(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Despoblat (1.234 m alt), aturonat, dominant la vall del riu de Bellera. Formà part de la baronia de Bellera. L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
A llevant es troba l’antic pont medieval del Diable, prop del qual hi ha l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bellera.
Massís muntanyós de relleu montserratí, estès d’oest a est, al nord de la serra de Busa, entre l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls.
Els pics més alts són el tossal de la Viuda (1.383 m alt) i el tossal Gran (1.208 m alt).
(Mieres, Garrotxa / Sant Miquel de Campmajor, Pla de l’Estany / Sant Martí de Llémena, Gironès)
Coll de la serra que separa la vall de la riera de Llémena de la del riu Tort, termenal dels tres municipis.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Santuari romànic (la Mare de Déu de Bastanist) de l’antic municipi de Víllec i Estana, situat a 1.250 m alt, al vessant septentrional del Cadí, al Baridà.
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Coll de la serra del Montnegre (467 m alt), entre el turó d’en Vives i el turó Gros.
Davalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta.
Despoblat, a la vall del riu Brugent. Era una caseria de l’antic terme de Rojals.
Poble, hom l’anomena també Can Xarlet.
Aglutina la gran quantitat d’immigrants arribats des de la dècada de 1960.
Enclavament, situat a la dreta del riu Glorieta, entre els termes de Vilallonga del Camp, del Rourell i del Milà.
Llogaret, situat en una de les petites illes que formen la vora nord de la Gola de Llevant de la desembocadura de l’Ebre davant l’illa de Buda.
L’agrupament es formà amb barraques de palla destinades, en gran part, a pescadors.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cap de la costa del massís de Montgrí. Límit oriental del port de l’Estartit, davant les illes Medes.
