Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Alcoletge (Segrià)

8 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 16,70 km2, 213 m alt, 3.375 hab (2016)

0segriaSituat al límit amb la comarca del Pla d’Urgell, a l’esquerra del Segre i estès per les terrasses fluvials que acompanyen el curs del riu, la més alta de les quals apareix en forma fragmentària de turons-testimoni (el tossal d’Alcoletge i el tossal de la Nora) i que cap a l’est constitueix ja el pla d’Urgell, al nord de Lleida.

L’agricultura és la base de l’economia i gairebé tota és de regadiu (pomeres, pereres, presseguers, blat, ordi, blat de moro i farratge), que utilitza l’aigua de les sèquies de Fontanet i de les Canals. La ramaderia bovina, ovina, porcina i la cria d’animals de granja són un complement de l’agricultura. Àrea comercial de Lleida. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant lentament.

El poble està assentat damunt un tossal, al voltant d’un petit castell desaparegut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alcarràs (Segrià)

9 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 114,29 km2, 137 m alt, 9.297 hab (2016)

0segriaSituat a la dreta del Segre, al límit amb l’Aragó.

Regat per sèquies i canals provinents del canal d’Aragó i Catalunya, la seva agricultura és, bàsicament, de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters. També és important la ramaderia de bestiar porcí, boví i oví i l’aviram, eix d’una fira ramadera que té lloc el 28 d’agost. L’aigua d’Alcarràs, clorurada sòdica i ferruginosa, indicada per a malalties de la pell i de la nutrició, hi ha estat objecte d’explotació. Àrea comercial de Lleida.

El terme municipal comprèn, a més, els llogarets i antics termes de Montagut i de Vallmanya, on hi ha una casa senyorial del segle XVII, peces de ceràmica romana i algunes sepultures megalítiques.

L’any 2022 el municipi és va fer famós per la pel·lícula Alcarràs de Carla Simón, que va guanyar molts premis i va atraure molt turisme a la zona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Circuit d’Alcarràs – Associació Excursionista l’Aspardenya – Institut

Alcanó (Segrià)

1 Resposta

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,03 km2, 214 m alt, 249 hab (2016)

0segriaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb la de les Garrigues, al sud de Lleida. Drenat per una sèrie de barrancs que desguassen a la vall del Secà.

L’economia del municipi es basa en l’agricultura de secà: cereals, oliveres i arbres de fruita seca, complementada per la ramaderia ovina i porcina i una indústria limitada a alguns productes agrícoles. Les terres de conreu, relativament repartides, són explotades principalment pels propietaris. Àrea comercial de Lleida. La població experimentà un augment al començament del segle XX fins el 1920; des d’aleshores ha anat disminuint.

L’església parroquial de Sant Pere fou construïda el segle XVIII. El poble conserva un casal de pedra amb grans finestrals gòtics.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola d’Alcanó

Alcanar (Montsià)

13 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 47,07 km2, 72 m alt, 9.494 hab (2016)

0montsiaEstès al llarg de la costa, a llevant de la serra del Montsià i al límit amb el País Valencià. És el municipi més meridional de Catalunya.

L’economia tradicional es basa en l’agricultura de regadiu, l’apicultura i la pesca, activitats complementades actualment pel turisme.

Al poble destaca l’església de Sant Miquel, d’estil renaixentista, presenta voltes amb nervadures gòtiques. El 15 d’agost s’hi celebra la festa de bous.

Dins el terme es troben el santuari del Remei d’Alcanar i el despoblat de Benifallim. A la costa, el barri marítim de les Cases d’Alcanar, originalment un barri pescador, ha estat transformat en centre d’estiueig gràcies a les seves platges de sorra fina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Sòl-de-riu

Albons (Baix Empordà)

6 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 11,13 km2, 25 alt, 765 hab (2016)

mapa baixempordaSituat al límit amb l’Alt Empordà, al centre del sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldevià.

L’agricultura de secà i el regadiu, que aprofita aigua procedent del Ter, amb conreus de farratges, blat de moro, arbres fruiters, oliveres i alguna vinya, centren la vida econòmica del municipi, que es complementa amb la ramaderia porcina, bovina, ovina, la cria d’aviram i altres activitats econòmiques derivades del turisme comarcal. La població s’ha mantingut constant des del 1910.

El poble forma un conjunt de cases agrupades en el pujol coronat per l’església parroquial de Sant Cugat, que havia estat la capella de l’antic castell d’Albons.

El terme municipal comprèn també l’ermita gòtica de Sant Grau i fins a dues dotzenes de masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Albons Org

Albiol, l’ (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 20,34 km2, 823 m alt, 459 hab (2016)

mapa baixcampAl nord de la comarca, al límit amb el Camp de Tarragona i la serra de Prades. De relleu accidentat pels contraforts de la serra, els boscs de pins, l’ermot i les brolles ocupen les dues terceres parts de la superfície del terme.

