Arxiu de la categoria: Política

Moviment Socialista de Catalunya

(Catalunya, gener 1945 – 1968)

(MSC) Partit polític. Fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i Catalunya (clandestí).

S’hi agruparen membres del POUM -potser majoritàriament-, de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d’Esquerra Republicana i de la CNT i, a l’interior, un grup d’estudiants laboralistes de la universitat de Barcelona.

L’antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, un dels fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu.

L’òrgan del partit fou “Endavant” (1945-68), editat a França i dirigit per Josep Pallach.

El 1968 el moviment es dividí en dos corrents: el grup de Joan Reventós promogué, el 1974, l’anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya (Congrés); el grup de Josep Pallach, juntament amb altres forces, es constituí (1974) en l’anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).

Mobilització Civil, Decret de

(Catalunya, 23 setembre 1937 – 1939)

Decret de la Generalitat. Signat pels consellers de finances, economia i treball.

Establia la mobilització de tots els treballadors d’empreses que obtenien préstecs de l’Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats.

Un segon decret (5 octubre) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d’explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra.

Missatge al Rei dels Hel·lens

(Catalunya, 10 març 1897)

Document polític d’Enric Prat de la Riba (a iniciativa d’A. Rubió i Lluch) i adreçat a Jordi I, rei de Grècia, per felicitar-lo per l’autonomia de l’illa de Creta, alliberada del jou turc, fet que preludiava la reunió d’aquesta illa al regne grec.

El missatge, signat per 46 presidents de corporacions catalanes, fou lliurat per A. Sunyol, president de la Unió Catalanista, al cònsol de Grècia a Barcelona, P. Muzzópolo, mentre la coral Catalunya Nova i l’Orfeó Català interpretava cançons patriòtiques i populars catalanes.

El govern de Madrid, irritat per aquest acte de sobirania, exercí una dura repressió damunt diverses entitats i publicacions catalanes.

La Unió Catalanista convocà, en resposta, una assemblea extraordinària a Girona (la província de Barcelona tenia suspeses les garanties constitucionals) de protesta contra la repressió.

Casa de Misericòrdia *

Veure> Misericòrdia de Barcelona, casa de (institució de beneficència, 1581- ).

Mequinensa, Parlament de

(Mequinensa, Baix Cinca, octubre 1411 – desembre 1411)

Assemblea popular convocada per Pedro Ruiz de Moros, Antonio de Luna i Artal d’Alagó, diputats del regne d’Aragó, en ajut de Jaume d’Urgell, pretendent al tron, enfront de Ferran d’Antequera.

Ja que la reunió era il·legal, les seves conclusions no foren acceptades per les Corts de Tortosa del desembre del mateix any.

Marxa de la Llibertat

(Catalunya, 4 juliol 1976 – Poblet, Conca de Barberà, 12 setembre 1976)

Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants que tenien que confluir a Poblet, com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l’Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.

Aquestes columnes tingueren moltes dificultats, amb una forta repressió policial i de l’extrema dreta.

A l’arribada a Poblet només uns pocs marxants pogueren entrar al monestir, ja que la guàrdia civil i la policia vigilaven els voltants. A Montblanc hi hagué una actuació desmesurada de les forces d’ordre públic contra les columnes que hi estaven retingudes.

Manresa, Bases de *

Veure> Bases de Manresa  (document sobre el nacionalisme català, 1892).

Manifest d’Intel·ligència Republicana *

(Barcelona, maig 1930)

Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d’  (declaració programàtica).

Mancomunitat de Sabadell i Terrassa

(Sabadell / Terrassa, Vallès Occidental, 1964 – 1993)

Corporació de dret públic, amb categoria d’entitat municipal, per l’associació d’ambdós municipis.

Té com a principals objectius l’ordenació urbanística de l’àrea situada entre les dues ciutats i la construcció i el sosteniment de diversos serveis. La zona d’influència de la mancomunitat quedà fixada (1972) en 1.650 ha.

El govern està format per un president -càrrec en el qual alternen els alcaldes d’ambdués ciutats- i una comissió en què hi ha membres de cadascun dels consistoris.

Fou dissolta l’any 1993.

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1987 – 2011)

(MMAMB)  Associació voluntària de 27 municipis de la conurbació de Barcelona constituïda un cop formalitzada la dissolució de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Les seves principals funcions són planificar i executar projectes d’interès i abast supramunicipal, entre els quals destaquen la gestió de la xarxa viària (en concret les Rondes) i el manteniment dels espais públics.

També s’encarrega de coordinar les activitats de l’Entitat Metropolitana del Transport i les de l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus, i d’implementar altres iniciatives anteriorment promogudes per la Corporació Metropolitana de Barcelona i no atribuïdes a cap ens específic per part de les Lleis d’Organització Territorial del 1987.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.