Arxiu de la categoria: Monuments

Cervià, monestir de

2 Respostes

(Cervià de Ter, Gironès)

Priorat benedictí (Santa Maria de Cervià) situat al peu del castell de Cervià.

Fou fundat el 1053 per Silvi Llobet; el 1055 fou supeditat al monestir de Sant Miquel de la Clusa (Klausen, Tirol).

Adquirí una gran vitalitat, però a partir del segle XV inicià la decadència; el segle XVI ja havia trencat els lligams amb Klausen i era vinculat al monestir de Santa Maria de Ridaura (Garrotxa).

El segle XVIII s’uní al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, fins al 1835, que passà a mans de particulars.

Se’n conserva l’església romànica, obra del segle XI, amb una nau de volta de canó i dues de laterals de quart de cercle, amb planta de creu llatina i tres absis. El 1746 foren renovats i eixamplats els claustres.

Enllaç: Santa Maria de Cervià

Cervelló, hospital de

5 Respostes

(Olesa de Bonesvalls, Alt Penedès)

(o d’Oleseta, o de Bonesvalls, o de Santa Maria de Bonesvalls)  Antic hospital, per a l’acolliment de vianants i pelegrins, a l’antic camí de Barcelona a Vilafranca del Penedès per Sant Boi.

Fou fundat el 1262 per Guillem (II) de Cervelló, que li cedí el lloc d’Olesa i altres donacions (en depengueren les quadres d’Ordal i de Vallirana). Fou administrat pel prior de Sant Pau del Camp de Barcelona; el 1328, però, ja ho era per la mitra barcelonina (representada, a partir del segle XVII; pel rector d’Olesa). El 1381 l’hospital adquirí la plena jurisdicció del terme.

L’obertura del nou camí ral pel coll d’Ordal, a la fi del segle XVIII, i la pèrdua d’una gran part de les rendes a causa de les polítiques dels governs liberals motivaren la fi de la seva funció a mitjan segle XIX, l’administració fou confiscada a la mitra i adquirida de nou per Manuel Girona, que la hi retornà.

L’edifici, dins un recinte fortificat amb torre de l’homenatge, és una obra de transició del romànic al gòtic, molt reformada als segles XVI i XVII; la capella de Santa Maria de l’Anunciació, obra del segle XIV amb notables pintures murals, fou destruïda el 1936; actualment ha estat restaurada.

Al seu costat fou fundada per la mitra la població de la Pobla de Cervelló o de l’Hospital de Cervelló, actualment l’Hospital.

Centelles, castell de

9 Respostes

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Antic castell (855 m alt), anomenat de Sant Esteve fins al segle XIII (prengué el nom de la vila de Centelles), actualment enrunat, en un turó acinglerat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga. És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898.

Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del segle XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del segle XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral.

Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV de Catalunya.

El castell fou enderrocat per les forces de Felip V de Borbó; l’església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del segle XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

Centcelles -Tarragonès-

3 Respostes

(Constantí, Tarragonès)

Antic terme, al sud de la vila, entre aquesta i el Francolí, on hi ha el mausoleu de Centcelles, monument funerari paleocristià de mitjan segle IV.

S’alça en el mateix indret ocupat per una vil·la romana que fou destruïda al final del segle III i reconstruïda en gran part en el segle IV.

Entre les estructures que foren bastides destaquen dues sales cupuliformes funeràries que es comuniquen per un petit passadís. La sala oest és de planta quadrilobulada i no conserva la cúpula. La de l’est ha conservat la seva estructura i part de l’ornamentació, que consta de dues parts: una pintada que ocupa la part alta del cilindre de la nau, i l’altra, superior, en mosaic, que recobreix tota la cúpula. S’hi representen escenes de la Bíblia i figures d’entronitzats semblants a les del palau imperial de Tréveris.

Es tracta d’un edifici de gran qualitat, pròxim a l’art oficial romà posterior a l’emperador Constantí. Basant-se en la iconografia dels entronitzats es podria deduir que possiblement fou enterrat aquí un membre de la família imperial, potser Constant II, traslladat a Tarragona després de la seva mort prop d’Elna.

La data arqueològica del conjunt bé podria correspondre a aquest moment (vers el 350).

Cellers, monestir de

2 Respostes

(Torà, Segarra)

Monestir benedictí (Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers).

Fou fundat el 1038 prop de Cellers; el 1071 fou unit a Sant Sadurní de Tavèrnoles com a priorat. Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica. Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins.

Se’n conserva la curiosa església romànica (segles XI-XII), restaurada, amb interessants detalls arquitectònics; consta d’un creuer de tres absis; la cripta, amb capitells originals; fou restaurada el 1898.

Castellbó, col·legiata de

2 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Col·legiata secular (Santa Maria de Castellbó) (1436), fundada com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbó, des d’on es resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.

Constava d’un prior i set canonges. Subsistí fins al concordat del 1851.

Actualment és església parroquial de la vila de Castellbó.

Caselles, pabordia de

4 Respostes

(Fonollosa, Bages)

Antiga comunitat canonical (Santa Maria de Caselles), regida per un paborde, dependent de Santa Maria de l’Estany, situada prop de Caselles.

Fou fundada pels senyors de Fals el 1221; l’església, romànica, que encara es conserva, fou consagrada per Bernat Calbó el 1235.

Perdurà fins al 1770, que fou unida al seminari de Vic, però des de mitjan segle només hi residien dos sacerdots.

Misericòrdia de Barcelona, casa de

3 Respostes

(Barcelona, 1581)

Institució de beneficència destinada a acollir noies, dependent de la ciutat i del bisbat de Barcelona. Fou fundada el 1581 per l’eclesiàstic Diego Pérez de Valdivia i el Consell de Cent com a asil de pobres, i fou habilitat l’edifici anomenat Casa dels Àngels (des del 1584, hospital de la Mare de Déu de la Misericòrdia).

Estigué a cura de les germanes terciàries de Sant Francesc o germanes de la Misericòrdia (1600), orde fundat expressament pel canonge Pere Roig i Morell (actualment de les filles de la caritat).

Des del 1684 acollí només noies (els homes i els nois passaren al col·legi episcopal de Sant Rafael).

El 1849 fou confirmat el caràcter ciutadà de la institució contra l’intent de refondre-la amb la Casa Provincial de Caritat.

Enllaç web: Fundació Casa de Misericòrdia

Casa de les Punxes

1 Resposta

(Barcelona, 1903 – 1905)

Casa de veïns. Nom amb què és coneguda la casa Terrades, obra de Josep Puig i Cadafalch. Ocupa tota una illa entre la Diagonal i els carrers de Llúria, Rosselló i Bruc.

Les seves teulades de doble vessant i les seves agulles còniques la converteixen en l’obra de més ostentosa aparença germànico-medieval del modernisme català.

Canadell -Moianès-

2 Respostes

(Calders, Moianès)

Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.