Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,02 km2, 15 m alt, 376 hab (2016)
Situat a la plana regada pels rius Daró, que travessa el terme, i Ter, que en forma el límit septentrional, dins la plana d’inundació d’aquests rius.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, hortalisses, blat, userda i blat de moro), situats als fondals de la plana al·luvial i alimentat amb aigua del Ter gràcies a la sèquia del Molí de Gualta), al secà s’hi conreen cereals, vinya i oliveres, i algunes activitats industrial derivades de l’agricultura. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà. La població tendeix a disminuir.
El poble és a la dreta del Daró, dominat per l’església parroquial de Santa Maria.
Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 23,29 km2, 177 m alt, 1.426 hab (2016)
Situat entre el massís del Montseny i la vall de la Tordera, drenat per la riera de Gualba, als vessants sud-orientals del Turó de l’Home. Hi ha grans extensions de boscs de diverses espècies i algunes pastures. Al sector més alt hi ha el petit pantà de Santa Fe, aprofitat per a la producció d’electricitat i el regatge.
Els conreus de secà (cereals, patates, hortalisses i llegums) són als sectors més plans. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet, la indústria química, de la fusta i del paper i l’explotació de pedreres de marbre i calç. Jaciments de coure i ferro sense explotar. També és un centre tradicional d’estiueig. Àrea comercial de Granollers.
A Gualba de Dalt hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç, d’origen romànic.
Municipi del Priorat (Catalunya): 13,52 km2, 321 m alt, 237 h (2016)
Situat al nord-oest de Falset, a l’aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l’Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures.
La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l’economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Àrea comercial de Reus. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l’emigració.
La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d’Escaladei.
Els conreus de secà (cereals -blat i ordi-, vinya i olivera) ocupen gairebé tota la superfície del terme; la ramaderia i l’avicultura són activitats complementàries. Àrea comercial de Cervera. Amb tot, la població ha experimentat un notable descens des del segon terç del segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.
La vila és al peu de les ruïnes de l’antic castell de Granyena; l’església parroquial és dedicada a santa Maria. Fora vila hi ha el santuari del Camí, que conserva elements de la vella capella romànica.
Passà als templers a mitjan segle XII, els quals hi establiren una comanda, que el 1312 passà als hospitalers.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 20,47 km2, 366 m alt, 158 hab (2016)
Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Segrià. El relleu és solcat per barrancs, amb abundància de garrigues.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, seguida dels ametllers, els cereals i els arbres fruiters. Petita zona d’horts, amb conreu de regadiu, vora el riu. Hi ha una cooperativa oleícola. La terra és explotada directament pels propietaris. El cens ramader es escàs a causa de la manca d’aigua (aviram i oví). Àrea comercial de Lleida. La població ha estat sempre relativament escassa i tanmateix, no ha cessat de minvar des de mitjan segle XIX.
El poble (granyenencs) té un típic barri d’eres a ponent, és destaca l’església parroquial de Sant Miquel, amb façana barroca i amb restes de la primitiva església romànica. Depenia de la baronia de la Granadella.
Municipi de la Segarra (Catalunya): 24,35 km2, 508 m alt, 153 hab (2016)
Situat al límit amb l’Urgell, al revers del primer coster dels que componen l’altiplà segarrenc, on les calcàries originen un relleu planer, sobre la vall i a l’esquerra del riu d’Ondara, afluent del Segre, al sud-oest de Cervera.
Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura de secà (cereals -blat, ordi i sègol- que alternen amb ametllers, oliveres i vinya). L’ample llit del riu d’Ondara origina capes al·luvials, aprofitades pels conreus; la resta del territori és coberta de garriga o de bosc. Àrea comercial de Cervera. Hi ha hagut una forta davallada de la població des de mitjan segle XIX.
El poble, a l’esquerra del riu, al voltant de les ruïnes de l’antic castell de Granyanella, manté tot el seu caràcter medieval, l’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Municipi i capital de la comarca del Vallès Oriental (Catalunya): 14,87 km2, 145 m alt, 60.174 hab (2016)
Estès a banda i banda de la riera del Congost, formant una ampla vall al·luvial, a la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural la formen pinedes i alzinars i vegetació de ribera.
POBLACIÓ.- Experimentà un gran desenvolupament demogràfic i urbanístic d’ençà de l’onada migratòria dels anys 1960 i 1970, en transformar-se en centre de descongestió industrial de la ciutat de Barcelona.
ECONOMIA.- L’agricultura ha estat tradicionalment una de les activitats econòmiques més importants del municipi, gràcies a les òptimes condicions edafològiques i climàtiques (sòls al·luvials, precipitacions regulars i humitat relativa alta); conreus de regadiu: hortalisses, patates, llegums i moresc; al secà: cereals, avellaners i oliveres. Les característiques agràries més acusades foren l’abandó progressiu de la vinya i la importància creixent del farratge, a causa de la introducció de la ramaderia bovina per a la producció de llet. Ramaderia bovina, porcina i aviram. Les activitats econòmiques més importants pertanyen als sectors secundari i terciari, sobretot la indústria tèxtil.
