Arxiu de la categoria: Història

Gelida, baronia de

6 Respostes

(Catalunya, segle IX – )

Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.

Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei; aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests (1345), als Arborea. El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i a mitjan segle XVI passà per successió als Erill.

Després fou creat un indivís: una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, que el 1733 la vengueren als Dalmau, i l’altra meitat passà als Despalau, als Tord i als Marimon.

Gebut

7 Respostes

(Soses, Segrià)

Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.

Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.

El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.

Gavaldà, comtat de

1 Resposta

(Occitània, França)

Territori situat entre l’Alvèrnia i el Llenguadoc.

Gilbert I tingué dues filles, i, en morir (vers 1110), la seva dona Gerberga casa l’hereva, Dolça de Provença, amb Ramon Berenguer III de Barcelona, fet que uní el vescomtat de Gavaldà al patrimoni dels comtes barcelonins.

Alfons I de Catalunya el cedí al seu fill segon, Alfons II de Provença. Fou inclòs entre els territoris als quals renuncià Jaume I de Catalunya pel tractat de Corbeil, el 1258.

Garraf, priorat de

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 1163 – 1423)

Antic priorat canonical agustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I el Cast. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona.

Tingué una escassa vitalitat: del segle XIV ençà només tenia prior. El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp.

Només en resten unes escasses ruïnes.

Garraf, complot de -1925-

11 Respostes

(Sitges, Garraf,  6 juny 1925)

Atemptat contra Alfons XIII de Borbó. Fou una intriga concertada per un grup de joves d’Estat Català per atemptar en un túnel situat entre Garraf i Sitges quan el rei tornava a Madrid després d’haver visitat Barcelona.

L’atemptat fou avortat per la policia, que retirà la bomba i foren empresonats entre altres Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Miquel Badia i Emili Granier, que foren amnistiats el 1930, després de la caiguda de Primo de Rivera.

Aquest esdeveniment representà l’inici d’una major activitat d’Estat Català.

Garigliano, batalla de -1503-

3 Respostes

(Laci, Itàlia, 28 desembre 1503)

Fet d’armes que va tenir lloc a la vora del riu Garigliano entre l’exèrcit de Lluís XII de França i el de Ferran II el Catòlic, comandat aquest últim per Gonzalo Fernández de Córdoba.

La victòria obtinguda pel Gran Capità, que complementava la de vuit mesos abans a Cerignola, va determinar l’expulsió dels francesos i la possessió definitiva del regne de Nàpols per part de Ferran el Catòlic, el qual en fou proclamat sobirà.

Frontanyà de Roca *

Deixa un comentari

(Berguedà)

Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Jaume de Frontanyà.

Frares, mas dels -Baix Camp-

4 Respostes

(la Febró, Baix Camp)

Antiga granja de la cartoixa d’Escaladei, prop de la qual, però ja dins el terme d’Arbolí, fou construït el campament militar de Los Castillejos.

Franqueses del Maresme, les

Deixa un comentari

(Cabrera de Mar / Premià de Mar, Maresme)

Nom donat als dos pobles, pel fet d’ésser, almenys des del segle XI, lliures de subjecció feudal, d’ésser francs de lleudes reials, mesuratge o dret de cóps i d’altres tributs i d’ésser sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme, fins que foren alienats per la corona, probablement al segle XIV.

Franqueses del Llobregat, les

2 Respostes

(Barcelonès)

Llocs de les Corts de Sarria i de Sant Just Desvern, els habitants dels quals, tot i pertànyer al territori de Barcelona fins al decret de Nova Planta, foren lliures de tota mena de lleudes reials, mesuratge o dret de cóps i d’altres tributs i eren sota la jurisdicció del batlle reial de les Franqueses del Vallès, Llobregat i Maresme.

Abans del segle XIV pertanyien a les Franqueses del Llobregat, Santa Creu d’Olorda, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Santa Eulàlia de Provençana, Sants i Sant Boi de Llobregat, però aquests llocs foren alienats per la corona.