Arxiu d'etiquetes: Amèrica

Jonama i Bellsolà, Manuel

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)

Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.

Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).

Figueres Ferrer, José

(Alajuela, Costa Rica, 1906 – San José, Costa Rica, 1990)

Pensador, humanista i polític costa-riqueny. Del 1948 al 1974 fou tres cops president de la república.

Fill d’un metge català. El 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Enfora.

Deering, Charles

(Estats Units d’Amèrica, 1852 – 1927)

Financer. Introduí Ramon Casas com a retratista als EUA, i el 1910 adquirí un edifici a Sitges i hi instal·là el museu Maricel.

Ell i la seva família van regalar a l’Art Institute de Chicago peces com el Sant Jordi de Bernat Martorell.

Conferència Nacional Catalana de Mèxic

(Mèxic, setembre 1953)

Reunió política, de la qual sorgí el Consell Nacional Català.

Capdevila, Josep Anton

(Catalunya, segle XVIII – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)

Polític. Emigrà a l’Argentina. Fou regidor de Buenos Aires.

Durant les invasions angleses a l’Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l’expulsió dels atacants.

Aureneta, L’

(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)

Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).

Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.

Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Verdaguer.

Xaloc

(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1964 – 1981)

Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez.

Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc.

Voluntaris Urbans de Catalunya

(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)

Milícia de sometents. Fundada per catalans residents a Buenos Aires, per a deturar la invasió anglesa d’aquell any. També foren anomenats minyons o miquelets.

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers.

Entre els seus fundadors figuraven Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larrea. També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac.

El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà (d’origen francès) Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina.

Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de

(Catalunya, 1762 – segle XIX)

Cos de milícia. Format arran de la intervenció de Carles III en la Guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.

Participà en la campanya de Portugal (1762) i, acabada aquesta, fou enviada a les anomenades províncies internes de Mèxic.

Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà (1769).

Santa Rita, marquesat de

(Cuba, segle XIX – )

Títol concedit el 1875 a Josep Baró i Blanxart, vescomte de Canet de Mar, sobre el seu ingenio sucrer Santa Rita.

Continua en la mateixa família.