, 1961 – 1970)

(FOC)  Organització política. Creada per un grup de joves ex-militants comunistes, catòlics progressistes i socialistes.

De fort contingut intel·lectual, va simpatitzar amb el moviment tercermundista i el maoisme, posicions teòriques que va defensar des de publicacions com “Revolució” (1961-62) o “Presencia Obrera” (1964-65). A la pràctica va actuar al si de la coordinadora de Barcelona de Comissions Obreres i al món universitari.

En van ésser membres destacats Alfons Carles Comín, Josep Antoni González i Casanova, Isidre Molas, Miquel Roca i Junyent i Pasqual Maragall, entre altres.

En crisi des del 1969, el FOC s’esmicolà el 1970 després d’haver estat una notable escola de polítics i el gresol de molts grups d’extrema esquerra de la dècada següent.

Front Nacional de Catalunya

(París, França, abril 1940 – Catalunya, 1977)

(FNC)  Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l’organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya.

Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir un partit polític i va començar a actuar a l’interior, principalment a la Universitat. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i, a partir del 1976, en el Consell de Forces Polítiques, amb la defensa d’un ideari socialista de caràcter independentista.

El 1977 s’incorporà a la candidatura del Pacte Democràtic per Catalunya. La progressiva pèrdua de militants, però, i la manca de resultats electorals acabaren marginant l’organització del mapa polític de la Catalunya autònoma del postfranquisme.

Front d’Esquerres de Catalunya

(Catalunya, 4 febrer 1936)

Coalició electoral que triomfà en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.

Versió catalana del Front Popular espanyol, basà la seva campanya electoral en la defensa de l’amnistia política i social, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu.

Fou constituït per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Partit Republicà d’Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d’Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya.

Front d’Alliberament Gai de Catalunya

(Catalunya, 1975 – )

(FAGC)  Organització reivindicativa, autònoma i democràtica. Promoguda pels homosexuals de Catalunya.

Organitzà a Barcelona la primera manifestació de gais a l’estat espanyol i després aprovà el Manifest del FAGC, campanyes en defensa dels drets dels homosexuals i contra la discriminació per motius racials i religiosos, sovint en col·laboració amb els moviments sindical i feminista i amb forces d’esquerra de caràcter nacionalista.

Ha aconseguit importants reformes en la legislació civil i penal espanyola i és membre de l’Associació Gai Internacional. Aconseguí l’exclusió dels gais de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1979) i llur legalització el 1980; i contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País Valencià i les illes Balears.

Front Català d’Ordre

(Catalunya, 16 febrer 1936)

Coalició electoral dels partits catalans de dreta, constituïda per oposar-se al Front d’Esquerres de Catalunya en les legislatives del 1936, en les quals fou derrotada.

Estava constituït per la Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española.

FNEC *

Sigla de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya  (organització estudiantil, 1932- ).

flassada, dret de

(Catalunya, segle XIII – segle XV)

(o flassada de cap de casa) Dret existent en alguns indrets de la Catalunya Vella i del Rosselló pel qual, a la mort del pagès de remença, el senyor tenia el dret d’apropiar-se la millor flassada del mas.

En algun cas el senyor l’havia al·legat com a mitjà coactiu que impedia l’enterrament del difunt fins que li fos lliurada aquella roba.

FEJOC *

Sigla de la Federació de Joves Cristians de Catalunya  (moviment juvenil, 1931-39).

Federació Catalana del PSOE *

Altre nom amb què també fou coneguda la Federació Socialista Catalana (1880-1936).