Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat)

58 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,99 km2, 27 m alt, 86.072 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l’oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació.

L’agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d’urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre.

pobl_cornella

El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000.

El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró, la Gavarra, Sant Ildefons i les Arenes), i actualment dividits en cinc parròquies.

Sobre un turó, enmig de l’expansió urbanística, hi ha el castell de Cornellà, esmentat ja al segle XII i refet posteriorment. A Cornellà de Baix destaca el palau de Can Mercader, del segle XIX, amb un extens arxiu i importants col·leccions de mobles i pintures. A la casa de la vila han estat trobades restes d’una vil·la romana i d’un temple pre-romànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Francesc Macià

Corçà (Baix Empordà)

16 Respostes
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,29 km2, 43 m alt, 1.249 hab (2016) 0baix_empordaSituat a l’oest de la comarca, a la vall del Rissec. El terreny és accidentat pels contraforts de les Gavarres, on hi ha boscs d’espècies diverses. Els recursos econòmics del municipi es basen en la ramaderia porcina, l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, llegums, arbres fruiters i farratges), complementades per algunes indústries de la construcció i de la ceràmica. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La vila és a la vora de la riera de Corça, afluent, per la dreta, del Rissec; conserva restes de les muralles i part de la seva estructura medieval. Hi destaquen l’església de Sant Julià i Santa Basilissa, construïda al segle XVIII sobre una primitiva església romànica i el Castell de l’Alberg, dels segles XVI-XVII. El terme, on han estat trobades restes romanes, especialment un notable mosaic a la vil·la de Puig-rom, comprèn, a més, el poble de Caçà de Pelràs, els veïnats d’Anyells i de Planils, l’antic santuari de la Pertusa i l’antic municipi de Casavells i l’agregat de Matajudaica, agregats el 1969. Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Corbins (Segrià)

17 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 21,01 km2, 211 m alt, 1.401 hab (2016)

0segria

Estès per la plana al·luvial que formen, en la seva confluència, la Noguera Ribagorçana i el Segre, al nord-est de Lleida.

La vida econòmica del municipi és bàsicament ramadera i agrícola, amb predomini dels conreus de regadiu (horta i arbres fruiters), alimentats amb aigües del canal de Pinyana i del barranc de Picabaix. Àrea comercial de Lleida.

El poble és damunt un turó, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, on hi ha restes de l’antic castell de Corbins, d’origen islàmic, i del qual hi ha vestigis. Hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Jaume i l’edifici restaurat de l’antiga comanda hospitalera. El 1126 hi tingué lloc la batalla de Corbins i fou el centre templer de la comanda de Corbins.

Dins el terme hi ha el despoblat de les Cases de Corbins i han estat trobades restes romanes al tossal dels Moros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sol Ixent

Corbera d’Ebre (Terra Alta)

3 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 53,09 km2, 337 m alt, 1.080 hab (2016)

0terra_alta(o Corbera de Terra Alta)  Situat a la zona de transició entre la serra de Cavalls i la plana de l’Ebre, a la vall alta del riu Sec. La superfície muntanyosa és coberta en bona part de pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, bàsicament de secà (vinya, oliveres, cereals i ametllers), hi ha molt poques ha dedicades al regadiu. Aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, conserva una església d’estil gòtic tardà destruïda parcialment el 1938 durant la batalla de l’Ebre, que també va destruir bona part del nucli antic de la població, les ruïnes del qual es conserven al cim d’un turó, i que fou totalment abandonada a la vegada que hom construïa una població nova al peu de l’antiga.

Al terme hi ha les ermites de Santa Madrona i la del Calvari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Poble Vell – Cooperativa Agrícola

Corbera de Llobregat (Baix Llobregat)

14 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 18,41 km2, 342 m alt, 14.168 hab (2016)

0baix_llobregat

Estès des de la serra d’Ordal fins a la riba dreta del Llobregat i el seu afluent, per la dreta, la riera de Corbera.

Convertit avui en centre de segones residències, les nombroses urbanitzacions del municipi han ocupat antigues pinedes i terres de conreu i ha portat a una important recessió de l’agricultura, que tan sols dedica unes 10 ha al regadiu i unes 50 ha al secà. L’avicultura i algunes activitats industrials completen, amb la funció residencial, l’oferta econòmica local. Àrea comercial de Barcelona.