La construcció de la carretera i del ferrocarril, al final del segle XIX, fou el determinant de la consolidació de les petites indústries tèxtils existents (el 1890 ja havia 15 fàbriques) i, en ritme ascendent (gràcies també a la introducció de l’electricitat el 1913), arribà el 1950 a una capacitat de producció de 100.000 m de teixits diaris, i el 1960, a un total de 61 fàbriques, 2.764 telers i 4.340 obrers; aquesta xifra es reduí el 1966 a 2.600 (amb l’ocupació del 33% del cens laboral), a causa de la mecanització i la crisi conjuntural del moment. Com a indústria auxiliar del tèxtil s’originà, des del final del segle XIX, la metal·lúrgia (maquinària, telers, accessoris); cal destacar la fabricació de commutadors industrials elèctrics i utillatge complementari, per a la qual s’aprofiten els productes obtinguts a les foneries. També és important la indústria alimentària (farina, pa, galetes, pastissos i pastes alimentàries) i la química (sabons i pintures). És centre de la subàrea comercial dependent de Barcelona. És la capital agrícola i mercantil del Vallès Oriental.
LA CIUTAT.- Té l’origen en un primitiu nucli romà. L’església parroquial ha estat construïda modernament en substitució de l’antiga església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics, destruïda el 1936. A la ciutat destaquen sobretot la Porxada renaixentista de la plaça del Blat (antiga llotja del gra, un dels símbols de la ciutat), l’antic hospital (segles XIII-XIV) i alguns edificis amb elements gòtics i renaixentistes, a més de l’edifici modernista de la casa de la ciutat. Entre les entitats cal esmentar l’Escola Municipal del Treball, l’Escola Municipal de Música, la Casa de Cultura Sant Francesc i el modern Museu Comarcal. El desenvolupament urbà es produí al llarg de la carretera de Vic, a causa de la limitació entre el ferrocarril a França, per Portbou i Perpinyà, i el riu. La ciutat està unida amb Canovelles i amb les Franqueses del Vallès.
HISTÒRIA.- Les primeres notícies de poblament són de l’edat del ferro. Durant l’epoca romana s’anomenava Semproniana, denominació conservada fins a la invasió dels àrabs. El mot Granollers és del segle IX. A l’època medieval fou vila reial o lloc de franquesa i després passà a dependre de diversos senyors feudals. L’any 1418 fou lligada al patrimoni reial quan Alfons IV el Magnànim la declarà membre i carrer de la ciutat de Barcelona i li féu extensives les prerrogatives de que gaudia Barcelona. Intervingué en les lluites contra Joan II el Sense Fe, i en la vila féu estada i morí el conestable Pere de Portugal, elegit rei de Catalunya. Durant la segona guerra remença fou assaltada pels remences, capitanejats per Pere Joan Sala (1485); batuts aquests, començà per a Granollers una era de prosperitat econòmica i social notables al segle XVI. Encunyà una moneda de coure, el menut. Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV i fou una plaça d’armes important; el 1651, a causa de la pesta, s’hi refugià el Consell Reial. Durant la guerra del Francès fou seu de la Junta del Vallès que organitzà la defensa de la comarca.
Municipi del Segrià (Catalunya): 38,51 km2, 78 m alt, 977 hab (2016)
Situat al sud-oest de la comarca, al límit amb l’Aragó, a la confluència del Cinca i del canal d’Aragó i Catalunya amb el Segre, al sud-oest de Lleida. El sector meridional, accidentat pels contraforts occidentals de Montmeneu, és cobert de bosc, garriga i pastures.
La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (oliveres i ametllers); els de regadiu, destinats a la fructicultura (présecs i peres), aprofiten l’aigua de les sèquies del Molí i del Narcís. Hi ha ramaderia de bestiar porcí i oví. Existeix una cooperativa agrícola. Mines de lignit. Àrea comercial de Lleida.
El poble es troba prop de l’aiguabarreig del Segre i el Cinca i davant les ruïnes del monestir de Santa Maria d’Escarp, del terme de Massalcoreig; l’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
El municipi comprèn, a més, el despoblat de Vila-seca.
Municipi del Moianès (Catalunya): 23,73 km2, 782 m alt, 79 hab (2016)
A l’extrem occidental de la comarca, a l’altiplà del Moianès al vessant septentrional de la serra de Granera. Hi abunden els boscos de pi roig.
La vida econòmica local es limita a l’agricultura de secà (cereals i farratges) i el descens demogràfic ha estat constant i notable des de mitjan segle XIX. Darrerament ha esdevingut un centre d’estiueig. Àrea comercial de Manresa.
El poble és dividit en dos sectors: el de l’Església, centre municipal, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí (amb murs del segle XIII i que ha estat molt reformada); i el del Castell, al peu de l’antic castell de Granera (edifici dels segles XIII-XIV i que conserva encara la muralla que el delimitava). Fora del nucli urbà és conserven restes de la capella romànica de Santa Cecília (segle XI), amb vestigis de pintures romàniques de gran valor.
La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a l’olivera, a més de cereals i ametllers, i complementada per la ramaderia estabulada (porcí i oví) i la indústria agropecuària. Hi ha dues cooperatives agrícoles, es un important centre oleícola. Àrea comercial de Lleida. La població ha disminuït contínuament des de mitjan segle XIX.
A la vila es destaquen l’església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable edifici barroc, i el nucli antic o Vila Closa, amb restes de les muralles i del castell de la Granadella i cases porxades amb elements barrocs i renaixentistes.
Dades dels Països Catalans 