Arxiu de la categoria: Monuments

Bellesguard

2 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga residència reial, a Sant Gervasi de Cassoles.

Feta construir (1408) pel rei Martí I l’Humà a l’antiga torre de Vallblanc, al peu de la serra de Collserola, al camí de la Bonanova i Vallvidrera. Intervingué com a escrivà Bernat Metge, a qui fou degut probablement el nom de Bellesguard. El rei hi celebrà les noces amb Margarida de Prades (1409), beneïdes pel papa Benet XIII.

Mort el rei Martí, Bellesguard inicià la decadència, bé que continuà com a possessió reial, fins que fou lliurada a mans particulars (1422).

El 1907, Antoni Gaudí convertí les ruïnes en una residència privada (torre Bellesguard), fent-hi una interpretació del gòtic per tal de retre homenatge al darrer rei de la dinastia catalana.

Banyoles, monestir de

30 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles). Fundat al començament del segle IX per l’abat Bonit.

Al llarg de l’Edat Mitjana, les possessions del monestir anaren creixent, i també la seva influència social i cultural: des del segle XI tingué una escola monacal, i el 1446 s’hi fundà un estudi general benedictí. La comunitat subsistí fins al 1835 (desamortització espanyola de Mendizábal).

Destruït parcialment pels terratrèmols del 1427 i 1428, les tropes franceses n’arruïnaren (1655) tota l’obra romànica.

L’edifici actual, d’estil neoclàssic, conserva la portalada gòtica i el retaule, també gòtic, de l’altar major, de Joan Antigó.

Banyeres, priorat de

3 Respostes

(Banyeres del Penedès, Baix Penedès)

Priorat benedictí (Santa Maria de Banyeres), dependent del monestir de Ripoll.

Es conserva l’església romànica, de dues naus, coneguda encara pel Priorat i situada prop del cementiri de la població; és esmentada ja com a priorat l’any 1280.

La dependència de Ripoll es troba documentada entre els anys 1318 i 1352. Depenia d’aquest priorat el lloc de Salomó (Tarragonès).

L’any 1592 els seus béns foren units al col·legi de benets de Lleida i després al de Sant Pau del Camp, de la Congregació Claustral Benedictina; aleshores ja feia anys que no tenia comunitat i només un prior titular.

Bages, monestir de

21 Respostes

(Sant Fruitós de Bages, Bages)

Antiga abadia benedictina (Sant Benet de Bages). Fundada pels esposos Sal·la i Ricarda, que la dotaren ricament i hi portaren des de Roma el cos de sant Valentí, copatró del monestir.

Unit des del segle XI fins al final del XII al monestir narbonès de Sant Ponç de Tomeres i el 1593 al de Montserrat, subsistí fins al 1835.

Conserva l’església romànica (1212), amb la cripta per a les relíquies de sant Valentí, el claustre, manat construir per l’abat Nespleda (1225-27) aprofitant elements anteriors, com els capitells dels segles X i XI i el palau abacial (1620).

El 1909 s’hi començaren obres de restauració sota la guia de Puig i Cadafalch.

Avià, frontal d’

4 Respostes

(Avià, Berguedà)

Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.

Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.

L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.

Argimon

4 Respostes

(Riudarenes, Selva)

Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, de la parròquia de l’Esparra.

La imatge és d’alabastre del final del segle XV o començament del XVI.

L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, el 1106.

Ares, les -Pallars Sobirà-

4 Respostes

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.

Arcs, els -Garrotxa-

1 Resposta

(Santa Pau, Garrotxa)

Santuari de Santa Maria dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser.

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau.

Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau.

Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.

Àngels de Viliella, els

2 Respostes

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de Lles.

Àngels, els -Gironès-

1 Resposta

(Sant Martí Vell, Gironès)

Santuari amb hostatgeria (499 m alt). És venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt, en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres.

El santuari fou construït al començament del segle XV (1409-11), en substitució, probablement, d’una antiga ermita.

El 1710, durant la guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El santuari fou incendiat el 1809, durant la guerra del Francès, i reconstruït poc temps després.

Una carretera l’uneix a Girona.