Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Sant Martí Sesgueioles (Anoia)

6 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 3,87 km2, 646 m alt, 354 hab (2017)

0anoiaSituat en una petita vall, prop de la riera Gran, als altiplans de Calaf, al sector nord-oest de la capçalera de l’Anoia (drena el terme també el seu afluent per l’esquerra, la riera Gran), al nord-oest de la comarca.

El territori, de petita extensió, és cobert en gran part per l’agricultura de secà (cereals i ametllers) i petits horts de regadiu; té alguns claps de pins i alzines i de garriga. La ramaderia (bestiar porcí) i aviram, complementen l’economia. Explotació de mines de carbó. Àrea comercial de Manresa.

El poble és a l’extrem occidental del terme, format al voltant de l’església parroquial de Sant Martí, la qual va ésser construïda al segle XVI i substituïda al segle XVIII per un nou edifici que aprofita les pedres del temple antic; hi ha un noviciat dels germans de la Doctrina Cristiana.

El municipi comprèn també el castell de Vilallonga i les quadres de Malcavaller i de Puigmoltó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

29 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 35,27 km2, 291 m alt, 3.197 hab (2017)

0alt_penedes(o Sant Martí de Foix)  Situat a la vall del riu de Foix, a l’oest de la comarca, al límit amb el Baix Penedès.

Predomina el secà sobre el regadiu. Els conreus més extensos són els de vinya, olivera, cereals, llegums, farratge, patates i fruiters. De regadiu s’hi conreen hortalisses i farratge. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Aviram. Petita indústria alimentària derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és centrat per l’antic castell de Sant Martí i per l’església parroquial de Santa Maria, bastida el segle XII i modificada el segle XIII; hi excel·leixen les set arcades dobles de l’absis i el retaule gòtic dels Goigs de la Verge i a la Passió (segle XV), obra de Jaume Cabrera.

El municipi comprèn també el raval de les Casesnoves de Sant Martí Sarroca, els veïnats i caseries de la Rovira Roja, Romaní, els Hostalets, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, el Pla de la Bleda, Brugueres, Can Crusat de la Carrera i, entre altres, la gran masia de Samuntà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Jaume Balmes

Sant Martí de Tous (Anoia)

20 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 39,21 km2, 465 m alt, 1.196 hab (2017)

0anoia(o Tous)  Situat al sud-oest de la conca d’Òdena, a les vores de la riera de Tous i accidentat per la serra de Queralt.

Agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals (blat, civada i ordi), vinya, oliveres i ametllers. Ramaderia (bestiar porcí) i aviram. Petita indústria (tèxtil i agropecuària). Àrea comercial d’Igualada.

El poble és a l’esquerra de la riera de Tous, sota el turó que domina l’antic castell de Tous, restaurat modernament, i al voltant del qual es formà la població. L’església parroquial és dedicada a sant Martí (segle XIX).

El municipi comprèn, a més, el poble de Fiol, l’antic castell i església de la Roqueta de Fiol, la caseria de Flix, el santuari de Sentfores, les masies de l’Albereda i l’Eucària i l’església de Sant Pere de l’Erm.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Riucorb (Urgell)

10 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 34,90 km2, 409 m2, 661 hab (2017)

0urgell(o Sant Martí de Maldà)  Situat a la dreta del riu Corb, al sud de la comarca, no fou municipi independent fins al 1972, en què l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, s’annexionaren els agregats del Vilet i Llorenç de Vallbona.

Conreus de secà, sobretot de cereals i, en menor mesura, oliveres, vinya i ametllers. El regadiu, de poca extensió, està dedicada preferentment a les hortalisses. Ramaderia de bestiar de llana i porcs. Granges avícoles. Petita indústria del paper i de materials de construcció. Àrea comercial de Tàrrega.

Al poble destaca l’església parroquial de Sant Martí (segle XVII), amb façana barroca.

Hi ha vestigis de poblacions ibèriques i romanes i de castells medievals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Llémena (Gironès)

15 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 43,13 km2, 256 m alt, 612 hab (2017)

0gironesSituat a la vall de Llémena, al nord-oest de Girona, al límit amb la Garrotxa, accidentat per la serra de Rocacorba. El territori, molt muntanyós, és ocupat en una bona part per bosc d’alzines i castanyers, sobretot.

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, blat de moro, ordi i civada), patates i farratge; el regadiu aprofita aigües derivades del riu i produeix hortalisses. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Explotació forestal (castanyers). Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta de la riera de Llémena, sota el puig d’Elena, centrat per l’església parroquial de Sant Martí.

El municipi comprèn també els pobles de Granollers de Rocacorba, Llorà i les Serres, i el veïnat de Peradalta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí de Centelles (Osona)

16 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 25,55 km2, 404 m alt, 1.125 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. El terme municipal és accidentat pels cingles de Bertí i del Cerdà, i la major part cobert de boscos de pins i alzines amb algunes pastures.

Els terrenys conreats ocupen una petita part del terme municipal, hi predomina el secà (cereals i farratges) sobre el regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i porcina, i granges avícoles. Indústria agropecuària, tèxtil, mecànica i de la construcció. Funció de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Vic.

Restes de l’antic castell de Centelles, amb una capella romànica (segles XII-XIII). El cap municipal és el nucli de l’Abella.

Altres nuclis del terme són Sant Miquel Sesperxes, Valldaneu i la colònia de l’Oller.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Martí d’Albars (Osona)

5 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 14,73 km2, 629 m alt, 110 hab (2017)

0osona(o Sant Martí del Bas)  Situat a la subcomarca del Lluçanès, a les valls de les rieres Gavarresa i de Lluçanès. Els boscs de pins i el pasturatge ocupen una bona part del territori.

L’agricultura es tota de secà (cereals, patates i farratges). Ramaderia (bestiar boví i porcí) i aviram. Àrea comercial de Vic. Poblament en descens i dispers en diverses i antigues masies escampades pel terme.

El poble és a la dreta de la riera Gavarresa, centrat per l’església de Sant Martí. La casa del comú és a les cases de la Blava.

Dins el terme hi ha, també, la caseria de Beulaigua i les masies de Vilatammar, Fumanya, Almató, el Prat, les Vinyes, la Coromina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

14 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 41,11 km2, 466 m alt, 2.361 hab (2017)

0valles_occidental(o Sant Llorenç de Llaceres, ant: Llaceres)  Situat al vessant nord de la serra de Sant Llorenç del Munt o de Granera, al sector de capçalera del Ripoll, al nord de la comarca. El territori és molt muntanyós i cobert en gran part per bosc i pasturatge.

Agricultura amb conreus predominantment de secà (vinya, cereals, patates i farratge); el regadiu és poc important. La ramaderia (bestiar porcí) i l’avicultura i l’explotació del bosc han complementat tradicionalment l’agricultura. Indústria tèxtil cotonera. Estiueig. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa.

La vila és al sector nord del terme, a l’esquerra del Ripoll. L’església parroquial de Sant Llorenç de Llaceres és esmentada ja el 1129.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Pera i l’església romànica de Sant Feliu de Vallcarca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,72 km2, 196 m alt, 2.547 hab (2017)

0alt_penedesSituat a l’extrem nord-est de la comarca, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat. Les terres no conreades són ocupades per boscs de pins i pasturatge.

L’agricultura és tota de secà; els conreus més estesos són els de la vinya, tot i que també hi ha presència de cereals, d’oliveres, de patates i d’arbres fruiters. Ha adquirit importància darrerament la seva funció de lloc de residència i d’estiueig. Àrea comercial de Barcelona. Descens gradual de la població.

El poble és al sector de la dreta de la Rierussa. L’església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sant Joan Samora, la Beguda Baixa i part de la Beguda Alta i les caseries del Torrent Fondo, el Grandet i Can Bargalló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pau Casals

Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

27 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 4,34 km2, 925 m alt, 949 hab (2017)

0solsones(o Sant Llorenç dels Piteus)  Situat a la vall de Lord, entre la serra dels Bastets i la del Port de Comte, a la dreta del Cardener, al nord de la comarca.

Agricultura amb conreus de cereals, llegums i fruiters. Ramaderia (bovins, ovins i porcins). Explotació forestal i serradores. Cal destacar la indústria alimentària (embotits i productes làctics). Centre d’estiueig amb indústria hotelera. És el segon nucli de la comarca i el principal centre de la vall de Lord, amb atracció comercial. Àrea comercial de Solsona.

La vila és situada al peu de la serra de Port de Comte; es formà el 1297 a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, monument històrico-artístic, l’església del qual esdevingué parroquial. El 1343 hi fou fundada la confraria dels Colls.

Al sud de la vila hi ha el santuari de la Pietat, edifici gòtic que conserva un retaule de Francesc Solives (1480); a l’est hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels (1682), i al nord, l’església romànica de la Santa Creu (segle XI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques