Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

18 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_alta

Situat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gurb (Osona)

29 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 51,57 km2, 516 m alt, 2.559 hab (2016)

0osona

Al centre de la plana de Vic, al nord mateix de Vic. Rouredes, pinedes i alzinars als sectors més muntanyosos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà, la ramaderia i la indústria, molt afavorida per la proximitat de Vic, ciutat que també ha permès l’expansió demogràfica del terme com a zona residencial. Àrea comercial de Vic. El poblament és molt disseminat.

El terme es centrat per la parròquia de Sant Andreu de Gurb, romànica. La casa del comú és a l’antic convent de l’Esperança, prop de Vic.

El municipi comprèn també, entre altres, els pobles de Granollers de la Plana (amb l’església romànica de Sant Esteve), Sant Julià Sassorba, Vespella i Santa Anna de Mont-ral, la caseria de la Creu de Roda, el castell de Vilagelans, amb capella romànica, l’església de Sant Fruitós de Quadres i el santuari de Palau.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Guixers (Solsonès)

25 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 66,44 km2, 840 m alt, 146 hab (2016)

0solsones

Situat entre la serra de Guixers (1.425 m alt, contrafort meridional de la serra del Verd) i la dels Bastets, a la vall del Lord, a la capçalera del riu Cardener. El territori, a banda i banda del riu, és molt muntanyós i abrupte, en bona part ocupat per prats i pastures i algunes pinedes de pi roig.

Els conreus són escassos i la vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bovina, ovina i porcina). Hi ha indústria tèxtil (cotó) i de la construcció (teuleria). Àrea comercial de Berga. La població, molt disseminada, tendeix a disminuir.

El sector occidental del terme comprèn els pobles de Vilamantells (amb les esglésies de Santa Creu d’Ollers i de Sant Serni del Grau) i de Cap-de-rec, i el sector oriental, els de Castelltort, Valls (on hi ha la Casanova de Valls, capital del municipi), la Corriu (amb el santuari de Puig-aguilar), Montcalb i Sisquer.

Dins el terme hi ha l’antiga església de Sant Martí de Guíxers, romànica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guissona (Segarra)

52 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,10 km2, 484 ma alt, 6.892 hab (2016)

mapa segarra

Situat al centre de la plana que duu el seu nom.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, la ramaderia i l’avicultura, i té una important cooperativa agropecuària (Agropecuària de Guissona). La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del segle XIX, reprengué el creixement a partir del 1900.

Els orígens de la vila es remunten a l’Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l’església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d’història local.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d’un palau episcopal renaixentista inacabat) i l’enclavament del mas d’en Portes, separat del terme, a ponent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Institut – Museu – Margeners (castellers)

Guingueta d’Àneu, la (Pallars Sobirà)

41 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 108,42 km2, 919 m alt, 308 hab (2016)

0pallars_sobira

Format a partir del 1971 per l’annexió dels termes de Jou, Unarre i Escaló, amb capital a la Guingueta per la seva proximitat a la carretera. Comprèn els vessants meridionals de la vall d’Àneu. Ocupa una gran extensió de terreny a banda i banda de la Noguera Pallaresa, que hi forma el pantà de la Torrassa, amb abundància de boscos de pi negre i de pasturatges.

La vida econòmica del municipi en basa en l’explotació forestal, el pasturatge del bestiar boví i oví (que aprofita els prats alpins) i el turisme, que ha afavorit la implantació d’establiments hotelers a la zona. Indústria de formatges i cultius de cereals i patates. Àrea comercial de Tremp–la Pobla de Segur.

Dins el terme hi ha l’església romànica de Sant Martí d’Escalarre i el santuari de la Roca d’Escart.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guimerà (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 25,76 km2, 555 m alt, 275 hab (2016)

0urgell

Situat a l’est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, a la riba dreta del Corb, afluent del Segre.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (els cereals -blat i ordi- són el principal conreu, associats a les oliveres i a la vinya), complementada pel regadiu (que s’estén al llarg del riu, i s’hi conreen hortalisses i farratge) i la cria de bestiar (granges de porcs i d’aviram). Existeix una cooperativa agrícola i un molí. La població, en descens des de mitjan segle XIX, darrerament s’ha estabilitzat. Àrea comercial de Tàrrega.

El nucli antic de la vila, aturonat, conserva l’aire medieval, amb les ruïnes de l’antic castell de Guimerà i restes de les muralles. S’hi destaca també l’església parroquial de Santa Maria, amb portalada gòtica.

Dins el terme hi ha el santuari barroc de la Bovera i l’antic monestir de Vallsanta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guils de Cerdanya (Baixa Cerdanya)

7 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 22,02 km2, 1.385 m alt, 531 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Estès a la dreta del Segre, des del puig de Campcardós fins al riu d’Aravó, límit oriental del terme, al nord-oest de Puigcerdà. A la zona més muntanyosa, a l’oest, hi ha grans extensions de boscos de pi negre i pi roig i de prats alpins.

La vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia bovina (la qual aprofita els prats de regadiu, i està orientada cap a la producció de llet), també és important la cabanya porcina, ovina i d’equins; i és complementada per l’agricultura i el turisme. Àrea comercial de Puigcerdà.

Al poble, entre la plana i la muntanya, es destaca l’església parroquial de Sant Esteve, notable edifici romànic del segle XII.

El terme comprèn també els pobles de Sant Martí d’Aravó i Saneja, on hi ha un important càmping, i el caseriu de Sant Martí de Cerdanya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guiamets, els (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0priorat

Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guardiola de Berguedà (Berguedà)

33 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 61,73 km2, 720 m alt, 897 hab (2016)

0bergueda

(o de Berga)  Situat a la vall de Lillet, a la serralada pre-pirinenca, entre les serres de Burella i de Falgars, al nord de Berga. El relleu és molt muntanyós, amb abundància de boscos de pins, avets, faigs, roures i alzines i de prats alpins. La plana central és formada per les valls del Llobregat i el Bastareny.

Les bases de l’economia local són la indústria extractiva del carbó i el comerç (s’hi celebra una fira pel novembre), activitats complementades per l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges), la de regadiu i la ramaderia bovina. Hi ha indústria de fàbriques de paper i de filats, alimentària i del ciment. El 1972 deixà de funcionar el carrilet de l’alt Llobregat. Àrea comercial de Berga.

El poble és a la confluència del Llobregat i el Bastareny.

El municipi comprèn els antics termes de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola, aquest darrer se’n segregà el 1993.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castell de Mur (Pallars Jussà)

25 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 62,42 km2, 532 m alt, 175 hab (2016)

0pallars_jussa

(ant: Guàrdia de Tremp o Guàrdia de Noguera)  Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, drenat per la Noguera Pallaresa, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l’annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, i Mur.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinya, farratges, oliveres i ametllers). Ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Tremp.

La vila de Guàrdia de Noguera és la capital del municipi.

El municipi comprèn, a més, el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur (del segle XI), el poble i antic priorat de Cellers, la quadra de l’Espona i nombrosos despoblats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques