(Barcelona, 1906 – segle XX)
Organització juvenil del lerrouxisme. Denominació de la Joventut Republicana Radical.
Participaren en les jornades de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, impulsant la crema de convents i edificis religiosos i intentant accentuar l’acticlericalisme de la protesta contra la guerra del Marroc.
Els seus dirigents més importants foren Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras.
El seu portaveu fou “La Rebeldía” (1906-10).
(Barcelona, 1870 – 1875)
Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d’Unió Catalanista.
En formaren part Àngel Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu i Fornells, J. Roca i Roca, entre d’altres.
(Catalunya, 20 novembre 1937 – 1939)
Decret promulgat per la Generalitat. Suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.
La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia.
Els motius d’intervenció eren: irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República.
(Barcelona, maig 1930)
Declaració programàtica, publicada al setmanari barceloní “L’Opinió”, que defensava la necessitat d’implantar una república federal de contingut reformista i social (reforma agrària, legislació obrerista, etc).
Fou signada per una extensa varietat de representants de forces polítiques catalanes, que intentaven donar una alternativa diferent a la de la Lliga en uns moments en què la monarquia espanyola havia assolit un elevat grau de descomposició.
Així, agrupà membres d’Unió Socialista de Catalunya, republicans radicals, republicans, sindicalistes, obreristes i també membres d’Acció Catalana.
(monestir de Guadalupe, Extremadura, 21 abril 1486)
Conjunt de disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya.
El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l’acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català.
Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l’amo de les terres i al pagament d’un cens emfitèutic i de les terres senyorials.
La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l’ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d’indemnització als senyors.
Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s’encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe.
(Barcelona, 1981 – 1993)
(GDL) Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.
Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.
Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.
Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.
(Barcelona, 1922 – 1924)
Nom donat a un grup d’obrers reunits entorn del periòdic “La Batalla”, encapçalats per Joaquim Maurín.
Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT.
Però el 1924 s’inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.
(Santiago de Cuba, Cuba, 1908 – vers 1960)
Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l’Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical.
El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l’Havana (1928) de Francesc Macià.
El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d’Amèrica, i publicà un butlletí.
Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro.
(Catalunya, 14 abril 1931 – 1939)
Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmès a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior.
Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28 abril 1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior.
Sempre fou administrada per dirigents d’ERC, llevat del període en que fou suspès l’Estatut d’Autonomia, després dels fets del Sis d’Octubre, que ho fou per un membre d’UDC.
Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d’ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments.
La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.
(Girona, 1868 – )
Branca de l’Església Evangèlica. Fundada per Maria Gay i Tibau.
Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l’ensenyament d’infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui.
Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l’Asociación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l’evangelització i prestar una atenció particular a l’obra social.
Dades dels Països Catalans 