L’agricultura és dedicada bàsicament a l’avellana de secà i de regadiu, l’olivera, el garrofer, la vinya i els cereals. Antigament hi havia diverses explotacions mineres. Àrea comercial de Reus.

El poble fou creat a redós del castell de l’Albiol; l’església parroquial dedicada a Sant Miquel, és del segle XVII i va ser construïda probablement arran de l’enderrocament del castell, d’origen musulmà, del qual es conserven les runes.

Dins el terme municipal, a mitja costa, es troba també el caseriu de Bonretorn.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació

Albinyana (Baix Penedès)

8 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 19,37 km2, 198 m alt, 2.303 hab (2016)

mapa baixpenedesAl límit amb el Camp de Tarragona. El terme, amb boscs de pins i d’alzines a la part muntanyosa, s’estén des de la serra del Quadrell fins a la riera de la Bisbal.

L’agricultura de secà (vinya, avellaners, ametllers, cereals i oliveres) ha estat la font de riquesa tradicional del municipi, complementada, fins al segon quart del segle XX, per la confecció de cabassos i senalles de margalló. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és situat al peu de la serra del Quadrell; església parroquial de Sant Bartomeu (segle XVIII). Darrerament, la construcció d’una reserva de fauna africana i americana de caire turístic (Aqualeón), ha impulsat notablement la vida econòmica del municipi.

Dins el terme municipal es troben, a més, el santuari de Sant Antoni d’Albinyana, el veïnat de les Masies del Torrent, l’antic terme de Tomoví i, al nord-est, el poble de les Peces.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albi, l’ (Garrigues)

10 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 32,54 km2, 526 m alt, 803 hab (2016)

mapa garriguesAl sud-est de la comarca, a la dreta del riu de Set i drenat per la riera de l’Albi, que neix a la serra la Llena, al límit amb la Conca de Barberà, i desemboca al riu de Set, per la dreta, a Cervià de les Garrigues.

L’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, arbres fruiters i pastures) és la principal font econòmica del municipi, complementada per la ramaderia (per al consum local) i alguna petita indústria agrària.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba situada en un coster, dominat per les ruïnes de l’antic castell de l’Albi, convertit al final del segle XVI en palau renaixentista (residència dels barons de l’Albi). El nucli històric comprèn el carrer del Call, l’església barroca de Santa Maria (segle XVIII) i l’edifici modernista de la Cooperativa del Camp, bastit per l’arquitecte Cèsar Martinell (1919-20).

Als afores hi ha el santuari dels Sants Metges (segle XVIII) i a 5 km el conjunt de pintures rupestres de la vall de la Coma (bé cultural d’interès nacional).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albesa (Noguera)

9 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 37,61 km2, 237 m alt, 1.596 hab (2016)

mapa nogueraSituat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, poc abans de la seva confluència amb el Segre, i estès per les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al sud de la serra Llarga.

L’agricultura de secà i el regadiu, alimentat per la sèquia d’Albesa, centren les activitats econòmiques del municipi, complementades per la ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Balaguer.

La vila és assentada al peu d’un tossal, al límit entre el secà i el regadiu, i es concentra al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, que conserva un retaule gòtic de pedra del segle XIV, policromat.

L’any 1003 una expedició dels comtes de Barcelona i d’Urgell en terres sarraïnes hi lliurà la important batalla d’Albesa, victoriosa per als cristians. L’any 1228 el rei Jaume I de Catalunya es disposà a conquerir el castell d’Albesa, durant la guerra contra els Cabrera.

Dins el terme es troben també el caseriu i antic lloc de Camporells i les restes de la vil·la romana del Romeral.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Albatàrrec (Segrià)

3 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 10,46 km2, 147 m alt, 2.291 hab (2016)

0segria(o Albatarri)  Situat al sud i prop de Lleida i estès per les valls fluvials quaternàries de l’esquerra del Segre.

La ramaderia estabulada, la cria d’animals de granja, l’agricultura de secà i sobretot el regadiu (pera i poma), alimentat per la sèquia de Torres i el canal d’Urgell, són les principals fonts de riquesa del municipi. Celler agrícola obra de Cèsar Martinell. Hi ha també pastures i bosc. Àrea comercial de Lleida.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és assentat a la plana al·luvial de l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Salvador, de façana barroca (segle XVIII); hi ha també un notable palau senyorial de planta i aspecte medieval, centre de la baronia d’Albatàrrec.

Dins el terme es troba el despoblat de Pedrós, on s’han trobat restes arqueològiques de l’edat del bronze.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques