(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Poble, en procés de despoblament, fins el 1969 era del municipi de Montcortès de Pallars, és situat al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès.
L’església del Roser depèn de la parròquia de Peracalç.
Arxiu de la categoria: Geografia
Mencui
Poble (1.256 m alt), situat al vessant meridional de la Muntanyeta, al sector occidental del terme.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Estac.
Pertangué als ducs d’Híxar. Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
Melons, espai natural del mas de
Espai natural protegit. Declarat reserva natural parcial el 1987. Aquest espai de protecció especial, de 1.140 ha, resta integrat en l’espai d’interès natural (PEIN) del mateix nom que comprèn també terres dels municipis d’Artesa de Lleida i Lleida (Segrià) i presenta una superfície total de 2.734 ha.
Destaca d’aquest paratge la singularitat de la fauna, essent un lloc excepcional per a la guaita d’ocells estèpics com era la ganga, el sisó, el torlit, la calàndria, la perdiu roja, la trenca, l’àguila daurada, l’àguila cuabarrada, l’arpella pàl·lida o l’esmerla.
Mejà * -Segarra-
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Veure> Castellmeià (llogaret i antic terme).
Meià, conca de
(Noguera)
Vall monoclina de la comarca, entre la serra de Sant Mamet i el Montsec de Rúbies; és una depressió sinclinal formada pel desdoblament en falles de l’anticlinal del Montsec.
El principal nucli de població és Artesa de Segre, per on la conca troba sortida al Segre.
L’economia es basa en l’agricultura, que es destina als conreus mediterranis de secà.
Mediterrània, mar
Mar continental, bressol de tots els països de parla catalana.
La corona Catalano-aragonesa inicià amb Jaume I el Conqueridor la seva política d’expansió a la Mediterrània amb la conquesta de Mallorca (1229) i València (1238).
Després Pere II el Gran conquerí Sicília (1282) i Jaume II el Just, Sardenya (1323), i arribà fins a Grècia amb la campanya dels almogàvers, mentre, al sud de la conca, eren oberts consolats a Tunis i a Alexandria.
Finalment (1442-43), Alfons IV el Magnànim conquerí Nàpols.
Medinyà -Gironès-
(Sant Julià de Ramis, Gironès)
Poble (84 m alt), situat prop de la carretera de Barcelona a França. El nucli antic és al voltant del castell de Medinyà i de l’església parroquial, situats dalt d’un petit turó.
El lloc és documentat des del 1017. Foren senyors del castell els Medinyà i, des del segle XIV, els Xatmar. El 1698 era lloc reial.
Es conserva l’antic hospital (1398), amb la capella de Sant Jaume.
Fou municipi independent fins l’any 1972. L’antic terme comprenia, a més, els veïnats de Santa Fe de la Serra (antic llogaret de Santa Fe de Medinyà) i del Tomet.
Tornà a ésser municipi independent del 4 de juny de 2015 fins al 31 de gener de 2018.
Medes, les -Garrotxa-
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Veïnat, a la capçalera de la riera de Llémena, al vessant oriental de la serra de les Medes, alineació muntanyosa de direcció nord-oest – sud-est, entre la serra de Finestres i el lloc de les Encies, que separa les valls d’Hostoles i de Llémena.
Medes, illes -Baix Empordà-
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Arxipèlag, situat davant l’Estartit, uns 900 m al sud-est de la punta Guixera.
La Meda Gran i la Meda Xica són les dues principals; la primera no arriba a 1 km de longitud, té aproximadament 0,50 km d’amplada i una altura màxima de 78 m.
Són constituïdes per materials calcaris (com el massís de Montgrí, del qual són prolongació).
A partir del 1983 és un espai natural protegit.
Mèder, riu
(Osona)
Subafluent del Ter, neix al terme de Muntanyola, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell.
Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic. És molt aprofitat per les adoberies vigatanes.
És citat al segle X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder, com a vegades ha estat escrit.
És important la seva tasca d’erosió a la plana de Vic, a causa de l’existència de margues eocèniques.