L’actual capital del municipi és Corbera de Baix. A l’antiga capital, Corbera de Dalt, hi ha el Casal del Barons de Corbera, del segle XVI, i les ruïnes de l’antic castell de Corbera, centre de la baronia de Corbera, i on es troba l’església parroquial de Santa Maria, construïda cap al 1700 sobre el primitiu temple romànic i que conserva una imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet i una talla gòtica de Santa Magdalena. Als voltants de l’església té lloc cada any la coneguda escenificació del Pessebre Vivent, que ha esdevingut molt coneguda i visitada.

El municipi comprèn, a més, les caseries de l’Amunt i de l’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Copons (Anoia)

9 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 18,66 km2, 432 m alt, 300 hab (2016)

0anoiaSituat al vessant occidental de les serres de Rubió i els Vinyals, a la vall alta de l’Anoia i al nord-oest d’Igualada. El garrigar i els ermots ocupen més de la meitat del terreny. La zona forestal comprèn pinedes i rouredes.

Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres, Bestiar porcí i oví. Avicultura. Àrea comercial d’Igualada.

El poble és damunt l’aiguabarreig de l’Anoia i de la riera Gran, al costat de l’antic castell de Copons; té un nucli antic ben conservat, amb la plaça porxada i diversos edificis nobles del segle XVIII, bastits de pedra i argamassa, amb grans dovelles, caires i brancals de pedra picada; també del segle XVIII és la seva església parroquial de Santa Maria.

El terme comprèn, a més, les caseries de Viladases i de Sant Pere de Copons, així com un conjunt de 18 molins que es troben disseminats a les riberes del riu Anoia, alguns d’ells encara en molt bon estat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Constantí (Tarragonès)

19 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 30,87 km2, 81 m alt, 6.439 hab (2016)

0tarragones

(ant: Gonstantí)  Situat en gran part a la dreta del Francolí, al límit amb el Baix Camp, al nord-est de Tarragona.

L’avicultura (molt important) i l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses i alfals, gràcies als regatges derivats del Francolí) i de secà (sobretot olivera i vinya) són les bases tradicionals de l’economia local. Darrerament s’ha desenvolupat força la indústria (especialment la química, a més de la tèxtil i la metal·lúrgica), afavorida pel creixement industrial de la comarca, circumstància que ha provocat un notable augment demogràfic principalment de base immigratòria. Àrea comercial de Tarragona.

La vila, d’origen romà, és assentada en un turó i ha esdevingut pràcticament una ciutat-dormitori de Tarragona; l’església parroquial de Sant Feliu fou acabada el 1668. Prop de la vila es troba el mausoleu romà de Centcelles, monument històrico-artístic.

Dins el terme hi ha també el santuari i caseria de Sant Ramon, l’antic terme i poble de les Franqueses del Codony i part de la urbanització de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Ràdio

Conesa (Conca de Barberà)

5 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 29,02 km2, 705 m alt, 116 h (2016)

0concaSituat al nord de la comarca, al límit amb la baixa Segarra, envoltat per les serres de Cantallops i la del Cogulló i el pla de Maria. Gairebé la meitat del terreny, molt muntanyós, és ocupat per pinedes i pasturatges.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà, sobretot patates i llegums. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt.

El poble, que concentra tota la població del municipi, conserva dos portals de l’antiga muralla, hi destaquen el nucli antic, de caràcter medieval, l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic (segles XIII-XIV) i, al lloc dit el Castell, la casa delmera de Santes Creus.

Dins el terme hi ha també els antics castells o termes de Sabella (on es troba l’església romànica de Sant Pere), de Saladern i de Torlanda, despoblats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Conca de Dalt (Pallars Jussà)

38 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 166,48 km2, 507 m alt, 439 hab (2016)

0pallars_jussa(o el Pont de Claverol o Pallars Jussà)  Accidentat per les serra del Boumort, a la part occidental, i pels vessants septentrionals de la serra de Sant Corneli, hi ha el pantà de Sant Antoni, la Noguera Pallaresa limita el terme.

Conreus de cereals (ordi i blat), farratges, oliveres i vinya. Ramaderia porcina i ovina. Aviram. Central hidroelèctrica de Sossís. Àrea comercial de Tremp. A partir de la segona meitat del segle XX ha tingut un espectacular descens demogràfic.

El municipi es formà l’any 1969 per la unió dels antics termes i pobles del Pont de Claverol (cap del municipi), Claverol, Aramunt (amb restes del poble medieval, documentat per primera vegada el 959), Hortoneda de la Conca, Sant Martí de Canals, Pessonada, Toralla, Erinyà, Serradell, Rivert, Sossís, les Eres i Torallola, a més d’algunes caseries de poblament disseminat.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Conca de Barberà, la

101 Respostes

Comarca de Catalunya: 650,17 km2, 20.042 hab (2019), densitat: 30,83 h/km2, capital: Montblanc

0conca

Format per 22 municipis: Barberà de la Conca – Blancafort – Conesa – l’Espluga de Francolí – Forès – Llorac – Montblanc – Passanant i Belltall – les Piles – Pira – Pontils – Rocafort de Queralt – Santa Coloma de Queralt – Sarral – Savallà del Comtat – Senan – Solivella – Vallclara – Vallfogona de Riucorb – Vilanova de Prades – Vilaverd – Vimbodí i Poblet

conca_mapa

GEOGRAFIA FÍSICA – Situada al marge meridional de la Depressió Central i separada del Camp de Tarragona per la Serralada Pre-litoral, la Conca de Barberà estricta és una gran fossa excavada pels rius Francolí i Anguera. Conté, però, dos sectors més, al nord la baixa Segarra, amb el naixement dels rius Corb i Gaià, veritable subcomarca amb identitat pròpia i presidida per la vila de Santa Coloma de Queralt, i el sector de les muntanyes de Prades, al sud-oest, centrat pel terme de Vilanova de Prades, a la conca del Montsant.

Presenta un clima de transició entre el mediterrani i el continental, amb una pluviositat anual que va dels 500 mm als 600 a la muntanya i una temperatura mitjana al fons de la conca de 13º, 12º a les muntanyes de Prades i 10º a la baixa Segarra.

La vegetació està dominada per l’alzinar a la conca estricta, al nord predomina la carrasca i el roure a les zones més fresques, i a les muntanyes de Prades, de gran riquesa forestal, hi trobem disposats en estatges altitudinals alzines, roures i pins.

pobl_conca

POBLACIÓ – Des de la darrera dècada del segle XIX la població de la Conca de Barberà ha experimentat un descens lent però sostingut, que contribueix a un clar envelliment de la població, tot plegat fidel reflex de l’èxode rural cap a nuclis industrials. El despoblament més gran es dóna en els municipis menys densament poblats, especialment en els de la zona segarrenca, mentre que els de la conca estricta tot just mantenen un cert estancament.

ECONOMIA – L’agricultura continua essent l’activitat productiva bàsica, amb prop del 40% de la superfície de la comarca conreada i predomini de cereals, ametllers, avellaners i vinya. La indústria, modesta, va guanyant terreny i, al costat de la tradicional (agroalimentària, tèxtil i minerals no metàl·lics), es comencen a implantar també nous sectors, com el paper, el metall, etc.; Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt en són els nuclis principals. Darrerament ha experimentat un cert creixement el sector de serveis i especialment el turisme. Nuclis principals: Montblanc, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Sarral i Vimbodí.

HISTÒRIA – Les característiques socials i històriques de la Conca de Barberà són el resultat de la seva condició de lloc de pas entre el litoral i les terres de l’interior, via natural entre Tarragona i Lleida. Hi ha mostres de poblament de diferents èpoques: sepulcres de fossa neolítica de Conesa i Santa Coloma de Queralt, sepulcre megalític del pla del Bosc de la Sala de Comalats, objectes de l’Edat del Bronze a l’Espluga, i vestigis de les èpoques ibèrica i romana.

conca1

El segle XI, amb el començament de la reconquesta als àrabs de l’alt Gaià, suposà l’inici de la gran embranzida d’aquestes terres. Els ordes religiosos que s’hi establiren: templers a Barberà, cistercencs a Poblet i hospitalers a l’Espluga, n’impulsaren la colonització gràcies a l’establiment de molins a la vora dels cursos fluvials de la comarca, i a l’expansió agrícola i ramadera, alhora que ens deixaven un dels monuments més bells i emblemàtics de tot el Principat: el monestir de Poblet. L’expansió de la vinya al segle XVIII i que, després dels moments baixos de la plaga de la fil·loxera, cristal·litzà en l’expansió del cooperativisme.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Denominació d’Origen