(Catalunya)
Nom romanitzat d’una ciutat ibèrica no localitzada.
Era una de les més importants dels ilergets el segle III aC, presa per Gneu Escipió després del desembarcament de l’exèrcit roma a Empúries l’any 218 aC.
Atanagrum
1 Resposta
Arxiu de la categoria: Història
Ascó, comanda d’
(Catalunya, 1197 – 1780)
Antiga comanda de l’orde del Temple. Tenia com a centre el castell d’Ascó.
Els templers reberen l’any 1153 del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona béns a Ascó. El rei Alfons I el Cast els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167 i per fi Pere I el Catòlic els cedí tots els drets que tenia al dit lloc l’any 1210.
La comanda era ja organitzada l’any 1197. La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó.
Dissolt l’orde del Temple (1312), Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta.
Tingué comanador titular fins al 1780.
Ascerris
(Catalunya)
Nom d’una suposada ciutat dels lacetans, segons Ptolemeu, i que Peire de Marca identificà, per una evolució morfològica molt dubtosa, amb el nom territorial de Segarra amb capital a Cervera.
Aquesta teoria ha estat adoptada per alguns historiadors mentre que d’altres situen Ascerris a Calaf.
Pirineus, tractat dels -1659-
(illa de Faisans, País Basc, 7 novembre 1659)
Acord de pau entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. Pel qual fou acordat el final de la guerra que tots dos països sostenien des del 1635.
El tractat consagrà la superioritat militar francesa i la decadència espanyola en assegurar a França les seves conquestes (comtat de Rosselló, part del de Cerdanya, Artois i diverses places de Flandes, Hainaut i Luxemburg), i estipulà el matrimoni de Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV.
Catalunya no acceptà mai aquest tractat que amputà del seu territori els esmentats comtats, anomenats popularment la Catalunya Nord.
França aviat incomplí les garanties estipulades i ja el 1660 començà a abolir les institucions de la Catalunya Nord, mentre desencadenava una política assimilista seguida d’una ocupació militar que es perllongà durant mig segle.
Arraona -priorat-
(Sabadell, Vallès Occidental, abans 1192 – 1436)
Antic priorat de Sant Salvador d’Arraona (o de Sabadell) situat al mateix solar que ocupa l’actual església arxiprestal de Sant Feliu de Sabadell.
L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la féu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona; poc després el fundador (o el seu fill) la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells (Segarra).
L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192.
La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat; per això s’hi traslladà el 1373 la parròquia, abans forana, de Sant Feliu d’Arraona (anomenada de Sabadell pocs anys després del trasllat).
La prepositura fou unida a la dignitat abacial de l’Estany el 1436 i s’extingí com a entitat pròpia.
Prats de Molló, fets de -1926-
(Prats de Molló, Vallespir, 4 novembre 1926)
Invasió frustrada de Catalunya i intent d’un cop de força a la frontera, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per un grup de catalans i alguns italians dirigits per Francesc Macià.
Amb la intenció d’arribar fins a Olot i de proclamar la República Catalana, Macià reuní uns 400 homes, que havien d’entrar en territori espanyol en dues columnes, una per Sant Llorenç de Cerdans i l’altra pel coll d’Ares, fins a reunir-se a la capital de la Garrotxa.
Entre els voluntaris, a més de catalans, hi havia un bon nombre d’italians antifeixistes exiliats, un dels quals, Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini, denuncià la conspiració a la policia francesa.
Macià i els altres setze dirigents del cop, detinguts a Prats de Molló, foren traslladats i jutjats a París.
Si bé les penes imposades foren poc importants, el ressó fou molt important i va iniciar a Catalunya el mite de l'”Avi Macià”.
Areny de Vilanova, comtat d’
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.
Areny, comtat d’
(Catalunya, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 per l’arxiduc Carles d’Àustria a Francesc d’Areny i de Queralt, tercer baró de Claret.
Actualment és vinculat als Montojo.
Arcedurgi
(Catalunya)
Seca ibèrica, no identificada, probablement cap a la part occidental de Catalunya.
Arbúcies, combat d’ -1714-
(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)
Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.
Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.
Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.
