Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Preixens (Noguera)

7 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,67 km2, 315 m alt, 443 hab (2017)

0nogueraSituat a la baixa Noguera, al límit amb l’Urgell, a la ribera del Sió -que el travessa d’est a oest-, als estreps septentrionals de la serra d’Almenara.

A l’agricultura preponderen els conreus de secà, i produeix principalment cereals; al regadiu hi ha fruiters i blat de moro. Complementa l’economia local la ramaderia de bestiar boví, oví, porcí i les granges avícoles i de conills; indústries derivades. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.

El poble és a la dreta del Sió; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i destaca el castell de Preixens, tots dos d’origen romànic.

El municipi comprèn els pobles de Pradell de Sió i les Ventoses, el castell de Pradell, la quadra i santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Preixana (Urgell)

7 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 21,52 km2, 328 m alt, 381 hab (2017)

0urgellSituat al pla d’Urgell, a la vora del canal d’Urgell, a la dreta del riu Corb, al sud-est de Bellpuig.

Els regatges derivats del canal d’Urgell, amb aigües provinents del Segre, fan possible l’agricultura de regadiu, dedicada principalment al conreu de cereals i farratges; de secà es conreen, a més, oliveres, ametllers i vinya. Ramaderia amb granges de bestiar porcí i avicultura; indústries derivades. Hi ha estat tradicional l’ofici de picapedrer. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és al sector de regadiu, al límit amb el de secà. Església parroquial de Santa Maria. Havia estat emmurallat i hi ha alguna resta d’un antic castell de Preixana.

Prop del poble hi ha l’ermita de la Mare de Déu de les Hortes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Festival Tastasons

Prats i Sansor (Baixa Cerdanya)

6 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 6,57 km2, 1.124 m alt, 232 hab (2017)

0baixa_cerdanya(o Prats i Sampsor)  Situat a la riba esquerra del Segre, al peu de la Tosa d’Alp, entre la Batllia i la resta de la Cerdanya, al peu de la muntanya inferior del Moixeró. Els antics boscs de roure han estat substituïts en bona part per plantacions de coníferes.

Agricultura amb cereals de secà (blat, ordi, civada i sègol) i farratges. La ramaderia és una important font d’ingressos municipal; bestiar boví i porcí. Al sud de Sansor hi ha unes mines de lignit en explotació. El turisme i la funció residencial hi pren cada cop més rellevància.

El dos nuclis més importants del terme són els pobles de Prats de Cerdanya (format pels nuclis de Capdevila i el Barri), cap del municipi, i el de Sansor; hi ha també el santuari de Sant Salvador de Predanies (segles XI-XII) i la urbanització del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prats de Rei, els (Anoia)

14 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 26,06 km2, 608 m alt, 535 hab (2017)

0anoia(ant: els Prats de Segarra)  Situat al sud-est de Calaf, al límit amb el Bages, a l’alta conca de l’Anoia, al nord-oest de la comarca.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals i patates. Ramaderia de bestiar porcí i oví. La principal activitat industrial és la tèxtil cotonera, seguida de l’alimentària i la de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

Vila d’origen romà; església parroquial de Santa Maria, anomenada ja el 945 i bastida de nou el segle XVIII. Museu Arqueològic. La vila era murada i es conserven cases gòtiques i pòrtics que li donen un aire medieval. Centre de la sots-vegueria dels Prats de Rei. El 1465 s’hi lliurà, durant la guerra contra Joan II, la batalla de Calaf.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Solanelles, Seguers de Sant Pere i Puigdemàger, les antigues quadres d’Albereda de Montserrat i de Galí, l’antic monestir dels Prats de Rei i la torre romànica de la Manresana dels Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prats de Lluçanès (Osona)

23 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 13,78 km2, 707 m alt, 2.533 hab (2017)

0osonaSituat a la subcomarca del Lluçanès, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Berguedà. El terme és drenat per la riera de Lluçanès, afluent de la riera Gavarresa.

L’agricultura és de secà (cereals); l’alta pluviositat permet el conreu de moresc sense regar. Ramaderia (bovins, porcins, aviram). Entre les activitats industrials sobresurt principalment la indústria tèxtil (cotonera), seguida dels materials per a la construcció, l’alimentària i les de la fusta. Àrea comercial de Manresa.

La vila ha esdevingut el principal nucli de població del Lluçanès i el seu centre subcomarcal. Hi ha mercat cada diumenge i tres fires l’any. Església parroquial de Sant Vicenç (segle XVII) i santuari de la Bona-sort, entre altres edificis religiosos d’interès.

El municipi comprèn, a més, l’església i caseria de Sant Marçal, la masia i molí de Galobardes i el santuari de Lurda de Prats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Ciclista – Escola

Pratdip (Baix Camp)

16 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 36,27 km², 245 m alt, 718 hab (2017)

0baix_camp(pop: el Prat)  Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a la vall de la Dòvia, afluent per l’esquerra del riu de Llastres, límit meridional del terme i accidentat pel vessant sud-oriental de la serra de Llaberia. El territori és molt muntanyós, la superfície inculta és ocupada per la garriga, pasturatges, bosc i requissers.

Agricultura de secà; sobresurten els avellaners, seguits pels ametllers; hi ha poques hectàrees de regadiu (horts). Avicultura i cria de porcs i conills. Àrea comercial de Reus.

Al poble hi ha restes de la muralla i del castell de Pratdip, que formà part de la baronia d’Entença; l’església parroquial és dedicada a santa Maria.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Prat de Llobregat, el (Baix Llobregat)

39 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 31,41 km2, 8 m alt, 63.897 hab (2017)

0baix_llobregatSituat a la dreta del delta del Llobregat, on hi ha els estanys de la Ricarda i el Remolar, al sud-est de la comarca, a límit amb el Barcelonès.

El sector agrícola es troba en regressió davant la pressió urbanística i d’infraestructures. La construcció del canal de la Infanta i els regatges derivats mitjançant sèquies possibilitaren, a principis del segle XX, el canvi d’una agricultura de secà cap a una de regadiu (productes d’horta preferentment), la qual es beneficià amb posterioritat de l’aprofitament de les aigües del subsòl (aqüífer deltaic, sobreexplotat en l’actualitat).

pobl_pratLa principal activitat del municipi és, però, el sector industrial; ja a principis del segle XX, s’instal·laren les primeres grans empreses (de la seda i del paper). Actualment, sobresurten per la seva producció, els sectors tèxtil, químic, del paper, alimentari, metal·lúrgic i dels transformats metàl·lics.

El sector serveis pren cada cop més importància, gràcies a la instal·lació d’oficines comercials i de negocis que aprofiten les òptimes condicions de comunicació amb la ciutat de Barcelona i la proximitat de l’aeroport (dins el terme municipal). Àrea comercial de Barcelona.

Notable augment demogràfic a partir del 1950.

El poble és a la dreta del Llobregat; resten els antics barris de Sant Cosme i el de la Ribera i algunes masies disperses que daten dels segles XVI i XVII.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Escola Jacint Verdaguer

Prat de Comte (Terra Alta)

3 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 26,43 km2, 363 m alt, 181 hab (2017)

0terra_altaSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Baix Ebre, a la dreta del riu de la Canaleta, afluent de l’Ebre i accidentat pels ports de Beseit, entre la serra de Pàndols i de l’Espina. El territori és molt muntanyós; la superfície inculta és ocupada per garriga i bosc (pinedes).

Agricultura de secà, amb conreus mediterranis (vinya, cereals, oliveres). La ramaderia (especialment el bestiar porcí i oví) hi té una certa importància. Explotació d’argiles refractàries. Àrea comercial de Tortosa.

El poble és enlairat a l’esquerra del barranc a Xalamera. Església parroquial de Sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha la caseria de la Codolada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Prades (Baix Camp)

32 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,58 km2, 950 m alt, 599 hab (2017)

0baix_campSituat a l’extrem nord-oest de la comarca, accidentat per les muntanyes de Prades, al límit amb la Conca de Barberà i el Priorat.

L’agricultura és de secà: cereals, avellaners. Ramaderia de bestiar porcí, avicultura i apicultura. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica: el 1900 tenia 911 h.

L’anomenada vila vermella, conserva restes de la muralla; església parroquial de Santa Maria, de base romànico-gòtica i conserva una portalada lateral romànica. Al centre hi ha una gran plaça porxada amb una font de bella arquitectura.

El municipi comprèn, a més, el santuari de l’Abellera. S’han fet troballes del període eneolític i romà i sembla que en època islàmica hi hagué una fortalesa que depenia de la de Siurana. Fou el centre del comtat de Prades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Pradell de la Teixeta (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)

0prioratSituat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.

Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.

El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.

El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques