Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Albanyà (Alt Empordà)

28 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 94,39 km2, 239 m alt, 147 hab (2016)

0alt_empordaSituat a l’alta vall de la Muga, en plena Garrotxa empordanesa. De relleu accidentat pels contraforts del puig de Bassegoda, amb boscos d’alzines i de pins. El terme municipal comprèn dos sectors pràcticament separats pel de Sant Llorenç de la Muga: al sud, l’antic terme d’Albanyà, i al nord, els antics termes de Carbonils i dels Horts, al límit amb el Vallespir.

Hi predomina l’agricultura de secà. La ramaderia, l’avicultura, una petita central hidroelèctrica i, sobretot, l’explotació de la riquesa forestal completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial de Figueres.

L’església parroquial de Sant Pere, romànica, és probablement successora de l’antic monestir de Sant Pere d’Albanyà. Al terme hi ha també el santuari romànic de la Mare de Déu del Mont.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albagés, l’ (Garrigues)

3 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 25,70 km2, 372 m alt, 403 hab (2016)

mapa garriguesSituat al sud-est de Lleida, a l’oest de la comarca, a banda i banda del riu de Set. El seu relleu és parcialment accidentat per tossals de poca alçada. Als vorals més trencats hi ha boscs de pins i brolla.

Hi predomina l’agricultura de secà (oliveres, ametllers i cereals), complementada pel regadiu, la cria d’animals de granja i la fabricació d’oli i de farina. Àrea comercial de Lleida.

A la part alta del poble es troben les restes de l’antic castell de l’Albagés, que havia pertangut al monestir de Poblet, que va comprar el poble el 1314, i al tombant dels segles XIV i XV els Timor el van convertir en un autèntic palau, del qual només restà una torre cantonera i la façana; l’església barroca de Sant Joan Baptista (segle XVIII) és l’altra edifici notable del poble.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alàs i Cerc (Alt Urgell)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Urgell: 57,67 km2, 768 m alt, 350 hab (2016)

0alt_urgellSituat a l’extrem oriental del pla de la Seu d’Urgell, a banda i banda del Segre. El municipi és el resultat de l’annexió de Cerc, el 1970, per l’antic municipi d’Alàs. Boscos de pins i de ribera. Una gran part del territori és plana.

Economia centrada en l’agricultura (cereals, patates, hortalisses, farratge i arbres fruiters, que dóna una fruita molt apreciada (pereres i pomeres). La ramaderia bovina i porcina completa les activitats econòmiques. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El cap del municipi és el poble d’Alàs. El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Torres d’Alàs, els nuclis d’Artedó, la Bastida d’Hortons, amb un antic castell, el Ges, Lletó i Vilanova de Banat, l’antic mas de Sant Miquel, a més dels santuaris de Santa Maria de les Preses i de Sagàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alamús, els (Segrià)

3 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 20,53 km2, 212 m alt, 799 hab (2016)

0segriaSituat a l’est de la comarca, a la banda occidental de la plana d’Urgell. Està dividida en dos sectors, separats pel terme de Bell-lloc d’Urgell: els antics termes dels Alamús, contigus del terme municipal de Lleida, i el de Vensillo, al límit amb les Garrigues.

L’agricultura, totalment de regadiu (cereals, vinya i arbres fruiters), alimentada pel canal d’Urgell, i una important activitat ramadera, són les principals fonts de riquesa del municipi. Gairebé totes les terres són explotades per administració directa. Àrea comercial de Lleida. El 1718 quedà gairebé despoblada per les destruccions de la Guerra de Successió.

El poble, situat a un km de la carretera de Barcelona a Lleida, fou, des de la conquesta de Lleida el 1149 fins el 1705, “poble de contribució” de la ciutat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aitona (Segrià)

33 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 66,90 km2, 110 m alt, 2.523 hab (2016)

0segriaSituat a l’oest de la comarca, a la dreta del Segre i al límit amb la Llitera. De relleu pla, esglaonat en terrasses fluvials quaternàries.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de secà (vinyes i oliveres) i de regadiu (important producció de fruita dolça, especialment préssec i pera), aquesta alimentada per la central hidroelèctrica de Seròs, pel canal d’Aragó i Catalunya i per les sèquies d’Aitona i de Remolins.

El poble conserva restes del castell d’Aitona, dalt d’un turó, testimoniat ja en època musulmana. L’església parroquial de Sant Antolí, de finals del segle XVIII, té una notable façana barroca.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de Gebut i de Carratalà, a més d’alguns importants jaciments de l’edat del ferro, i altres d’ibèrics, romans i musulmans.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aiguaviva (Gironès)

9 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 13,92 km2, 169 m alt, 763 hab (2016)

0gironesEstès pels turons que limiten el pla de Girona pel sud-oest. Una part del sector més accidentat és plena de boscos d’alzines, alzines sureres, pins i roures.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, fonamentalment de secà, la ramaderia i algunes teuleries. La propietat de la terra és força repartida. Àrea comercial de Girona. La població ha sofert una important disminució des del 1930.

