Arxiu de la categoria: Geografia

Barguja

(Pont de Bar, Alt Urgell)

Llogaret (1.360 m alt) de l’antic municipi de Toloriu, situat a la dreta del riu de Barguja (afluent per l’esquerra del Segre, que neix al peu del Cadí).

Ha pertangut a la parròquia del Quer Foradat i a l’antic municipi de Bar.

Barceloneta, la -varis geo-

la Barceloneta  (Gualba, Vallès Oriental) Veïnat, anomenada també Gualba del Mig, situat vora la riera de Gualba.

la Barceloneta  (Begues, Baix Llobregat) Barri, situat a més d’un quilòmetre a l’oest del poble.

la Barceloneta  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Nom amb que ha estat designat el raval de les Coromines.

la Barceloneta  (la Vansa i Fórnols, Alt Urgell) Veïnat, situat a la vora del riu de la Vansa.

la Barceloneta  (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, dins la parròquia de Llofriu, al límit amb el terme de Torrent d’Empordà.

la Barceloneta  (Vallcebre, Berguedà) Veïnat, vora la carretera de Guardiola de Berguedà.

la Barceloneta  (Sils, Selva) Veïnat.

la Barceloneta  (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat.

la Barceloneta  (Vacarisses, Vallès Occidental) Barri, al sud del poble.

la Barceloneta  (Montblanc, Conca de Barberà)  Veïnat (580 m alt) el més enlairat del poble de Prenafeta.

Barcelona, Àrea Metropolitana de

(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)

(AMB)  Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.

És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.

Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona

Barata, la -Vallès Occidental-

(Matadepera, Vallès Occidental)

Caseriu i antiga quadra, situat a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.

Banyoles, margues de

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Formació de margues blaves del lutecià, amb Nummulites laevigatus i Assilina exponens, desenvolupada extensament a l’oest de la ciutat, localitat-tipus.

Banyeta, la

(Palol de Revardit, Pla de l’Estany)

Veïnat, situat al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Olot, anomenat el pla de la Banyeta.

Banyeres -Alt Urgell-

(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)

(o Sant Joan de Banyeres) Llogaret (1.341 m alt), situat a la dreta del riu de Bona, a l’extrem occidental de la serra de Cadí.

La seva església de Sant Joan depenia de la parròquia d’Adraén.

Banyeres -Baix Empordà-

(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)

Veïnat i antic lloc de l’antic municipi de Sant Sadurní de l’Heura, situat a l’esquerra del riu Daró, a la zona muntanyosa que limita amb el Gironès.

Bantonella, la

(Flix, Ribera d’Ebre)

Caseriu, situat a la dreta de l’Ebre, a 1 km de la vila, vora la carretera d’Ascó.

Bancell, el

(Guixers, Solsonès)

(o Bancells) Gran masia (975 m alt), situada prop de la capella de Sant Josep, a la dreta de l’aigua d’Ora, a la vora del pont de Llinars, aigua avall d’aquest pont es troba el molí del Bancell, on s’inicia l’estret de Valielles.