Cim (2.907 m alt) dels Pirineus axials, a llevant del port de Medacorba (2.745 m alt), que forma la divisòria d’aigües de la vall Ferrera i les conques de l’Arieja (País de Foix) i de la Valira, termenal entre els estats francès i espanyol i Andorra.
(o de Montoliu) Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, situat a l’antic municipi de Salardú, al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret.
Al vessant aranès de la carena hi ha l’ivó de Mauberme.
(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)
Masia, a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional de la serra de Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles de la Ràpita, Freginals i Amposta.
Poble, al nord-est del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial (Sant Pere) depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona.
Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana.
Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.
(o Santa Maria de Matamala) Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.
L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.
En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
Poble de l’antic municipi de Casavells, al nord del poble, a l’esquerra de la riera de Daró. L’església parroquial és dedicada a sant Joan.
El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal d’Empordà.
(el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)
Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis.
Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l’aixecament alpí, com la del coll Formic.
El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.
Antiga quadra, a l’esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara.
L’església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l’única nau fou refeta el segle XI.
Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Llogaret (978 m alt), dins l’antic terme de Sant Salvador de Toló.
És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l’hostal Roig, a l’antic camí de Tremp a la conca de Meià.
La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial.
Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera.
Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el segle XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el segle XIV, que donà nom a l’antiga població.
Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d’Onofre Arnau o de Mataró.
Entre les masies destaca Can Tria de Mata, amb una notable torre renaixentista.
