Arxiu de la categoria: Monuments

Farners, castell de

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic castell, al cim d’un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.

Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge; una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord.

Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis.

Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l’absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al segle XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l’Ascensió.

Far, el -Selva-

4 Respostes

(Susqueda, Selva)

Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l’extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats.

La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l’edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970.

Els cingles de Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d’una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d’Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.

Falgars -Berguedà-

2 Respostes

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars.

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona.

Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.

Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans.

L’església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del segle XV. És lloc de molta devoció.

Fai, priorat del

10 Respostes

(Bigues i Riells, Vallès Oriental)

Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (salt del Fai, cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites).

El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006.

L’església de Sant Miquel consta d’una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l’exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal.

La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567.

Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.

Fabra, barranc d’en

Deixa un comentari

(Amposta, Montsià)

Assentament neolític a l’aire lliure. El jaciment és situat al promontori de la Carroba, a la dreta de l’Ebre i prop del delta.

Els treballs d’excavació i la fotografia aèria han revelat l’existència d’un mur de tanca de pedra i, a l’interior del recinte delimitat per aquest, nou cabanes el·lipsoïdals d’uns 6 x 4 m, amb llars de foc situades a l’exterior.

És datat de la primera meitat del cinquè mil·lenni aC.

Esquerda, l’ -Osona-

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona)

Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.

S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.

La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.

La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.

Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.

Espinzella

Deixa un comentari

(Viladrau, Osona)

Casa forta, situada a la vall del riu de Mules, entre Viladrau i Taradell.

Era una vila rural ja el 966. Hi residiren els Taradell i els Vilademany des de mitjan segle XII, i des del segle XVI fou una masia important.

L’edifici és gòtic (segles XIV-XV), amb unes dependències neoromàniques del començament del XIX.

Prop seu hi ha l’església romànica de Sant Miquel, esmentada ja el 1181; té un soterrani, també amb absis, de la mateixa dimensió de la capella.

Espelt, l’ -vil·la romana-

1 Resposta

(Òdena, Anoia)

Vil·la romana situada al poble de l’Espelt. Fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era.

Extensament excavada (un 65% de la seva superfície) entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge (pars rustica), situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com una part de l’àrea residencial (pars urbana), amb diverses habitacions dotades de mosaics i de decoracions pintades, una de les quals era caldejada pel sistema d’hipocaust.

L’estat de conservació és notable, amb murs que arriben fins als tres metres d’alçada.

Prop del jaciment es conserven les restes d’una petita resclosa d’època romana que segurament cal relacionar amb el sistema d’aprovisionament d’aigua de la vil·la.

Esglésies, les -Bages-

1 Resposta

(Navàs, Bages)

Antic monestir (Santa Maria de les Esglésies, o les Esglésies Clavades), situat a l’interfluvi de les rieres de Sant Cugat i del Mujal.

Amb aquest nom hom coneixia, probablement, l’església del monestir i la de Sant Cugat del Racó, distant 1 km: foren cedides el 927 en alou al monestir de Ripoll pels marmessors de Miró II de Cerdanya.

A Santa Maria hi hagué, el segle XIII, dependent de Sant Llorenç prop Bagà, una comunitat femenina, que el 1326 ja no existia.

L’església, romànica, es conserva encara.

Escipions, torre dels

1 Resposta

(Tarragona, Tarragonès)

Sepulcre monumental romà, situat 5 km al nord de la ciutat, a la carretera de Barcelona, vora l’antiga Via Augusta.

Possiblement del segle I dC, per aixó no pot tenir relació amb els Escipions, que eren anteriors.

Consta de dos cossos aixecats sobre un sòcol, el primer decorat amb dues figures esculpides en pedra.