Arxiu de la categoria: Història

Aragó, front d’ -1936/38-

12 Respostes

(Catalunya, juliol 1936 – març 1938)

Línia del front bèl·lic durant la Guerra Civil Espanyola. Es constituí quan des de Barcelona i altres poblacions catalanes varen sortir les primeres milícies populars, organitzades sobretot per la CNT, amb l’objectiu d’anar a alliberar les capitals aragoneses que havien quedat sota el control de l’exèrcit revoltat.

En molt poques setmanes més de 30.000 homes havien arribat a terres aragoneses i hi constituïren una línia de front, des de la frontera francesa, davant d’Osca, Saragossa i Terol.

Durant l’any 1937 la República va portar a terme tres campanyes successives al front d’Aragó, cap de les quals aconseguí els objectius previstos, i a la darrera de les quals (desembre 1937-febrer 1938) va tenir lloc la batalla de Terol, una de les més dures de la guerra, que va propiciar una ofensiva franquista que trencà el front català i va permetré que l’exèrcit de Franco arribés a Catalunya.

A partir del mes d’abril de 1938, les noves línies del front van quedar situades al llarg dels rius Segre i Ebre.

Aquae Voconiae *

1 Resposta

(Selva)

Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Malavella.

Aquae Calidae *

1 Resposta

(Vallès Oriental)

Nom donat a l’època romana a la població de Caldes de Montbui.

Anystus

Deixa un comentari

(Catalunya)

Nom pre-romà d’un riu de la costa nord, citat a l’Ora Marítima, potser la Muga.

Anníbal, escala d’

Deixa un comentari

(Catalunya)

Muntanya del litoral nord a l’època romana, segons Mela.

Generalment identificada amb el Montgrí.

Anglesola, marquesat d’

6 Respostes

(Catalunya, segle XVII – )

Títol senyorial, atorgat el 1645 a Ramon Dalmau de Rocabertí i de Safortesa, tercer comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, darrer baró d’Anglesola.

El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner.

Anglesola, baronia d’

26 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XVII)

Jurisdicció feudal. Fundada pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1058, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida. Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell.

Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau, el 1079 (Anglesola apareix ja aleshores com a castell), el qual n’emprengué la colonització i el repoblament. Els descendents de Berenguer Gombau (que constituïren el llinatge Anglesola) contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, i més tard intervingueren en les empreses dels reis del casal de Barcelona.

La línia masculina directa s’extingí amb Berenguer IV d’Anglesola (mort vers el 1382) i la baronia passà a la seva germana Sibil·la, casada amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, i després a llur filla Constança, muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Però, el 1396, la reina Maria de Luna casà una filla de Berenguer IV d’Anglesola amb el secretari i conseller de Joan I de Catalunya, Pere de Benviure, el qual tingué la baronia fins a la seva mort, sense descendència, vers el 1417.

Llavors els dominis d’Anglesola passaren a una branca menor dels Erill (descendents d’Elionor de Montcada, filla de l’esmentada Constança d’Anglesola), que s’extingí el 1475, i després a la branca principal d’aquest mateix llinatge, bé que aquesta successió fou impugnada pels vescomtes de Rocabertí, descendents d’una altra filla de la dita Constança, anomenada Beatriu de Montcada.

Una sentència de l’audiència de Barcelona del 1561 els donà la raó, però el plet continuà fins que una altra sentència del 1633 confirmà als Rocabertí, comtes de Peralada, la baronia d’Anglesola, elevada a marquesat el 1645.

Àngel, torre de l’

1 Resposta

(Pontós, Alt Empordà)

Antic castell aturonat (146 m alt). Al costat de la torre es troben les restes de l’ermita de l’Àngel.

andosins

Deixa un comentari

(Catalunya)

Poble ibèric del nord de Catalunya. Vivien a la comarca de l’Alt Urgell.

L’any 218 aC, juntament amb altres pobles, va intentar de tallar el pas a l’exèrcit cartaginès d’Anníbal, quan aquest marxava cap a Itàlia, fet que va mencionar Polibi.

L’actual Andorra conserva el nom d’aquest poble.

Anagni, pau d’ -1295-

31 Respostes

(Anagni, Itàlia, 24 juny 1295)

Tractat de pau entre el papa Bonifaci VIII, els ambaixadors de Jaume II de Catalunya, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.

Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya.

Les clàusules essencials foren: matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II; devolució de Sicília a la Santa Seu; aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals; renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó; restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya; arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran; retorn de les conquestes fetes a Itàlia a Carles II, així com dels ostatges mutus.

Sembla que en el tractat no fou plantejada la cessió de Còrsega i Sardenya a Jaume II.