Arxiu de la categoria: Història

Amposta a la Ràpita, canal de navegació d’

(Montsià, segle XVIII)

Canal de navegació, construït durant el regnat de Carles III de Catalunya entre l’Ebre, a Amposta, i el port dels Alfacs, a la Ràpita (on fou assentada, a la vegada, la nova població de Sant Carles de la Ràpita), per tal d’evitar les dificultats que la desembocadura de l’Ebre oferia a la navegació fluvial.

Situat al mateix nivell del mar i del riu, anà omplint-se de sorra i calgué abandonar-lo pel cost elevat de la seva conservació. En el pla de navegació per l’Ebre fet per la Real Compañía de Canalización del Ebro, el 1857, fou estimada la idea d’aquest canal, però construït a una altura superior i alimentat amb aigua canalitzada des de l’assut de Xerta.

A causa de la competència del ferrocarril, la companyia abandonà molt aviat la nova línia de navegació i les obres de canalització foren aprofitades per al regatge del delta de l’Ebre (canal de la dreta de l’Ebre).

Amposta, marquesat d’

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, creat el 1895 i concedit a Rafael Ferraz y Canicia di Franchi, sots-secretari d’Estat, en memòria dels mèrits del seu pare, el general Francisco Javier Ferraz y Cornel, a l’acció d’Amposta durant la Tercera Guerra Carlina.

Amposta, castellania d’ (1317)

(Catalunya, 1317)

Nom de l’antiga batllia de Miravet, pertanyent als templers, quan els béns d’aquest orde passaren a dependre dels hospitalers (1317) i aquesta batllia esdevingué “cambra” o dotació especial del castell d’Amposta (els dominis del qual a la corona catalano-aragonesa foren també designats amb aquest nom).

El nom de Castellania ha persistit, al costat del de Terra Alta, com a nom de la comarca de Gandesa.

Ambigans

(Senan, Conca de Barberà)

Antic priorat de Sant Pere d’Ambigans, del monestir de Montserrat; sembla que era situat prop de Senan.

Altet, baronia d’

(Catalunya, segle XIX)

Títol senyorial, atorgat pel pretendent tradicionalista Carles VII al general Rafael Tristany, únic titular.

Alt Urgell, vescomtat de l’

(Urgell, segle XI – 1126)

Era l’antic vescomtat d’Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell (ben aviat anomenat d’Àger) pel comte Ermengol V d’Urgell el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer.

El 1126, el vescomte Pere I de Castellbó, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbó, que dugueren des d’aleshores els seus successors.

Alt Llobregat, aixecament de l’ -1932-

(Bages / Berguedà, del 18 al 23 gener 1932)

Insurrecció armada anarquista de les dues comarques. Promoguda per membres de la CNT i de la FAI, que culminà amb al proclamació els dies 20 i 21 de gener, del comunisme llibertari, amb ocupació dels ajuntaments i constitució de comitès revolucionaris.

La revolta s’inicià en esdevenir general (18 i 19 de gener) la vaga iniciada pels sectors tèxtils i metal·lúrgics. L’exèrcit i la guàrdia civil restabliren la situació el dia 23.

El govern desterrà a l’illa de Fernando Poo 108 anarquistes, entre ells Durruti i els germans Ascaso. D’altra banda, la FAI acusà els elements més sindicalistes de la CNT d’insolidaritat, la qual cosa provocà la dimissió d’Emili Mira i Ángel Pestaña, secretaris, respectivament, de la CNT a Catalunya i del comitè nacional.

Alpens, marquesat d’

(Catalunya, segle XIX)

Títol concedit pel pretendent carlí Carles VII, el 1873, al general Francesc Savalls i Massot, baró de Vidrà, amb motiu de la victòria en el combat d’Alpens.

Alpens, combat d’ -1873-

(Alpens, Osona, 9 juliol 1873)

Fet d’armes de la Tercera Guerra Carlina. El brigadier Josep Cabrinetty, que manava una tropa molt poc disciplinada, perseguí Francesc Savalls i Massot, el qual li preparà una emboscada a la vila. Cabrinetty caigué mort, i tots els seus soldats foren morts o capturats pels carlins.

El general Savalls fou recompensat amb el marquesat d’Alpens.

Almúnia, l’ -Baix Ebre-

(Xerta, Baix Ebre)

Explotació agrària comunal. Establerta durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.

Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus (ja la posseïa el 1156), el qual la vengué a Pere de Prats el 1339.