El poblament és disseminat i repartit en els veïnats d’Aiguaviva de Dalt, Aiguaviva de Baix, Güell, Masrocs i Puigtorrat, a més de l’antic terme de Vilademany, amb la vella església parroquial de Santa Maria, d’estil romànic, convertida en santuari, l’antiga casa dels Templers, anomenada el Temple de Santa Magdalena (edificació del  segle XVI feta sobre una altra del segle XIII, que el 1209 prengué categoria de comanda d’Aiguaviva), i l’església gòtica de Sant Joan, amb elements neoclàssics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aiguamúrcia (Alt Camp)

24 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 72,95 km2, 314 m alt, 903 hab (2016)

0alt_campSituat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, entre el puig de Montagut i la serra de Montmell.

La riera de Marmellar, afluent del Foix i el riu Gaià alimenten alguns horts, però l’agricultura bàsica és la de secà (vinya, blat i patates). La ramaderia i l’avicultura complementen l’economia del municipi, de la qual darrerament el turisme és també part important, gràcies al monestir cistercenc de Santes Creus, situat en el terme, al poble del mateix nom, que ostenta de fet la capitalitat municipal. Àrea comercial de Valls.

El poble d’Aiguamúrcia es troba a la vora esquerra del Gaià.

A més del poble de Santes Creus, que inclou la parròquia de les Pobles, el municipi comprèn també els llogarets de Masbarrat, les Destres, Cal Canonjo, el poble i antiga parròquia de les Ordes (amb els antics termes dels Gaians i de Ramonet), el despoblat de Selma (amb les antigues quadres de la Portella i de Manlleu de Selma, el veïnat de les Gatelletes i el nou poble del Pla de Manlleu) i la parròquia i antic municipi de l’Albà. Vora el Gaià hi ha l’antiga ermita de Sant Pere de Gaià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aiguafreda (Vallès Oriental)

20 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 7,90 km2, 404 m alt, 2.467 hab (2016)

0valles_orientalSituat a l’extrem occidental del massís del Montseny, a la vall alta del Congost. La forma de poble-camí del nucli urbà denota el seu emplaçament damunt l’antiga via romana a Ausa. El terme és relativament boscat (pins i alzines).

L’activitat econòmica dominant és la indústria tèxtil de filats i teixits de cotó i la metal·lúrgica de maquinària tèxtil. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, la qual cosa fa que, durant l’estiu, es dupliqui la població. Subàrea comercial de Granollers.

El poble està assentat dins el pas natural del Congost, al llarg de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Al nucli primitiu, Aiguafreda de Dalt, hi ha l’antiga església parroquial del segle XI, ruïnes del castell d’Aiguafreda i restes megalítiques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Agullana (Alt Empordà)

9 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 27,73 km2, 166 m alt, 841 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la vall del riu de Guilla, al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallespir. Boscos d’alzines, castanyers i, sobretot, alzines sureres.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), complementada pel regadiu i la ramaderia bovina i ovina i els animals de granja. Important indústria surera tradicional, que actualment està en plena regressió. Àrea comercial de Figueres.

El poble està situat prop de l’aiguabarreig del riu de Guilla amb la riera del Gou, a l’antic camí de Figueres a Perpinyà, pel coll del Portell d’Agullana; església parroquial de Santa Maria (segle XI), d’estil romànic, amb campanar de cadireta de dos pisos.

Dins el terme, a més del poble de l’Estrada, es troba també l’ermita de Santa Eugènia (segle XV, reconstruïda després del 1940), alguns megàlits i una important necròpolis hallstàttica a can Bec de Baix.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aguilar de Segarra (Bages)

9 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 43,32 km2, 480 m alt, 253 hab (2016)

0bages(o Aquilar de Boixadors, pop: el Raval)  Situat a l’alta conca de la riera de Rajadell, en contacte amb l’Anoia i la Segarra. Pinedes denses, amb alguns roures. El cap del municipi és el Raval, al nord-est.

L’agricultura de secà (blat, llegums, patates, ametlla i vinya) i el bestiar oví i porcí són pràcticament les úniques activitats econòmiques del municipi. La població no ha cessat de davallar des del segle XIX.

El poble consta de l’església parroquial de Sant Andreu i de tres petits nuclis; s’hi conserven algunes ruïnes de l’antic castell d’Aguilar.

El terme inclou, a més de nombroses masies i esglesioles més o menys isolades, la parròquia de Castellar, amb les quadres de Puigfarner i de les Coromines i el santuari de Còdol-rodon.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques